Divendres dia 1 de gener (Infantil i Primària)

Quins són els teus objectius?
Mira aquest video, reflexiona sobre el que fas al teu dia a dia, t'allunya o t'apropa als teus objectius?

Dijous dia 31 de gener (4rt a 6è de primaria)

No hi pot haver cap motiu que et permeti parlar malament d’un company. Parla sempre bé de les persones.

Sant Francesc Coll

Dijous dia 31 de gener (1r a 3r de primària)

DIALOGA, ALGUNA COSA APRENDRÀS!

Dijous dia 31 de gener (Infantil)

ABANS DE PARLAR, PENSA EL QUÈ DIRÀS!

Dimecres dia 30 de gener (Infantil)

AVUI CELEBREM EL DIA DE LA NO-VIOLÈNCIA I LA PAU.

LA PAU NO ÉS NOMÉS QUE NO HI HAGIN GUERRES! LA PAU ES FA CADA DIA… I EL DIÀLEG ÉS MOLT IMPORTANT PERQUÈ HI HAGI PAU.

Dimecres dia 30 de gener (1r a 6è de primària)

Mira el video, molt atentament, i pensa...que et fa pensar? Quina acció de les que has vist al video fas al teu dia a dia?

Dimarts dia 29 de gener (4rt a 6è de primària)

La calúmnia

Havia una vegada un home que va calumniar greument a un amic seu, per l'enveja de veure l'èxit que aquest havia arribat a tenir.

Temps més tard es va penedir de la ruïna que li havia causat amb les seves calúmnies, i va visitar un home molt savi a qui li va dir:
- Vull arreglar tot el mal que he fet al meu amic. Com puc fer-ho?
L'home va respondre:

-Pren un sac ple de plomes lleugeres i petites i llança-les per allà on vagis.
L'home molt content per una solució tan fàcil, va prendre el sac ple de plomes i al cap d'un dia les havia deixat anar totes. Va tornar on el savi i li va dir:

- Ja he acabat", i el savi li va contest:

 - Aquesta és la part més fàcil. Ara has de tornar a omplir el sac amb les mateixes plomes que has deixat anar. Surt al carrer i busca-les.
L'home es va sentir molt trist, doncs sabia el que això significava i no va poder recollir-ne gairebé cap.

Al tornar, l'home savi li va dir:

- Així com no has pogut reunir un altre cop les plomes que han volat amb el vent, així mateix les calúmnies que vas dir sobre el teu amic han volat de boca en boca i el mal ja està fet. Només et queda demanar-li perdó al teu amic, doncs no hi ha forma de canviar el que has fet.

Dimarts dia 29 de gener (Infantil, a 3r de primària)

Mira el video, que et fa pensar el que li passa a Kiwi?

Dilluns dia 28 de gener (4rt a 6è de primària)

ZERO      0

Fem una suma ben fàcil:

0 ZERO paraules agressives

0 ZERO paraules negatives

0 ZERO paraules sense sentit

0 ZERO paraules sordes

0 ZERO paraules imposades per la força

0 ZERO paraules plenes d’odi

0 ZERO paraules ni insults

0

Senyor, ajuda’ns a fer servir molt aquest zero!

Dilluns dia 28 de gener (1r a 3r de primària)

Gràcies,

 Senyor, perquè ets enmig nostre.

Tu has fet possible que ens puguem trobar

aquí a...

Tu has fet possible

que passem un dia alegre i divertit.

Ajuda’ns a saber escampar aquesta alegria

quan ens trobem amb altra gent.

Dilluns dia 28 de gener (Infantil)

M’AGRADARIA…

…ESCOLTAR SEMPRE AMB ATENCIÓ PER APRENDRE MOLTES COSES.

…SABER DIR LES COSES QUE PENSO SENSE FER ENFADAR ALS ALTRES.

VULL SABER ESCOLTAR LES PERSONES COM TU JESÚS, QUE TAMBÉ ESCOLTAVES ALS NENS I ALS QUE S’ACOSTAVEN A TU.

Divendres dia 25 de gener (4rt a 6è de primària)

TENIM VEU

Tenim veu, tenim veu:

volem que ens escolteu.

Llibertat d’expressió,

per a tota opinió

Tenim veu, tenim veu:

volem que ens escolteu.

