AMIGUES DES DE L’HORT
Lula i Lila eren dues plantes
d'espinacs que van néixer en un mateix hort i
havien estat amigues des de llavors. Havien estat
juntes els terribles freds de l'hivern
i els llargs dies de sol, i sempre s'havien donat
suport mutu, en espera d'arribar
a aquell moment màgic amb què tot
espinac somniava: el moment de servir de menjar a un nen i transmetre
tota la seva força.
Així que quan va arribar l'hora de la collita, van estar juntes i felices a la fàbrica de preparat, i d'allà a la d'envasat, i d'allí al supermercat, on van ser exposades en un dels millors prestatges. Totes dues, veien emocionades com les senyores passaven amb els seus cistells, fixant-se en aquelles a les que acompanyava algun nen. Va passar tot un dia sencer sense que ningú s'acostés, però just abans del tancament, una senyora es va acostar massa al prestatge, i sense adonar-se’n va donar un cop al prestatge de Lula, que va caure a terra, just abans que un dels peus de la senyora l'empenyés sota la prestatgeria.
Ningú es va adonar d'allò, i Lula va passar tota la nit plorant, sabent que es quedaria a sota el prestatge fins a posar-se florida. Lila, molt trista, es lamentava de la sort de la seva amiga, sense poder fer res. L'endemà, quan a mig matí es va acostar una senyora acompanyada per un nen adorable, disposada a comprar la bossa de Lila, aquesta no podia estar contenta perquè pensava en la desgràcia de Lula. I en un moment de bogeria i amistat, va fer un últim esforç per ajudar a la seva amiga de la infància: just quan el nen anava a agafar la bossa, Lila es va deixar caure del prestatge i va anar a parar a terra al costat de Lula. El nen, sorprès i divertit, es va ajupir i sense adonar-se’n va agafar dues bosses.
Lila va acabar amb un parell de tiges trencades, però no li va fer res perquè allò va salvar la seva amiga. I quan hores després compartia el plat del nen amb Lula, es va sentir l’espinac més feliç del món per poder complir el seu somni el costat del seva millor amiga.
Així que quan va arribar l'hora de la collita, van estar juntes i felices a la fàbrica de preparat, i d'allà a la d'envasat, i d'allí al supermercat, on van ser exposades en un dels millors prestatges. Totes dues, veien emocionades com les senyores passaven amb els seus cistells, fixant-se en aquelles a les que acompanyava algun nen. Va passar tot un dia sencer sense que ningú s'acostés, però just abans del tancament, una senyora es va acostar massa al prestatge, i sense adonar-se’n va donar un cop al prestatge de Lula, que va caure a terra, just abans que un dels peus de la senyora l'empenyés sota la prestatgeria.
Ningú es va adonar d'allò, i Lula va passar tota la nit plorant, sabent que es quedaria a sota el prestatge fins a posar-se florida. Lila, molt trista, es lamentava de la sort de la seva amiga, sense poder fer res. L'endemà, quan a mig matí es va acostar una senyora acompanyada per un nen adorable, disposada a comprar la bossa de Lila, aquesta no podia estar contenta perquè pensava en la desgràcia de Lula. I en un moment de bogeria i amistat, va fer un últim esforç per ajudar a la seva amiga de la infància: just quan el nen anava a agafar la bossa, Lila es va deixar caure del prestatge i va anar a parar a terra al costat de Lula. El nen, sorprès i divertit, es va ajupir i sense adonar-se’n va agafar dues bosses.
Lila va acabar amb un parell de tiges trencades, però no li va fer res perquè allò va salvar la seva amiga. I quan hores després compartia el plat del nen amb Lula, es va sentir l’espinac més feliç del món per poder complir el seu somni el costat del seva millor amiga.
No hay comentarios:
Publicar un comentario