Dijous dia 20 de Juny (4rt a 6è de primària)

Dia mundial del refugiat

COMPTA AMB MI

Teràpia de Shock

Si tu estàs amb mi
jo perdo la por,
i puc volar i puc fer front
als meus temors.

Si jo estic amb tu,
tu pots comptar amb mi,
no et deixaré, t'ajudaré,
perquè som amics.

I érem tan petits però,
tu em vas marcar,
tot era estrany
l'innocència dels teus ulls
tan importants,
per mi, per tu,
pel que tenim i no perdrem mai.

Dóna'm la mà, no tinguis por,
camina amb mi, fins a l'horitzó.
Si tu estàs amb mi, jo perdo la por,
i puc volar i puc fer front
als meus temors.

No tinc notícies teves,
curiositat, què ens ha passat?

I em pregunto com estàs, què n'és de tu,
si no és per tu, que no és per mi,
és pel que teníem...

Si tu estàs amb mi
jo perdo la por,
i puc volar i puc fer front
als meus temors.

Compta amb mi, compta amb mi, compta amb mi...

Si tu estàs amb mi
jo perdo la por,
i puc volar i puc fer front
als meus temors.

Si jo estic amb tu,
tu pots comptar amb mi,
no et deixaré, t'ajudaré,
perquè som amics.

Dóna'm la mà, no tinguis por,
camina amb mi, fins a l'horitzó.

Si jo estic amb tu,
tu pots comptar amb mi,
no et deixaré, t'ajudaré,
compta amb mi, compta amb mi,
compta amb mi...

Dijous dia 20 de Juny (1r a 3r de primària)

Dia mundial del refugiat

Gràcies

per estar sempre al meu costat.

Dijous dia 20 de Juny (Infantil)

Dia mundial del refugiat

LA MEVA MARE

Pep Puigdemont

ELLA ÉS AMB MI
QUAN CANTO.
ELLA ÉS AMB MI
QUAN RIC.
I SI PLORO
I ESTIC TRIST
I RES NO EM VA BÉ,
UN PETÓ EM VE A FER.

ELLA ÉS AMB MI
QUAN DORMO.
SI JUGO
ELLA ÉS AMB MI.
I QUAN PARLO
I ESTIC CONTENT
I TOT EM VA BÉ,
ELLA EM DEIXA FER.

ELLA ÉS AMB MI
SEMPRE M'ACOMPANYA.
ÉS LA MEVA AMIGA
AMB TOT I PER A TOT.

ELLA ÉS AMB MI
SEMPRE M'ACOMPANYA.
ÉS LA MEVA AMIGA
AMB TOT I PER A TOT.

LA MEVA MARE.

Dimecres dia 19 de Juny (4t a 6è de primària)

La fidelitat de la mare al seu fill, és per sempre… 

Dimecres dia 19 de Juny (1r a 3r de primaria)

Avui en Miquel ha caigut a l’escola i s’ha fet un bon pelat. En Ximi, el seu gos, li fa companyia perquè està una mica trist. És el seu millor amic i el més fidel.

Dimecres dia 19 de Juny (Infantil)

ELS AMICS DE VERITAT, SEMPRE ENS VENEN A BUSCAR PER JUGAR! ETS UN BON AMIC TU?

Dimarts dia 18 de Juny (4t a 6è de primària)

El far 

Aquesta nit estic en la meva cambra,
sentint-me sol i trist.
Em sembla que tant s'ha allunyat
el meu vaixell de la riba
que ja no podré tornar al far,
que ara es veu llunyà i inassolible.

Sento com els vents bufen fort,
i em tracten d'allunyar del meu refugi.
Les penes, el treball i la solitud
m'allunyen del meu Senyor.

Però avui vull barallar, i ja no em vull ocultar,
lluitaré i remaré, i la meva meta promesa assoliré
doncs no estic sol ara en aquest mar,
m'acompanya el capità. Aquell que va donar
vista al cec, veu al callat, alegria al trist.
Aquest mateix que ordena avui a la tempesta "¡SILENCI!"
i aquesta li obeeix.

Aquesta nit aixeco la meva veu a tu Senyor,
i per fer valer el teu sacrifici
et lliuro avui tot aquest suplici.

Bufa en el meu Senyor el teu esperit, i duu-me cap a tu,
doncs ja no vull naufragar en aquest mar,
i vull per sempre amb tu estar.

