LA FADA
I L’OMBRA
Fa molt, molt de
temps, abans que els homes i les seves ciutats omplissin la terra, abans fins i
tot que moltes coses tingueren un nom, existia un lloc misteriós custodiat per
la fada del llac. Justa i generosa, tots els seus vassalls sempre estaven
disposats a servir-la. I quan uns malvats éssers van amenaçar el llac i els
seus boscos, molts es van unir a la fada quan els va demanar que
l'acompanyessin en un perillós viatge a través de rius, pantans i deserts a la
recerca de la Pedra de Cristall, l'única salvació possible per a tots.
La fada va advertir dels perills i dificultats, del difícil que seria aguantar tot el viatge, però cap es va espantar. Tots van prometre acompanyar-la fins on fes falta, i aquell mateix dia, la fada i els seus 50 més lleials vassalls van començar el viatge. El camí va ser encara més terrible i dur del que havia anunciat la fada. Es van enfrontar a bèsties terribles, van caminar dia i nit i van vagar perduts pel desert patint la fam i la set. Davant tantes adversitats molts es van desanimar i van acabar per abandonar el viatge a mig camí, fins que només en va quedar un anomenat Ombra. No era el més valent, ni el millor lluitador, ni tan sols el més llest o divertit, però va continuar amb la fada fins al final. Quan aquesta li preguntava que per què no abandonava com els altres, Ombra responia sempre el mateix "Us vaig dir que us acompanyaria malgrat les dificultats, i això era el que faig. No donaré mitja volta només perquè hagi estat veritat que anava a ser dur ".
La fada va advertir dels perills i dificultats, del difícil que seria aguantar tot el viatge, però cap es va espantar. Tots van prometre acompanyar-la fins on fes falta, i aquell mateix dia, la fada i els seus 50 més lleials vassalls van començar el viatge. El camí va ser encara més terrible i dur del que havia anunciat la fada. Es van enfrontar a bèsties terribles, van caminar dia i nit i van vagar perduts pel desert patint la fam i la set. Davant tantes adversitats molts es van desanimar i van acabar per abandonar el viatge a mig camí, fins que només en va quedar un anomenat Ombra. No era el més valent, ni el millor lluitador, ni tan sols el més llest o divertit, però va continuar amb la fada fins al final. Quan aquesta li preguntava que per què no abandonava com els altres, Ombra responia sempre el mateix "Us vaig dir que us acompanyaria malgrat les dificultats, i això era el que faig. No donaré mitja volta només perquè hagi estat veritat que anava a ser dur ".
Gràcies a la seva lleial Ombra, la fada per fir va poder trobar la Pedra de Cristall, però el monstruós Guardià de la pedra no estava disposat a donar-li. Llavors Ombra, en un últim gest de lleialtat, es va oferir a canvi de la pedra quedant-se al servei del Guardià per la resta dels seus dies ...
Finalment, la poderosa màgia de la Pedra de Cristall va permetre la fada tornar al llac i expulsar als éssers malvats, però la fada estava molt trista ja que s’havia separat del seu lleial i fidel amic Ombra.
No hay comentarios:
Publicar un comentario