Llibertat d’expressió,

per a un món millor.

Ens ensenyeu a parlar.

Ens ensenyeu a llegir.

Ens ensenyeu a cantar.

Ensenyeu-nos a pensar.

Tenim veu…

Ens ensenyeu a jugar.

Ens ensenyeu a ser grans.

Ens ensenyeu a  cridar.,

Ensenyeu-nos a escoltar.

Tenim veu…

Ens ensenyeu a ser forts.

Ens ensenyeu a lluitar.

Ens ensenyeu a guanyar.

Ensenyeu-nos a estimar.

Tenim veu…

Divendres dia 25 de gener (1r a 3r de primària)

TU PARLES MOLT!

Tu parles molt, jo no sé com dir-t'ho ja;

com disc ratllat no acabes mai de xerrar

sempre fent bla, bla, bla:

és el teu mal.

Tu saps molt bé que m'agrada la quietud.

Jo sóc tranquil, ets pitjor que l'escorbut

sempre fent bla, bla, bla:

és el teu mal.

Un dia jo, que sempre t'estimaré,

amb pany i clau els llavis et tancaré:

ja no faràs més bla, bla, bla.

Quina  pau!

No veus que així no podem continuar?

Jo noc dic res, tu no pares de xerrar;

per favor, no no,

no xerris més.

Tu parles molt, jo no sé com dir-t'ho ja;

com disc ratllat no acabes mai de parlar

sempre fent bla, bla, bla:

és el teu mal.

Divendres dia 25 de gener (Infantil)

IMAGINA’T UNA TERRA

SANTI ORTIZ

SURT DE CASA I MIRA
DESCOBREIX AL TEU VOLTANT...
...PARLA, ESCOLTA A LES PERSONES
TOTES SÓN BEN DIFERENTS!

TAN SE VAL QUINA BANDERA
TAN SE VAL DE QUIN COLOR
TOTES LES CULTURES TENEN
UN MOTIU PER ESTIMAR.

LA TERRA ÉS CASA NOSTRA
LA TEULADA ÉS EL CEL
QUE A LA NIT FA VEURE ESTRELLES
QUE AL MATÍ FA VEURE EL SOL. (2)

IMAGINA’T UNA TERRA
TOTA PLENA DE COLORS
ON LES NOSTRES ARMES SIGUIN
TOLERÀNCIA, PAU I AMOR.

VINE AMB MI PODREM CRIDAR
QUE ENS ESCOLTI TOT EL MÓN
QUE LA TERRA ÉS FONT DE VIDA

CAL CUIDAR-LA I ESTIMAR

LA TERRA ÉS CASA NOSTRA...(2)

LA TERRA ÉS CASA NOSTRA...(2)

COMPARTIM TOTS JUNTS LA CASA

QUE LA TERRA ÉS PER TOTHOM

TINGUEM CURA I CUIDEM-LA

NOMÉS DEPÉN DE TU! (2)

Dijous dia 24 de gener (4rt a 6è de primària)

Per dialogar,
pregunteu primer;
després ..., escolteu.

Antonio Machado

Dijous dia 24 de gener (1r a 3r de primària)

OBSERVA, ESCOLTA, CALLA, JUTJA POC… I PREGUNTA MOLT!

Dijous dia 24 de gener (Infantil)

SI VOLS QUE DIGUIN BÉ DE TU,

NO DIGUIS MAL DE NINGÚ.

DITA POPULAR

Dimecres dia 23 de gener (4rt a 6è de primària)

A vegades els adults, es discuteixen i els costa arribar a adonar-se que el què diuen no és tant diferent. Tu et discuteixes amb els companys? Per quins motius? Vols tenir sovint la raó o escoltes a l’altre procurant-te posar al seu lloc?

Dimecres dia 23 de gener (1r a 3r de primària)

Mireu aquesta imatge…

DIALOGUEN?

Dimecres dia 23 de gener (Infantil)

LA MARTA I LA CARLA ESTAN PARLANT DEL QUÈ HAN VIST AL PATI. PARLEU AMB ELS VOSTRES COMPANYS? QUINES COSES US EXPLIQUEU?