D'aquesta forma avui, gràcies a la teva misericòrdia 

puc veure la teva llum i emprenc 

el meu camí cap al far que ets Tu.

Dimarts dia 18 de Juny (1r a 3r de primària)

AMIGUES DES DE L’HORT

Lula i Lila eren dues plantes d'espinacs que van néixer en un mateix hort i havien estat amigues des de llavors. Havien estat juntes els terribles freds de l'hivern i els llargs dies de sol, i sempre s'havien donat suport mutu, en espera d'arribar a aquell moment màgic amb què tot espinac somniava: el moment de servir de menjar a un nen i transmetre tota la seva força.

Així que quan va arribar l'hora de la collita, van estar juntes i felices a la fàbrica de preparat, i d'allà a la d'envasat, i d'allí al supermercat,  on van ser exposades en un dels millors prestatges. Totes dues, veien emocionades com les senyores passaven amb els seus cistells, fixant-se en aquelles a les que acompanyava algun nen. Va passar tot un dia sencer sense que ningú s'acostés, però just abans del tancament, una senyora es va acostar massa al prestatge, i sense adonar-se’n va donar un cop al prestatge de Lula, que va caure a terra, just abans que un dels peus de la senyora l'empenyés sota la prestatgeria.

Ningú es va adonar d'allò, i Lula va passar tota la nit plorant, sabent que es quedaria a sota el prestatge fins a posar-se florida. Lila, molt trista, es lamentava de la sort de la seva amiga, sense poder fer res. L'endemà, quan a mig matí es va acostar una senyora acompanyada per un nen adorable, disposada a comprar la bossa de Lila, aquesta no podia estar contenta perquè pensava en la desgràcia de Lula. I en un moment de bogeria i amistat, va fer un últim esforç per ajudar a la seva amiga de la infància: just quan el nen anava a agafar la bossa, Lila es va  deixar caure del prestatge i va anar a parar a terra al costat de Lula. El nen, sorprès i divertit, es va ajupir i sense adonar-se’n va  agafar dues bosses.

Lila va acabar amb un parell de tiges trencades, però no li va fer res perquè allò va salvar la  seva  amiga. I quan hores després compartia el plat del nen amb Lula, es va sentir l’espinac més feliç del món per poder complir el seu somni el costat del seva millor amiga.

Dimarts dia 18 de Juny (Infantil)

A LA BÍBLIA, EL LLIBRE QUE PARLA DE JESÚS, HI HA UNA MENA DE CONTE MOLT BONIC QUE EXPLICA EL SEGüENT:

UN PASTOR TÉ CENT OVELLES. UN DIA, EN PERD UNA I ESTÀ MOLT PREOCUPAT. SABEU QUÈ VA FER?

VA DEIXAR LES ALTRES NORANTA-NOU I SE’N VA ANAR A BUSCAR L’OVELLA PERDUDA, I QUAN LA VA TROBAR, VA ESTAR MÉS CONTENT D’HAVER TROBAT L’OVELLA QUE NO DE TENIR LES NORANTA-NOU AL PRAT PASTURANT.

A VEGADES, PER MOLT FIDELS QUE SIGUEM, ENS PODEM EQUIVOCAR. JESÚS ENS CONVIDA A FER COM EL PASTOR: ENCARA QUE L’OVELLA S’HAGI DESPISTAT I S’HAGI PERDUT, EL PASTOR LA BUSCA I LA FA TORNAR A CASA AMB LES ALTRES OVELLES. LA PERDONA PER HAVER-SE DESPISTAT!!!

Dilluns dia 17 de Juny (4t a 6è de primària)

Dia mundial contra la desertització i la sequera

TEMPS

Senyor,

Ensenya’ns a aprofitar el temps.

Tu ens has donat la vida per viure-la,

per treballar, per estudiar,

per jugar,

per riure, per estar amb els amics,

per ajudar els altres, per estimar...

Senyor,

fes que visquem cada moment

sense avorriment, sense mandra,

sense malhumor, sense males cares.

Senyor,

fes que el rellotge de la nostra vida

marqui moltes hores de felicitat!

Dilluns dia 17 de Juny (1r a 3r de primària)

PREGÀRIA AMB LA LLETRA

E

Avui volem pregar amb la lletra E. La lletra e de la paraula EIXERITS.

