Divendres dia 28 de febrer (Infantil i Primària)

T'atreveixes a cantar-la? Bon CARNESTOLTES A TOTHOM! Sigueu feliços!

It might seem crazy what I'm about to say

Sunshine she's here, you can take a break

I'm a hot air balloon that could go to space

With the air, like I don't care baby by the way

Because I'm happy

Clap along if you feel like a room without a roof

Because I'm happy

Clap along if you feel like happiness is the truth

Because I'm happy

Clap along if you know what happiness is to you

Because I'm happy

Clap along if you feel like that's what you want to do

Here come bad news talking this and that

Well, give me all you got and don't hold back

Well, I should probably warn you 

I'll be just fine

No offense to you, don't waste your time

Here's why:

Because I'm happy

Clap along if you feel like a room without a roof

Because I'm happy

Clap along if you feel like happiness is the truth

Because I'm happy

Clap along if you know what happiness is to you

Because I'm happy

Clap along if you feel like that's what you want to do

-Happy- bring me down, can't nothing 

-Happy- bring me down 

My level's too high -happy- to bring me down 

Can't nothing -happy- bring me down I said

-Happy- bring me down, can't nothing 

-Happy- bring me down 

My level's too high -happy- to bring me down 

Can't nothing -happy- bring me down I said

Because I'm happy

Clap along if you feel like a room without a roof

Because I'm happy

Clap along if you feel like happiness is the truth

Because I'm happy

Clap along if you know what happiness is to you

Because I'm happy

Clap along if you feel like that's what you want to do

Because I'm happy

Clap along if you feel like a room without a roof

Because I'm happy

Clap along if you feel like happiness is the truth

Because I'm happy

Clap along if you know what happiness is to you

Because I'm happy

Clap along if you feel like that's what you want to do

-Happy- bring me down, can't nothing 

-Happy- bring me down 

My level's too high -happy- to bring me down 

Can't nothing -happy- bring me down I said

Because I'm happy

Clap along if you feel like a room without a roof

Because I'm happy

Clap along if you feel like happiness is the truth

Because I'm happy

Clap along if you know what happiness is to you

Because I'm happy

Clap along if you feel like that's what you want to do

Because I'm happy

Clap along if you feel like a room without a roof

Because I'm happy

Clap along if you feel like happiness is the truth

Because I'm happy

Clap along if you know what happiness is to you

Because I'm happy

Clap along if you feel like that's what you want to do

Come on!

La traducció es:

Puede parecer una locura lo que estoy a punto de decir.

Luz del sol: ella está aquí, puedes tomar un descanso.

Soy un globo aerostático que podría ir al espacio,

con el aire, como si no me importara cariño, por cierto,

porque soy feliz.

Da palmas si te sientes como una habitación sin tejado.

Porque soy feliz.

Da palmas si sientes que la felicidad es la verdad.

Porque soy feliz.

Da palmas si sabes lo que es la felicidad para ti.

Porque soy feliz.

Da palmas si sientes que eso es lo que quieres hacer.

Aquí vienen las malas noticias, hablando de esto y aquello.

Bien, dame todo lo que tengas y no te contengas.

Bien, probablemente debería avisarte 

de que simplemente, estaré bien.

No te ofendas, no pierdas el tiempo,

aquí está el por qué:

porque soy feliz.

Da palmas si te sientes como una habitación sin tejado.

Porque soy feliz.

Da palmas si sientes que la felicidad es la verdad.

Porque soy feliz.

Da palmas si sabes lo que es la felicidad para ti.

Porque soy feliz.

Da palmas si sientes que eso es lo que quieres hacer.

-Feliz- hundirme, nada puede hacerlo (bring down)

-feliz- hundirme.

Mis niveles son demasiado altos -feliz- para hundirme.

He dicho que nada -feliz- puede hundirme.

-Feliz- hundirme, nada puede hacerlo,

-feliz- hundirme.

Mis niveles son demasiado altos -feliz- para hundirme.

He dicho que nada -feliz- puede hundirme.

Porque soy feliz.

Da palmas si te sientes como una habitación sin tejado.

Porque soy feliz.

Da palmas si sientes que la felicidad es la verdad.

Porque soy feliz.

Da palmas si sabes lo que es la felicidad para ti.

Porque soy feliz.

Da palmas si sientes que eso es lo que quieres hacer.

Porque soy feliz.

Da palmas si te sientes como una habitación sin tejado.

Porque soy feliz.

Da palmas si sientes que la felicidad es la verdad.

Porque soy feliz.

Da palmas si sabes lo que es la felicidad para ti.

Porque soy feliz.

Da palmas si sientes que eso es lo que quieres hacer.

-Feliz- hundirme, nada puede hacerlo,

-feliz- hundirme.