Dimarts dia 22 de gener del 2013 (4rt a 6è de primària)

Gn. 11 La torre de Babel

1 En tota la terra es parlava una sola llengua i es feien servir les mateixes paraules. 2 Els homes van emigrar des de l'orient, trobaren una plana al país de Xinar i la van poblar. 3 Llavors parlaren entre ells de fer maons i coure'ls al forn. Així començaren a fer servir maons en lloc de pedra, i asfalt en lloc de morter.

4 Després van dir:

--Vinga, edifiquem-nos una ciutat i una torre que arribi fins al cel; així ens farem un nom i no ens dispersarem per tota la terra.

5 El Senyor va baixar per veure la ciutat i la torre que construïen els homes, 6 i es digué: «Tots formen un sol poble i parlen una sola llengua. Si aquesta és la primera obra que emprenen, des d'ara cap dels seus projectes no estarà fora del seu abast. 7 Baixem a posar confusió en el seu llenguatge perquè no s'entenguin entre ells.»

8 Així el Senyor els va dispersar des d'aquella regió per tota la terra, i van abandonar la construcció de la ciutat. 9 Per això aquella ciutat porta el nom de Babel, perquè allà el Senyor va posar la confusió en el llenguatge de tota la terra, i des d'allà el Senyor va dispersar els homes arreu de la terra.

Aquest relat bíblic, explica com els homes van edificar la Torre de Babel després del diluvi universal. Els descendents de Noè volien construir una ciutat en vertical, on només es parlés una sola llengua. Però com que el cor dels homes era desobedient i malèvol i només es preocupaven d’ells mateixos en lloc de pregar a Déu, aquest va decidir frustrar el seu projecte i separar els homes per tal que de fer-los pensar i adonar que havien de sortir d’ells mateixos.

Dilluns dia 22 de gener del 2013 (1r a 3r de primària)

CLIMENT NINOT DE NEU

Sant Feiràs de la Cogullada de Monstorniu és un petit llogarret envoltat per muntanyes al mig del Pirineus i està tan perdut que fins i tot es descuiden de posar-lo als mapes. Allà, oblidat gairebé de tothom, hi viuen unes trenta famílies amb el seu ajuntament, les seves cases, la seva escola, la seva església, els seus carrers, places, botigues, centres socials, cafès ...
Aquell dia (com sovint sol fer cada 21 de desembre) va arribar l'hivern tot ben abrigat amb les seves galtes vermelles, el nas lluent i una bufanda de fred que de seguida ho va encomanar a tota la gent.

A la tarda van començar a caure suaument les primeres volves de neu que, a poc a poc, van deixar-ho tot cobert d'una catifa blanca, flonja i neta. Un altre cop, com cada any, s'havia de tallar el camí d'entrada al poble i Sant Feiràs tornava a quedar aïllat de la resta de món durant dies o potser mesos. Els seus habitants ja estaven acostumats i seguien el seu ritme de vida com si res.

L'endemà, tot i continuar nevant, la mainada sortia riallera de l'escola. Començaven les vacances de Nadal; tots van córrer cap a la Plaça Major. Allà feien rodolar pel terra una bola de neu que, de mica en mica, es feia grossa i més grossa fins arribar a una bona alçada. Després van tornar a repetir l'operació però aquesta vegada van fer una bola una mica més petita; entre dos o tres nois la van aixecar i la van col·locar just a sobre de la primera. Allò era tot un ninot de neu; però faltava alguna cosa.

 De seguida va sortir la Maria de Can Quel, se'n va anar cap a casa seva i va tornar amb una pastanaga d'aquelles tan maques i ... nyecccc! l'hi van enganxar al mig de la cara. El ninot de neu ja tenia nas; un bon nas.

 L'Albert del Mas Joan va fer el mateix però va tornar amb un bon barret de copa que li havia donat el seu avi i l'hi van encasquetar sobre el cap.

De mica en mica tots anaven fent el mateix i aportaven noves coses al ninot de neu; la Mariona de Ca la Cosidora va portar dos botons negres i lluents que feien d'ulls. En Pau de la Casa Nova va dur una escombra i l'hi van posar entre els braços. L'Ester de Can Pins va portar una bufanda de mil colors ... Després van agafar en Ramonet de l'Hostal del Senglar, que era el més menut de la colla, el van aixecar i el noi, amb la punta del dit xic, va dibuixar la boca; havia quedat una mica torta però tot i així el ninot feia el seu goig.