Volem estar desperts a la vida i al món que ens envolta.

També volem pregar amb la lletra e d’ EDUCACIÓ.

Procurarem tenir sempre bones maneres; no parlar cridant, anar pel carrer sense donar empentes i deixant seure a la gent gran a l’autobús. Demanarem les coses si us plau i donarem sempre les gràcies. Als amics, encara que els tinguem molta confiança, els parlarem amb respecte i els escoltarem quan ens parlen.

També serem ECOLOGISTES, ESTUDIOSOS, ENAMORATS de la vida i de les persones ,

Jesús, ajuda’ns a estimar tant que tothom al nostre costat es pugui sentir tranquil i feliç.

Dilluns dia 17 de Juny (Infantil)

JESÚS...

ET DONO GRÀCIES PER TENIR UNS PARES QUE M’ESTIMEN.

ET DEMANO QUE M’AJUDIS A SER BON MINYÓ I A AJUDAR-LO SEMPRE.

Divendres dia 14 de Juny (Infantil a Primària)

Mira el video següent i pensa-hi amb els teus companys/es.

Dijous dia 13 de Juny (Infantil a Primària)

RESPONSABILITAT ÉS FER LES COSES AL MOMENT, I NO QUAN TU VULGUIS.

Dimecres dia 12 de Juny (Escola)

ELS QUE PRACTIQUEU UN ESPORT SABEU PROU BÉ QUE VOL UN ESFORÇ! TOT DEMANA UN “COMPROMÍS”...O SIGUI, SI VOLEU JUGAR BÉ, US HI HEU D’ESFORÇAR, US HEU DE PREPARAR, FER-HO NO NOMÉS QUAN US VE DE GUST... 

Dimarts dia 11 de Juny (4t a 6è de primària)

L'elefant i el circ

Quan jo era petit m'encantaven els circs, i el que més m'agradava dels circs eren els animals. També a mi i, com després em vaig assabentar, a d'altres, em cridava l'atenció l'elefant. Durant la funció, l'enorme bèstia feia desplegament de pes, grandària i força descomunal... però després de la seva actuació i fins a una estona abans de tornar a l'escenari, l'elefant quedava subjecte només per una cadena que agafava una de les seves potes a una petita estaca clavada al terra.

No obstant, l'estaca era només un minúscul tros de fusta tot just enterrat uns centímetres a terra. I encara que la cadena era gruixuda i poderosa em semblava obvi que aquell animal capaç d'arrancar un arbre d'arrel amb la seva pròpia força, podria, amb facilitat, arrancar l'estaca i fugir. El misteri és evident: Què el manté llavors? Per què no fuig?

Quan tènia cinc o sis anys, jo encara confiava en la saviesa dels grans. Vaig preguntar llavors a algun mestre, a algun pare, o a algun oncle pel misteri de l'elefant. Algun d'ells em va explicar que l'elefant no s'escapava perquè estava ensinistrat. Vaig fer llavors la pregunta òbvia: -Si està ensinistrat... Per què l'encadenen? No recordo haver rebut cap resposta coherent. Amb el temps em vaig oblidar del misteri de l'elefant i l'estaca... i només el recordava quan em trobava amb altres que també s'havien fet la mateixa pregunta. Fa alguns anys vaig descobrir que per sort algú havia sigut prou savi com per a trobar la resposta: "L'elefant del circ no escapa perquè ha estat lligat a una estaca semblant des que era molt petit". 

Vaig tancar els ulls i em vaig imaginar al petit elefant subjecte a l'estaca. Estic segur que en aquell moment l'elefantet va empènyer, va tirar i va suar tractant de alliberar-se. I malgrat tot el seu esforç no va poder. L'estaca era certament molt forta per a ell. Juraria que es va adormir esgotat i que l'endemà ho va tornar a provar, i també a l'altre i el següent... Fins que un dia, un terrible dia per a la seva història, l'animal va acceptar la seva impotència i es va resignar al seu destí. Aquest elefant enorme i poderós no escapa perquè CREU QUE NO POT. Ell té el record de la seva impotència, d'aquella impotència que se sent poc després de néixer. I el pitjor és que mai s'ha tornat a qüestionar seriosament aquest record. Mai... Mai ...va intentar posar a prova la seva força una altra vegada ...

