Dimarts dia 15 de gener del 2013 (Infantil)

EL LLEÓ AFÒNIC

HI HAVIA UNA VEGADA UN LLEÓ AFÒNIC. ESTAVA AFÒNIC DES DE SEMPRE, PERQUÈ MAI HAVIA POGUT RUGIR, PERÒ NINGÚ A LA SABANA HO SABIA. COM QUE DES DE MOLT PETIT HAVIA VIST QUE NO PODIA RUGIR, HAVIA APRÈS A PARLAR ASSOSSEGADAMENT AMB TOTHOM I A ESCOLTAR I CONVÈNCER DE LES SEVES OPINIONS SENSE HAVER DE LLANÇAR NI UN RUGIT, GUANYANT-SE L'AFECTE I CONFIANÇA DE TOTS.
PERÒ UN DIA, EL LLEÓ VA PARLAR AMB UN PORC TAN BRUT I TOSSUT, QUE NO TROBAVA LA MANERA DE FER-LO ENTRAR EN RAÓ. LLAVORS, VA SENTIR TANTES GANES DE RUGIR, QUE EN NO PODER FER-HO ES VA SENTIR EN DESAVANTATGE. AIXÍ QUE VA DEDICAR UNS MESOS A INVENTAR UNA MÀQUINA DE RUGIR QUE S'ACTIVÉS NOMÉS QUAN ELL VOLGUÉS. I POC DESPRÉS DE TENIR-LA ACABADA, VA TORNAR A APARÈIXER PER ALLÀ EL PORC TOSSUT, I TANT VA TREURE EL LLEÓ DE POLLEGUERA, QUE VA LLANÇAR UN RUGIT ATERRIDOR AMB LA SEVA MÀQUINA DE RUGIR

-¡GRRRRROAUUUUUUUUUUUU!

LLAVORS, NO NOMÉS EL PORC, SINÓ TOTS ELS ANIMALS, ES VAN EMPORTAR UN ENSURT TERRIBLE, I DURANT MESOS CAP D'ELLS ES VA ATREVIR A SORTIR. EL LLEÓ VA QUEDAR TAN TRIST I SOLITARI, QUE VA TENIR TEMPS PER ADONAR-SE QUE NO NECESSITAVA RUGIR PERQUÈ LI FESSIN CAS NI PER SORTIR-SE AMB LA SEVA, I QUE SENSE SABER-HO, LA SEVA AFONIA LI HAVIA PORTAT A SER BONÍSSIM PARLANT I CONVENCENT ALS ALTRES .

AIXÍ QUE POC A POC, A TRAVÉS DEL SEU TO AMABLE I CORDIAL, VA ACONSEGUIR RECUPERAR LA CONFIANÇA DE TOTS ELS ANIMALS, I MAI MÉS VA PENSAR A RECÓRRER ALS SEUS RUGITS NI ALS SEUS CRITS.