Dimarts dia 15 de gener del 2013 (4rt a 6è de primària)

Aprendre a comunicar-se

Un Sultà va somiar que havia perdut totes les dents. Després de despertar, va manar cridar un savi perquè interpretés el seu somni.

- "Quina desgràcia, Senyor! Cada dent caiguda representa la pèrdua d'un parent de vostra Majestat", va dir el savi.

- "Quina insolència! Com t'atreveixes a dir-me una cosa axí? Fora d'aquí! Que li donin cent fuetades!", va cridar el Sultà enfurit.
Més tard va ordenar que li portessin a un altre savi i li va explicarel que hi havia somiat. Aquest, després d'escoltar al Sultà amb atenció, li va dir:

- "Excels Senyor! Gran felicitat us ha estat reservada. El son significa que sobreviuràs a tots els vostres parents".

Es va il•luminar el semblant del Sultà amb un gran somriure i va ordenar que li donessin cent monedes d'or. Quan aquest sortia del Palau, un dels cortesans li va dir admirat:

- "No és possible! La interpretació que heu fet dels els seus és la mateixa que el primer savi. No entenc perquè al primer li ha fet donar cent fuetades i a tu cent monedes d'or.

El segon savi va respondre:

- "Amic meu, tot depèn de la forma en què es diu. Un dels grans desafiaments de la humanitat és aprendre a comunicar-se. De la comunicació depèn, molts cops, la felicitat o la desgràcia, la pau o la guerra. La veritat pot comparar-se amb una pedra preciosa. Si la llancem contra el rostre d'algú, pot ferir, però si l'emboliquem en un delicat embalatge i l'oferim amb tendresa certament serà acceptada amb grat."