Cadascú de nosaltres som una mica com aquest elefant: anem pel món lligats a centenars d'estaques que ens treuen llibertat. Vivim creient que un munt de coses "no podem" simplement perquè alguna vegada ho vam provar i no vam poder. Gravem en el nostre record: No puc... No puc i mai podré. Vam créixer portant aquest missatge que ens vam imposar a nosaltres mateixos i mai més no ho vam tornar a intentar. L'única manera de saber, és intentar-ho de nou, posant en l'intent TOT EL TEU COR

Dimarts dia 11 de Juny (1r a 3r de primària)

LA FADA I L’OMBRA

Fa molt, molt de temps, abans que els homes i les seves ciutats omplissin la terra, abans fins i tot que moltes coses tingueren un nom, existia un lloc misteriós custodiat per la fada del llac. Justa i generosa, tots els seus vassalls sempre estaven disposats a servir-la. I quan uns malvats éssers van amenaçar el llac i els seus boscos, molts es van unir a la fada quan els va demanar que l'acompanyessin en un perillós viatge a través de rius, pantans i deserts a la recerca de la Pedra de Cristall, l'única salvació possible per a tots.

La fada va advertir dels perills i dificultats, del difícil que seria aguantar tot el viatge, però cap es va espantar. Tots van prometre acompanyar-la fins on fes falta, i aquell mateix dia, la fada i els seus 50 més lleials vassalls van començar el viatge. El camí va ser encara més terrible i dur del que havia anunciat la fada. Es van enfrontar a bèsties terribles, van caminar dia i nit i van vagar perduts pel desert patint la fam i la set. Davant tantes adversitats molts es van desanimar i van acabar per abandonar el viatge a mig camí, fins que només en va quedar un anomenat Ombra. No era el més valent, ni el millor lluitador, ni tan sols el més llest o divertit, però va continuar amb la fada fins al final. Quan aquesta li preguntava que per què no abandonava com els altres, Ombra responia sempre el mateix "Us vaig dir que us acompanyaria malgrat les dificultats, i això era el que faig. No donaré mitja volta només perquè hagi estat veritat que anava a ser dur ".

Gràcies a la seva lleial Ombra, la fada per fir va poder trobar la Pedra de Cristall, però el monstruós Guardià de la pedra no estava disposat a donar-li. Llavors Ombra, en un últim gest de lleialtat, es va oferir a canvi de la pedra quedant-se al servei del Guardià per la resta dels seus dies ...

Finalment, la poderosa màgia de la Pedra de Cristall va permetre la fada tornar al llac i expulsar als éssers malvats, però la fada estava molt trista ja que s’havia separat del seu lleial i fidel amic Ombra.

Dimarts dia 11 de juny (Infantil)

EL LLENYATAIRE HONRAT

UNA VEGADA HI HAVIA UN POBRE LLENYATAIRE QUE TORNAVA A CASA DESPRÉS D'UNA DURA JORNADA DE FEINA. EN CREUAR UN PONT QUE TRAVESSAVA UN RIU LI CAIGUÉ LA DESTRAL A L'AIGUA.

L'HOME ES VA LAMENTAR TRISTAMENT:

- OH! I COM M'HO FARÉ PER GUANYAR-ME EL PA JO ARA, SENSE DESTRAL?

PERÒ TOT DE COP, D'ENTRE LES AIGUES - OH! SORPRESA! - EN VA SORGIR UNA BELLA NINFA I LI VA DIR:

- ESPERA, BON HOME, QUE JO ET TORNARÉ LA DESTRAL.

LA NIMFA ES VA ENFONSAR AL RIU I AL CAP DE NO RES EN TORNÀ A SORTIR AMB UNA DESTRAL D'OR MASSÍS A LES MANS.

- QUE POTSER ÉS AQUESTA LA TEVA DESTRAL? - VA PREGUNTAR LA NIMFA.

- NO, NO ÉS AQUESTA, LA MEVA DESTRAL NO ÉS DAURADA - VA CONTESTAR EL LLENYATAIRE.

AIXÍ LA NIMFA ES VA TORNAR A ENFONSAR PER SEGONA VEGADA I APAREGUÉ POC DESPRÉS AMB UNA DESTRAL DE PLATA.

- I AQUESTA? QUE POTSER ÉS AQUESTA LA TEVA DESTRAL? - VA TORNAR A PREGUNTAR LA NIMFA.