 - Encara falta una cosa! - va cridar la Laura - el nom! I tots plegats van fer una llista, van votar i en van triar un: Climent. Sí! Sonava bé!

 Al moment la mainada reia, jugava i ballava al seu voltant, tot fent rotllana, li cantaven:

Climent, ninot de neu,
cara rodona, cara rodona;
Climent, ninot de neu,
cara rodona i blanc de peus.

Cap al tard tots van tornar a casa. S'ho havien passat d'allò més bé. Durant la nit, els flocs de neu que encara queien van esborrar totes les petjades; des de la plaça semblava sortir una estranya claror que il·luminava tot el poble i es reflectia en el blanc de la neu als carrers, les cases, les teulades, els arbres ...

Així van anar passant els dies i en Climent, el ninot de neu, era feliç; el seu rostre havia canviat una mica i aquella boca torta del primer dia, ara era com un somriure que anava de galta a galta. La quitxalla anava cada tarda al seu voltant i jugaven amb ell com si fos l'amic de tots. Fins i tot la gent gran sentia una mica de tendresa per aquell ninot, i qui més qui menys sabia la cantarella.

En Climent, des de la plaça estant, sentia i veia com la gent passava aquelles Festes de Nadal. A les nits fredes i glaçades de lluna blanca mirava pels vidres de les finestres i veia com tothom encenia les llars ..., feien cagar el tió, feien el pessebre, menjaven torrons, cantaven nadales ... I ell, tan sols mirant-s'ho, ja gaudia.

La nit de Cap d'Any, alguns van sortir a la plaça i van menjar el raïm tot saltant i ballant al seu costat. Ell, com una estàtua, semblava presidir la plaça. El consideraven com un personatge més del poble. La mainada no deixava d'anar-lo a veure cada dia. Sempre duien als llavis la seva cançó:

Climent, ninot de neu,
cara rodona, cara rodona;
Climent, ninot de neu,
cara rodona i blanc de peus.

Però just l'endemà de la nit de Reis, mentre tothom desembolcallava els regals i obsequis més desitjats, el sol va sortir més fort i radiant que els dies anteriors. El vent potser també estava desembolcallant els regals dels Reis i no va piular gens. La temperatura va pujar més que de costum i la neu, de mica en mica, es va anar fonent.

 En Climent, el ninot de neu, també es va anar desfent fins quedar convertit en una gran bassa d'aigua. I a la tarda, els menuts van anar a recollir les restes del ninot. Que si el barret de copa una mica brut de fang, que si la pastanaga, ja estovada i de color fosc, que si l'escombra, que si els botons, que si la bufanda ... però entre una cosa i l'altra també van trobar un estrany objecte; era com un cor de vidre glaçat que no es desfeia amb l'escalfor. La mainada va entendre que allò era el cor d'en Climent, el ninot de neu, i el van anar a soterrar a la muntanya més alta dels voltants, on sempre està nevat.

Al cap de pocs dies, allà mateix on va ser enterrat el cor, va sortir una flor: la Flor de Neu. Curiosament, diuen que, des d'aquell Nadal, cada any quan neva a Sant Feiràs de la Cogollada de Monstorniu apareix per art d'encanteri un gran ninot de neu al mig de la plaça; tothom ja sap qui és, i li canten:

Climent, ninot de neu,
cara rodona, cara rodona;
Climent, ninot de neu,
cara rodona i blanc de peus.

Dilluns dia 22 de gener del 2013 (Infantil)

JO VULL QUE ES DIGUI…

A LA CLASSE DELS “DOFINS”, HI HA SEMPRE MOLTES DISCUSSIONS: UNS QUANTS NENS SEMPRE VOLEN SER ELS PRIMERS A FER-HO TOT I NO ESCOLTEN EL QUÈ ELS DIUEN ELS COMPANYS.

LA SEVA SENYORETA, SEMPRE DIU QUE HAN D’APRENDRE A NO VOLER SER SEMPRE ELS PRIMERS, PERQUÈ CAL DEIXAR QUE TOTHOM PARLI I ESCOLTAR EL QUÈ ENS EXPLIQUEN ELS ALTRES PER APRENDRE ENTRE TOTS.

