L'elefant i el circ
Quan jo era
petit m'encantaven els circs, i el que més m'agradava dels circs eren els
animals. També a mi i, com després em vaig assabentar, a d'altres, em cridava
l'atenció l'elefant. Durant la funció, l'enorme bèstia feia desplegament de
pes, grandària i força descomunal... però després de la seva actuació i fins a
una estona abans de tornar a l'escenari, l'elefant quedava subjecte només per
una cadena que agafava una de les seves potes a una petita estaca clavada al
terra.
No obstant,
l'estaca era només un minúscul tros de fusta tot just enterrat uns centímetres
a terra. I encara que la cadena era gruixuda i poderosa em semblava obvi que
aquell animal capaç d'arrancar un arbre d'arrel amb la seva pròpia força,
podria, amb facilitat, arrancar l'estaca i fugir. El misteri és evident: Què el
manté llavors? Per què no fuig?
Quan tènia cinc
o sis anys, jo encara confiava en la saviesa dels grans. Vaig preguntar llavors
a algun mestre, a algun pare, o a algun oncle pel misteri de l'elefant. Algun
d'ells em va explicar que l'elefant no s'escapava perquè estava ensinistrat.
Vaig fer llavors la pregunta òbvia: -Si està ensinistrat... Per què
l'encadenen? No recordo haver rebut cap resposta coherent. Amb el temps em vaig
oblidar del misteri de l'elefant i l'estaca... i només el recordava quan em
trobava amb altres que també s'havien fet la mateixa pregunta. Fa alguns anys
vaig descobrir que per sort algú havia sigut prou savi com per a trobar la
resposta: "L'elefant del circ no escapa perquè ha estat lligat a una estaca
semblant des que era molt petit".
Vaig tancar els
ulls i em vaig imaginar al petit elefant subjecte a l'estaca. Estic segur que
en aquell moment l'elefantet va empènyer, va tirar i va suar tractant de
alliberar-se. I malgrat tot el seu esforç no va poder. L'estaca era certament
molt forta per a ell. Juraria que es va adormir esgotat i que l'endemà ho va
tornar a provar, i també a l'altre i el següent... Fins que un dia, un terrible
dia per a la seva història, l'animal va acceptar la seva impotència i es va resignar
al seu destí. Aquest elefant enorme i poderós no escapa perquè CREU QUE NO POT.
Ell té el record de la seva impotència, d'aquella impotència que se sent poc
després de néixer. I el pitjor és que mai s'ha tornat a qüestionar seriosament
aquest record. Mai... Mai ...va intentar posar a prova la seva força una altra
vegada ...
Cadascú de
nosaltres som una mica com aquest elefant: anem pel món lligats a centenars
d'estaques que ens treuen llibertat. Vivim creient que un munt de coses
"no podem" simplement perquè alguna vegada ho vam provar i no vam
poder. Gravem en el nostre record: No puc... No puc i mai podré. Vam créixer
portant aquest missatge que ens vam imposar a nosaltres mateixos i mai més no
ho vam tornar a intentar. L'única manera de saber, és intentar-ho de nou,
posant en l'intent TOT EL TEU COR
No hay comentarios:
Publicar un comentario