- NO, AQUESTA TAMPOC NO ÉS LA MEVA. LA MEVA NO ERA NI D'OR NI DE PLATA - VA RESPONDRE L'ENTRISTIT LLENYATAIRE.

I PER TERCERA VEGADA LA NIMFA ES VA SUBMERGIR A LES AIGÜES DEL RIU. EN SORTIR DUIA A LES MANS UNA DESTRAL D'ACER.

- OH! GRÀCIES! GRÀCIES! AQUESTA SÍ QUE ES LA MEVA!

- PERÒ COM QUE ETS TAN HONRAT JO ET REGALO LES ALTRES DUES, BON LLENYATAIRE. HAS PREFERIT L'HONRADESA A LA MENTIDA I ET MEREIXES AQUEST PREMI.

Dilluns dia 10 de Juny (4t a 6è de primària)

MIRAR

Et demanem Senyor,

que ens ajudis a saber mirar.

Dóna’ns ulls que sàpiguen veure on fem falta,

on cal que ajudem,

on necessiten el nostre somriure,

on hem de col·laborar.

Dóna’ns ulls vius,

que mirin amb alegria.

Fes que la nostra mirada

s’assembli a la de Jesús!

Dilluns dia 10 de Juny (1r a 3r de primària)

PREGÀRIA AMB LA LLETRA

A

Avui volem pregar amb la lletra A. La lletra a de la paraula ALEGRIA.

Volem portar alegria a les nostres famílies, a la nostra escola, als nostres veïns.

També volem pregar amb la lletra a d’ AMABILITAT.

Procurarem ser sempre amables, no donar empentes a la fila, deixar passar a l’altre quan ens creuem en una porta i parlar sempre amb bones paraules.

També serem acollidors, actius, amistosos, afectuosos, aplicats, atents...

Jesús, ajuda’ns a portar sempre el somriure a la cara i a ser motiu d’alegria per la gent del nostre entorn.

Dilluns dia 10 de Juny (Infantil)

JESÚS…

ET DONO GRÀCIES PER TENIR AMICS QUE M’ESTIMEN.

ET DEMANO QUE JO SÀPIGA SER UN BON AMIC I ESTIMAR ALS ALTRES.

Divendres dia 7 de Juny (4t a 6è de primària)

COMPTA AMB MI

Teràpia de Shock

Si tu estàs amb mi
jo perdo la por,
i puc volar i puc fer front
als meus temors.

Si jo estic amb tu,
tu pots comptar amb mi,
no et deixaré, t'ajudaré,
perquè som amics.

I érem tan petits però,
tu em vas marcar,
tot era estrany
l'innocència dels teus ulls
tan importants,
per mi, per tu,
pel que tenim i no perdrem mai.

Dóna'm la mà, no tinguis por,
camina amb mi, fins a l'horitzó.
Si tu estàs amb mi, jo perdo la por,
i puc volar i puc fer front
als meus temors.

No tinc notícies teves,
curiositat, què ens ha passat?

I em pregunto com estàs, què n'és de tu,
si no és per tu, que no és per mi,
és pel que teníem...

Si tu estàs amb mi
jo perdo la por,
i puc volar i puc fer front
als meus temors.

Compta amb mi, compta amb mi, compta amb mi...

Si tu estàs amb mi
jo perdo la por,
i puc volar i puc fer front
als meus temors.

Si jo estic amb tu,
tu pots comptar amb mi,
no et deixaré, t'ajudaré,
perquè som amics.

Dóna'm la mà, no tinguis por,
camina amb mi, fins a l'horitzó.

Si jo estic amb tu,
tu pots comptar amb mi,
no et deixaré, t'ajudaré,
compta amb mi, compta amb mi,
compta amb mi...

Divendres dia 7 de Juny (1r a 3r de primària)

Jo tinc un tresor

Una cosa us dic pares:
que jo tinc un tresor
que m’envolta i estima
i em vol veure fer gran.

Sense ell no seria el que sóc,
Jo l’estimo i mai no el deixaré.

Dia a dia jo el trobo
Se que està al meu costat.
En moments d’incertesa
Em vindrà a ajudar.

Ara ho saps, porta escrit el teu nom
Tu per sempre seràs el meu tresor.


NOSTRES MANS AGAFADES
NOSTRES CORS ENLLAÇATS
TU M’ENSENYES PARAULES 
COM : FELICITAT!