AVUI, ÉS DIA D’ESCOLLIR UN NOM PER A LA MASCOTA QUE ELS HAN REGALAT: UN PETIT PEIXET QUE VIURÀ EN UNA PEIXERA I EL TINDRAN A L’AULA DURANT TOT EL CURS.

EN MARTÍ, QUE ÉS EL NEN QUE HA PORTAT EL PEIX PER A LA CLASSE, DIU QUE ELL ÉS QUI HA D’ESCOLLIR EL NOM I PROPOSA QUE ES DIGUI “BLAUET”. ELS SEUS COMPANYS DIUEN QUE EL PEIX TÉ EL COS COM FLUORESCENT I QUE LI PODRIEN POSAR “LLUMENET” PERQUÈ SEMBLA QUE FACI LLUM.

UNS I ALTRES TOTS PENSEN NOMS I CADA VEGADA HI HA MÉS CRITS, PERQUÈ TOTS VOLEN QUE ES DIGUI COM ELLS HAN PENSAT SENSE ESCOLTAR LES ALTRES PROPOSTES.

DE SOBTE, LA SEVA SENYORETA AIXECA LA MÀ  I ES MANTÉ EN SILENCI. UN XIC TRISTA ELS DIU QUE NO HA ENTÈS CAP DE LES PROPOSTES QUE HAN FET I S’ADONA QUE EL PEIX S’HA AMAGAT EN UN RACÓ DE LA PEIXERA… ESTARÀ ESPANTAT?

A LA CLASSE DE COP HI HA SILENCI. TOTS PENSEN… I ES COMENCEN A AIXECAR MANS… HAN RECORDAT QUE LA MILLOR MANERA DE POSAR-SE D’ACORD, ÉS ESCOLTAR TOTES LES PROPOSTES I PARLAR-NE, SENSE VOLER TENIR LA RAÓ I ESCOLTANT EL QUÈ PENSEN ELS COMPANYS. 

Dilluns dia 21 de gener del 2013 (4rt a 6è de primària)

Mira el vídeo i reflexiona...

QUINA HA DE SER LA TEVA ACTITUD DAVANT LES DIFICULTATS?

Dilluns dia 21 de gener del 2013 (1r a 3r de primària)

EL NEN QUE NO JUGAVA

Estava molt bé jugant amb els infants del meu grup,

quan m'he adonat que al fons de tot,

apartat d'aquella diversió,

hi havia un nen que no jugava.

Tot plegat se m'ha acudit anar-lo a buscar,

i ara, Senyor, sóc feliç,

aquest nen també ha jugat amb nosaltres.

Això m'ha fet pensar que a vegades

som molt egoistes i només pensem

a divertir-nos nosaltres;

o que ens trobem tan bé

que no ens fixem en els que no hi participen.

Senyor, et demano que no ens fixem només en nosaltres

i que sapiguem buscar la felicitat dels altres

encara que no siguin del nostre grup.

Gràcies, Senyor, per aquest dia tan divertit.

Dilluns dia 21 de gener del 2013 (Infantil)

GRÀCIES...

...PER LES ORELLES QUE EM DEIXEN SENTIR TOTES LES PARAULES BONIQUES.

...PER LA VEU QUE SURT DE LA MEVA BOCA I QUE EM PERMET EXPLICAR-HO TOT.

...PELS ULLS QUE EM DEIXEN VEURE LES PERSONES QUE PARLEN AMB MI.

Dijous dia 17 de gener del 2013 (4rt a 6è de primària)

"El petó es una forma de diàleg."

George Sand

Dijous dia 17 de gener del 2013 (1r a 3r de primària)

ABANS DE PARLAR,

PENSA EL QUE DIRÀS!

Dijous dia 17 de gener del 2013 (Infantil)

“CALLA QUAN ELS ALTRES PARLEN. PARLA QUAN ELS ALTRES CALLEN”.

SANT FRANCESC COLL

Dimecres dia 16 de gener del 2013 (4rt a 6è de primària)

Coneixes als qui apareixen a la fotografia? Creus que s’entenen? A vegades, ens sembla que la nostra cultura o religió són millors que les dels altres i no sabem veure que podem aprendre moltes coses de l’altre!