I una cosa fill meu
jo et vull dir:
Que amb la teva mirada
Tu em dones alé.

Sense tu no seria el que sóc,
Jo t’estimo i mai no et deixaré.

El teus ulls se que escolten
Tot allò que ara et dic
I entre plors i rialles
Els meu cor serà teu.

Ara ho saps, porta escrit el teu nom
Tu per sempre seràs el meu tresor

Divendres dia 7 de Juny (Infantil)

LA MEVA MARE

Pep Puigdemont

ELLA ÉS AMB MI
QUAN CANTO.
ELLA ÉS AMB MI
QUAN RIC.
I SI PLORO
I ESTIC TRIST
I RES NO EM VA BÉ,
UN PETÓ EM VE A FER.

ELLA ÉS AMB MI
QUAN DORMO.
SI JUGO
ELLA ÉS AMB MI.
I QUAN PARLO
I ESTIC CONTENT
I TOT EM VA BÉ,
ELLA EM DEIXA FER.

ELLA ÉS AMB MI
SEMPRE M'ACOMPANYA.
ÉS LA MEVA AMIGA
AMB TOT I PER A TOT.

ELLA ÉS AMB MI
SEMPRE M'ACOMPANYA.
ÉS LA MEVA AMIGA
AMB TOT I PER A TOT.

LA MEVA MARE.

Dijous dia 6 de juny (4t a 6è de primària)

La fidelitat és l'esforç d'una ànima noble per igualar-se a una altra més gran que ella.

Goethe

Dijous dia 6 de juny (1r a 3r de primària)

Compleix amb les teves responsabilitats.

Dijous dia 6 de juny (Infantil)

LES PARAULES HAN D’EXPRESSAR AMB FIDELITAT ALLÒ QUE PENSEM.

CONFUCCI

Dimecres dia 5 de Juny (4t a 6è de primària)

La paraula d’aquest mes és FIDELITAT. Quina relació hi trobeu amb la imatge? Expliqueu-ho i comenteu-ho entre tots. Què enteneu vosaltres per FIDELITAT?

Dimecres dia 5 de Juny (1r a 3r de primaria)

En Marc estudia saxo a l’escola de música. Cada setmana va a classe amb la professora i ha d’estudiar cada dia a casa. Però ell sap que si s’esforça n’aprendrà molt.

T’esforces cada dia per fer les coses ben fetes? A vegades et canses i ho deixes estar? Penseu-hi i parleu-ne.

Dimecres dia 5 de Juny (Infantil)

DIUEN QUE ELS ANIMALS SÓN ELS AMICS DE LES PERSONES. ALGÚ DE VOSALTRES TÉ UNA “MASCOTA” ? EN TENIU CURA?

SI VOLS TENIR UN ANIMAL, CAL QUE SIGUIS RESPONSABLE I EN TINGUIS CURA CADA DIA!

Dimarts dia 4 de Juny (4rt a 6è de primària)

Dia internacional dels infants víctimes innocents de l’agressió

Petjades a la sorra
Una nit un home va tenir un somni on caminava per la platja al costat del Senyor. Al cel es veien reflectides escenes de la seva vida. Davant de cada escena veia a la sorra dos parells de petjades: les seves i les del Senyor.
Després que passés davant d'ell l'última escena del seu somni, es va tornar a mirar les petjades a la sorra. Va notar que en moltes ocasions, al llarg de la seva vida, només hi havia un parell de petjades. Es va adonar que havia succeït en els moments més tristos i foscos de la seva vida.
Allò el va torbar molt, i li va dir al Senyor:
"Senyor, vas dir que una vegada que decidís seguir-te, caminaries amb mi fins al final. Tanmateix he notat que en els moments més difícils de la meva vida només es veuen les empremtes de dos peus. No entenc per què m'abandonaves quan més et necessitava".
El Senyor li va respondre:
"Fill!, benvolgut fillet meu; jo t'estimo i mai no t'abandonaria. En els teus moments de prova i patiment, quan veus que només hi ha dues petjades, era perquè jo et portava en braços".

Dimarts dia 4 de juny (1r a 3r de primària)

Dia internacional dels infants

víctimes innocents de l’agressió

LA VENTAFOCS

Hi havia una vegada una jove molt bella que no tenia pares, sinó madrastra, una viuda impertinent amb dues filles cadascuna més lletja que l'altra. Era ella la que feia els treballs més durs de la casa, i com que els seus vestits estaven sempre tant tacats de cendra, tots l'anomenaven la Ventafocs.

Un dia el Rei d'aquell país va anunciar que faria una gran festa a la que convidava a totes les joves solteres del regne.
-Tu Ventafocs, no hi aniràs - va dir la madrastra - Et quedaràs a casa fregant el terra i preparant el sopar per a quan tornem.
Va arribar el dia del ball i la Ventafocs, molt trista, va veure sortir a les seves germanes cap al Palau Reial. Quan es va trobar sola a la cuina no va poder reprimir els seus plors.
- Per què seré tant desgraciada? - va exclamar - De sobte, va aparèixer la seva fada padrina.
- No et preocupis - va exclamar la fada- tu també podràs anar al ball, però amb una condició: quan el rellotge de Palau toqui les dotze campanades, hauràs de tornar sens falta.
I tocant-la amb la seva vareta màgica, va transformar el vestit ple de cendra en un meravellós vestit de festa. Un altre toc i va convertir una carbassa en la carrossa més magnífica de tot el reialme, i amb un últim toc, 3 ratolins van quedar convertits en els dos cavalls més bonics del regne i el xofer.
L'arribada de Ventafocs al Palau va causar admiració. A l'entrar a la sala de ball, el Rei va quedar tant pres de la seva bellesa que ballà amb ella tota la nit. Les seves germanastres no la van reconèixer i es preguntaven qui seria aquella jove.
Enmig de tanta felicitat, la Ventafocs va sentir al rellotge de palau tocar les dotze.
- Oh! Déu meu! Haig d'anar-me'n! - va exclamar -
- Com una exhalació va travessar el saló i va baixar l'escalinata perdent en la fugida una sabata, que el Rei recollí enamorat.
Per trobar la bella jove, el Rei va idear un pla. Es casaria amb aquella que pogués calçar-se la sabata. Va enviar els seus heralds a recórrer tot el Regne. Les donzelles se la provaven en va, doncs no n'hi havia una a qui li anés bé la sabata.
Al final van arribar a casa de la Ventafocs, i evidentment les seves germanes no es van poder calçar la sabata, però quan se la va posar la Ventafocs, van veure amb gran sorpresa que li anava perfecte.

I així fou com el Príncep es casà amb la jove Ventafocs i visqueren molt feliços.

Dimarts dia 4 de juny (Infantil)

Dia internacional dels infants víctimes innocents de l’agressió

 AMIGUES DES DE L’HORT

LULA I LILA EREN DUES PLANTES D'ESPINACS QUE VAN NÉIXER EN UN MATEIX HORT I HAVIEN ESTAT AMIGUES DES DE LLAVORS. HAVIEN ESTAT JUNTES ELS TERRIBLES FREDS DE L'HIVERN I ELS LLARGS DIES DE SOL, I SEMPRE S'HAVIEN DONAT SUPORT MUTU, EN ESPERA D'ARRIBAR A AQUELL MOMENT MÀGIC AMB QUÈ TOT ESPINAC SOMNIAVA: EL MOMENT DE SERVIR DE MENJAR A UN NEN I TRANSMETRE TOTA LA SEVA FORÇA.

AIXÍ QUE QUAN VA ARRIBAR L'HORA DE LA COLLITA, VAN ESTAR JUNTES I FELICES A LA FÀBRICA DE PREPARAT, I D'ALLÀ A LA D'ENVASAT, I D'ALLÍ AL SUPERMERCAT,  ON VAN SER EXPOSADES EN UN DELS MILLORS PRESTATGES. TOTES DUES, VEIEN EMOCIONADES COM LES SENYORES PASSAVEN AMB ELS SEUS CISTELLS, FIXANT-SE EN AQUELLES A LES QUE ACOMPANYAVA ALGUN NEN. VA PASSAR TOT UN DIA SENCER SENSE QUE NINGÚ S'ACOSTÉS, PERÒ JUST ABANS DEL TANCAMENT, UNA SENYORA ES VA ACOSTAR MASSA AL PRESTATGE, I SENSE ADONAR-SE’N VA DONAR UN COP AL PRESTATGE DE LULA, QUE VA CAURE A TERRA, JUST ABANS QUE UN DELS PEUS DE LA SENYORA L'EMPENYÉS SOTA LA PRESTATGERIA.