Dimecres dia 16 de gener (1r a 3r de primària)

LA KIDI I LES CARBASSES

Per art de màgia vaig aparèixer en un camp ple de carbasses. Grans i petites, n'hi havia de color taronja però també de color verd. Mirés on mirés, tot estava ple de carbasses. Es feia fosc i havia de trobar un lloc per passar la nit, però estava massa cansada així que em vaig quedar allà mateix.

Quan ja dormia una música molt alegre em va despertar. Eren les carbasses fent una dansa enmig de la foscor. De seguida m'hi vaig afegir. No es van adonar de la meva presència. Al cap d'una estona es van aturar i es van asseure en rotllana. Per no cridar l'atenció vaig fer el mateix. Llavors vaig veure que una a una, s'anaven dient una cosa a l'orella fins que van arribar a mi i la que tenia al costat em va dir:

-Vés i cura, Pili!-

-Com dius?- vaig preguntar intrigada.

-Vés i cura, Pili!-

No entenia res. Una a una van començar a riure amb ganes, i jo cada cop estava més desorientada i una mica espantada. “Què voldria dir allò? Seria un missatge en clau?”

-Perdoneu-me, però no sé què vol dir això de la Pili... Qui és la Pili?-

Com més preguntes feia més reien i jo ja no sabia què fer, finalment la carbassa més petitona de la colla se'm va apropar i em va dir:

-Benvinguda, Kidi! Benvinguda, Kidi! Això és el que t'havia de dir la meva companya. Estàvem jugant a un joc i com sempre passa amb aquest joc, la última diu “tonteries” jejeje.-

-Un joc dieu? ¿I què hi te a veure la Pili en aquest joc? ¿ I per què se l'ha de curar?.-

Encara van riure més fort. Finalment m'ho van explicar hi ho vaig entendre,.Es veu que estaven jugant al joc del telèfon, que consisteix en passar-se un missatge d'orella a orella fins que la última de totes diu el que ha entès, que normalment no té res a veure amb el que ha dit la primera. Això va fer que el missatge inicial “Benvinguda Kidi!” es transformés fins a acabar dient “Vés i cura, Pili!”.

Feia estona que s'havien adonat de la meva presència i sabien molt bé qui era i que m'agradaven els jocs, per aquest motiu, van tenir la genial idea d'ensenyar-me un joc nou, tot jugant-hi. Vam estar jugant fins que va sortir el primer raig de sol, que va fer que una a una, tornessin al seu estat natural, quietes i enganxades a la seva mata, immòbils i sense vida. Si volia tornar jugar amb elles, m'hauria d'esperar que el sol es pongués i així ho vaig fer. Vaig passar unes quantes nits jugant amb les meves amigues les carbasses que cada nit, m'ensenyaven un joc nou.

Fins aviat!

Dimecres dia 16 de gener del 2013 (Infantil)

PARLANT, LA GENT S’ENTÉN!

DITA  POPULAR

Dimarts dia 15 de gener del 2013 (4rt a 6è de primària)

Aprendre a comunicar-se

Un Sultà va somiar que havia perdut totes les dents. Després de despertar, va manar cridar un savi perquè interpretés el seu somni.

- "Quina desgràcia, Senyor! Cada dent caiguda representa la pèrdua d'un parent de vostra Majestat", va dir el savi.

- "Quina insolència! Com t'atreveixes a dir-me una cosa axí? Fora d'aquí! Que li donin cent fuetades!", va cridar el Sultà enfurit.
Més tard va ordenar que li portessin a un altre savi i li va explicarel que hi havia somiat. Aquest, després d'escoltar al Sultà amb atenció, li va dir:

- "Excels Senyor! Gran felicitat us ha estat reservada. El son significa que sobreviuràs a tots els vostres parents".

Es va il•luminar el semblant del Sultà amb un gran somriure i va ordenar que li donessin cent monedes d'or. Quan aquest sortia del Palau, un dels cortesans li va dir admirat:

- "No és possible! La interpretació que heu fet dels els seus és la mateixa que el primer savi. No entenc perquè al primer li ha fet donar cent fuetades i a tu cent monedes d'or.

El segon savi va respondre:

- "Amic meu, tot depèn de la forma en què es diu. Un dels grans desafiaments de la humanitat és aprendre a comunicar-se. De la comunicació depèn, molts cops, la felicitat o la desgràcia, la pau o la guerra. La veritat pot comparar-se amb una pedra preciosa. Si la llancem contra el rostre d'algú, pot ferir, però si l'emboliquem en un delicat embalatge i l'oferim amb tendresa certament serà acceptada amb grat."

Dimarts dia 15 de gener del 2013 (1r a 3r de primària)

LA KIDI I LES CARBASSES

Per art de màgia vaig aparèixer en un camp ple de carbasses. Grans i petites, n'hi havia de color taronja però també de color verd. Mirés on mirés, tot estava ple de carbasses. Es feia fosc i havia de trobar un lloc per passar la nit, però estava massa cansada així que em vaig quedar allà mateix.

Quan ja dormia una música molt alegre em va despertar. Eren les carbasses fent una dansa enmig de la foscor. De seguida m'hi vaig afegir. No es van adonar de la meva presència. Al cap d'una estona es van aturar i es van asseure en rotllana. Per no cridar l'atenció vaig fer el mateix. Llavors vaig veure que una a una, s'anaven dient una cosa a l'orella fins que van arribar a mi i la que tenia al costat em va dir:

-Vés i cura, Pili!-

-Com dius?- vaig preguntar intrigada.

-Vés i cura, Pili!-

No entenia res. Una a una van començar a riure amb ganes, i jo cada cop estava més desorientada i una mica espantada. “Què voldria dir allò? Seria un missatge en clau?”

-Perdoneu-me, però no sé què vol dir això de la Pili... Qui és la Pili?-

Com més preguntes feia més reien i jo ja no sabia què fer, finalment la carbassa més petitona de la colla se'm va apropar i em va dir:

-Benvinguda, Kidi! Benvinguda, Kidi! Això és el que t'havia de dir la meva companya. Estàvem jugant a un joc i com sempre passa amb aquest joc, la última diu “tonteries” jejeje.-

-Un joc dieu? ¿I què hi te a veure la Pili en aquest joc? ¿ I per què se l'ha de curar?.-

Encara van riure més fort. Finalment m'ho van explicar hi ho vaig entendre,.Es veu que estaven jugant al joc del telèfon, que consisteix en passar-se un missatge d'orella a orella fins que la última de totes diu el que ha entès, que normalment no té res a veure amb el que ha dit la primera. Això va fer que el missatge inicial “Benvinguda Kidi!” es transformés fins a acabar dient “Vés i cura, Pili!”.

Feia estona que s'havien adonat de la meva presència i sabien molt bé qui era i que m'agradaven els jocs, per aquest motiu, van tenir la genial idea d'ensenyar-me un joc nou, tot jugant-hi. Vam estar jugant fins que va sortir el primer raig de sol, que va fer que una a una, tornessin al seu estat natural, quietes i enganxades a la seva mata, immòbils i sense vida. Si volia tornar jugar amb elles, m'hauria d'esperar que el sol es pongués i així ho vaig fer. Vaig passar unes quantes nits jugant amb les meves amigues les carbasses que cada nit, m'ensenyaven un joc nou.

Fins aviat!

Dimarts dia 15 de gener del 2013 (Infantil)