NINGÚ ES VA ADONAR D'ALLÒ, I LULA VA PASSAR TOTA LA NIT PLORANT, SABENT QUE ES QUEDARIA A SOTA EL PRESTATGE FINS A POSAR-SE FLORIDA. LILA, MOLT TRISTA, ES LAMENTAVA DE LA SORT DE LA SEVA AMIGA, SENSE PODER FER RES. L'ENDEMÀ, QUAN A MIG MATÍ ES VA ACOSTAR UNA SENYORA ACOMPANYADA PER UN NEN ADORABLE, DISPOSADA A COMPRAR LA BOSSA DE LILA, AQUESTA NO PODIA ESTAR CONTENTA PERQUÈ PENSAVA EN LA DESGRÀCIA DE LULA. I EN UN MOMENT DE BOGERIA I AMISTAT, VA FER UN ÚLTIM ESFORÇ PER AJUDAR A LA SEVA AMIGA DE LA INFÀNCIA: JUST QUAN EL NEN ANAVA A AGAFAR LA BOSSA, LILA ES VA  DEIXAR CAURE DEL PRESTATGE I VA ANAR A PARAR A TERRA AL COSTAT DE LULA. EL NEN, SORPRÈS I DIVERTIT, ES VA AJUPIR I SENSE ADONAR-SE’N VA  AGAFAR DUES BOSSES.

LILA VA ACABAR AMB UN PARELL DE TIGES TRENCADES, PERÒ NO LI VA FER RES PERQUÈ ALLÒ VA SALVAR LA  SEVA  AMIGA. I QUAN HORES DESPRÉS COMPARTIA EL PLAT DEL NEN AMB LULA, ES VA SENTIR L’ESPINAC MÉS FELIÇ DEL MÓN PER PODER COMPLIR EL SEU SOMNI EL COSTAT DEL SEVA MILLOR AMIGA.

Dilluns dia 3 de Juny (4t a 6è de primària)

A l’inici d’aquest darrer mes del curs, et convidem a clicar el teu cor en silenci.

Pots tancar els ulls i com amb el teu ratolí, clicar la carpeta que conté les coses que podries haver fet millor. Pensa i respon per tu mateix… què hauries fet diferent?

Ara et convidem a clicar la carpeta de les coses que has fet molt bé. Pensa i respon per tu mateix…què m’ha ajudat a fer les coses ben fetes?

Segur que hi tens moltes més carpetes. Algunes plenes, altres per omplir… Pensa i respon per tu mateix: quines coses trobes que hauries de guardar en aquestes carpetes perquè les consideres molt importants?

Si us ve de gust, podeu compartir amb els companys allò que heu pensat…

Dilluns dia 3 de Juny (1r a 3r de primària)

TANCA ELS ULLS I ESCOLTA LA PREGÀRIA QUE LLEGIRÀ EL TEU MESTRE O LA TEVA MESTRA. Escolta bé!

 

PREGUEM AMB EL COS

Senyor, dóna’ns uns

ULLS, per veure el món tan bonic,

ORELLES, per sentir a qui ens necessita,

BOCA, per dir paraules d’ànim i alegria,

MANS, per saludar, per fer favors, per ajudar

i un COR generós

perquè recordi als ulls, les orelles, la boca i les mans

que tot el que tenim, que tot el que som

és un regal teu, Senyor.

Dilluns dia 3 de Juny (Infantil)

TANQUEU ELS ULLS I ESCOLTEU EL SILENCI.

IMAGINEU QUE ESTEU A LA PLATJA, AL COSTAT DEL MAR. SENTIU LES ONADES?

IMAGINEU QUE ESTEU ESTIRATS A LA SORRA. SENTIU L’ESCALFOR DEL SOL DAMUNT LA CARA?

S’ACOSTEN LES VACANCES! POTSER ANIREU AMB LA FAMÍLIA A LA PLATJA O A LA MUNTANYA. PENSEU QUINES COSES US AGRADARIA FER AQUEST ESTIU I AMB QUI HO VOLDRÍEU FER. ESTEU CONTENTS?

SI VOLEU, PODEU EXPLICAR ALS COMPANYS EL QUÈ HEU PENSAT…