EL LLEÓ AFÒNIC

HI HAVIA UNA VEGADA UN LLEÓ AFÒNIC. ESTAVA AFÒNIC DES DE SEMPRE, PERQUÈ MAI HAVIA POGUT RUGIR, PERÒ NINGÚ A LA SABANA HO SABIA. COM QUE DES DE MOLT PETIT HAVIA VIST QUE NO PODIA RUGIR, HAVIA APRÈS A PARLAR ASSOSSEGADAMENT AMB TOTHOM I A ESCOLTAR I CONVÈNCER DE LES SEVES OPINIONS SENSE HAVER DE LLANÇAR NI UN RUGIT, GUANYANT-SE L'AFECTE I CONFIANÇA DE TOTS.
PERÒ UN DIA, EL LLEÓ VA PARLAR AMB UN PORC TAN BRUT I TOSSUT, QUE NO TROBAVA LA MANERA DE FER-LO ENTRAR EN RAÓ. LLAVORS, VA SENTIR TANTES GANES DE RUGIR, QUE EN NO PODER FER-HO ES VA SENTIR EN DESAVANTATGE. AIXÍ QUE VA DEDICAR UNS MESOS A INVENTAR UNA MÀQUINA DE RUGIR QUE S'ACTIVÉS NOMÉS QUAN ELL VOLGUÉS. I POC DESPRÉS DE TENIR-LA ACABADA, VA TORNAR A APARÈIXER PER ALLÀ EL PORC TOSSUT, I TANT VA TREURE EL LLEÓ DE POLLEGUERA, QUE VA LLANÇAR UN RUGIT ATERRIDOR AMB LA SEVA MÀQUINA DE RUGIR

-¡GRRRRROAUUUUUUUUUUUU!

LLAVORS, NO NOMÉS EL PORC, SINÓ TOTS ELS ANIMALS, ES VAN EMPORTAR UN ENSURT TERRIBLE, I DURANT MESOS CAP D'ELLS ES VA ATREVIR A SORTIR. EL LLEÓ VA QUEDAR TAN TRIST I SOLITARI, QUE VA TENIR TEMPS PER ADONAR-SE QUE NO NECESSITAVA RUGIR PERQUÈ LI FESSIN CAS NI PER SORTIR-SE AMB LA SEVA, I QUE SENSE SABER-HO, LA SEVA AFONIA LI HAVIA PORTAT A SER BONÍSSIM PARLANT I CONVENCENT ALS ALTRES .

AIXÍ QUE POC A POC, A TRAVÉS DEL SEU TO AMABLE I CORDIAL, VA ACONSEGUIR RECUPERAR LA CONFIANÇA DE TOTS ELS ANIMALS, I MAI MÉS VA PENSAR A RECÓRRER ALS SEUS RUGITS NI ALS SEUS CRITS.

Dilluns dia 14 de gener del 2013 (4rt a 6è de primària)

SILENCI...

Avui us convidem a fer silenci al mateix temps que dialoguem amb el nostre cor.... t’hi atreveixes?

Prepareu-vos i poseu-vos en actitud per fer silenci... podeu tancar els ulls i escoltar la vostra respiració. Comencem una nova setmana, estem relaxats...

Us convidem a pensar en alguna situació en què estiguéssiu contents per allò que heu compartit amb la persona que parlàveu. Segur que guardeu en algun racó del vostre cor, una conversa agradable, en què us han donat una bona noticia. Procureu reviure aquell moment mentre soni la música relaxant. Quan s’acabi la música podeu compartir en veu alta com us heu sentit...

Un somriure com a mostra d’alegria, també parla molt! 

Dilluns dia 14 de gener del 2013 (1r a 3r de primària)

SILENCI, SILENCI...

Escolta atentament la música que et posarà la teva mestra o el teu mestre. Tanca els ulls i pensa en una cosa, un lloc, un paisatge, en allò que més t’agradi...

Quan ho tinguis, surt a la pissarra, agafa un guix i dibuixa-ho o escriu-ho.

Vigila, fes-ho amb SILENCI!

Dilluns dia 14 de gener del 2013 (Infantil)

SILENCI...SHHH!!!

MENTRE ESCOLTEM LA MÚSICA QUE ENS POSA LA NOSTRA MESTRA, FAREM UN JOC DIFERENT: AVUI PARLAREM D’UNA MANERA DIFERENT... PARLAREM EN SILENCI!

 SÍ! SI FEM SILENCI, PODEM ESCOLTAR EL QUÈ PENSEM NOSALTRES, LES COSES BONIQUES QUE ENS DIU EL NOSTRE COR...

PENSA AMB UNA COSA BONICA QUE T’HAGIN EXPLICAT EL PARE O LA MARE, I NO DEIXIS DE PENSAR-HI MENTRE SONA LA MÚSICA. QUAN S’ACABI, EXPLICA-HO EN VEU ALTA ALS COMPANYS I FINS I TOT PODEU DIBUIXAR-HO EN UN FULL O A LA PISSARRA.