Mis niveles son demasiado altos -feliz- para hundirme.

He dicho que nada -feliz- puede hundirme.

Porque soy feliz.

Da palmas si te sientes como una habitación sin tejado.

Porque soy feliz.

Da palmas si sientes que la felicidad es la verdad.

Porque soy feliz.

Da palmas si sabes lo que es la felicidad para ti.

Porque soy feliz.

Da palmas si sientes que eso es lo que quieres hacer.

Porque soy feliz.

Da palmas si te sientes como una habitación sin tejado.

Porque soy feliz.

Da palmas si sientes que la felicidad es la verdad.

Porque soy feliz.

Da palmas si sabes lo que es la felicidad para ti.

Porque soy feliz.

Da palmas si sientes que eso es lo que quieres hacer.

¡Vamos!

Pharrell Williams - Happy - Feliz

Dijous dia 27 de febrer (Infantil i Primària)

“Perdona a qui li sap greu haver-te fet mal.”

Dimecres dia 26 de febrer (4t a 6è de primària)

Mira el següent vídeo, que et fa pensar? En quins moments del teu dia a dia vius situacions semblants? Com creus que se senten les persones que estan al voltant de les que sempre miren el seu telèfon?

Dimecres dia 26 de febrer (1r a 3r de primària)

Aquests dos nens s’han enfadat entre ells.

Què pot haver passat?

Ho estant arreglant bé?

Com ho haurien de fer?

Dimecres dia 26 de febrer (Infantil)

QUÈ FAN AQUESTS NENS?

CREUS QUE TOTS ESTAN CONTENTS?

I EL NEN QUE NO POT CAMINAR, ET SEMBLA QUE SE SENT ESTIMAT?

Dimarts dia 25 de febrer (4t a 6è de primària)

LA LLEI DEL BOSC IL·LUMINAT:

El bosc il·luminat era el millor bosc en el què es podia viure, a on les festes omplien de llum les nits i tothom gaudia. En aquell bosc només hi havia una llei: “perdonar a tothom”. I mai van tenir problemes amb aquesta llei, fins que un dia l’abella va picar al conill per error i el conill va patir tant que no volia perdonar la. Va demanar al mussol de fer una reunió per revisar la llei, i van arribar a l’acord de modificar-la, i es permetria una única excepció per animal; si algú s’emprenyava de veritat amb algú, no havia de perdonar-lo si no volia. I així van seguir fins a la propera festa, la de la primavera, que era la millor de l’any, que va resultar ser un gran fracàs: només van aparèixer el mussol i uns quants animals més. Llavors el senyor mussol va decidir investigar que havia passat i va anar a veure el conill. Aquest va dir que no havia anat per si hi anava l’abella, que encara no l’havia perdonat. Després l’abella va dir que no hi havia anat per si hi havia l’esquirol, a qui no havia perdonat per fer caure el seu rusc. L’esquirol tampoc hi va anar per si es trobava amb la guineu, a qui no va perdonar per robar el seu menjar… i així successivament van anar explicant perquè no hi havia anat, per si es presentava aquell a qui no havien perdonat.

Llavors el mussol va convocar l’assemblea i va mostrar a tothom com aquella petita excepció va acabar amb la felicitat del bosc.

I, unànimement van decidir recuperar l’antiga llei: “perdonar a tothom”, i hi van afegir, “sense excepcions”.

Dimarts dia 25 de febrer (1r a 3r de primària)

Conte àrab

Dos amics viatjaven pel desert i es van posar a discutir tan fort que l’un va donar una bufetada a l’altre. Enfadat i sense dir res, aquest va escriure a la sorra: “Avui el meu millor amic m’ha clavat una bufetada”.
Van continuar el camí i van arribar a un oasi ple d’aigua. Van decidir banyar-se i el que havia rebut la bufetada s’ofegava. L’amic el va salvar. Recuperat, va gravar aquestes paraules amb un punxó en una pedra: “Avui el meu millor amic m’ha salvat la vida”.

Estranyat l’amic li va preguntar: “Perquè després de donar-te la bufetada ho has escrit a la sorra i ara ho fas en una pedra?” Li va respondre: “Quan un amic et fa una cosa dolenta ho has d’escriure a la sorra, perquè el vent de l’oblit i del perdó ho esborri. Però, quan el teu amic et fa una cosa molt bona ho has de gravar a la pedra, en la memòria del cor, on cap vent ho pot esborrar”.

Dimarts dia 25 de febrer (Infantil)

EL CONILL  

                         

EN GUILLEM ANAVA AMB LA SEVA FAMÍLIA D’EXCURSIÓ AMB COTXE VOREJANT UN RIU. ANIRIEN  A NEDAR I FARIEN VOLAR ELS SEUS ESTELS. SERIA UN DIA INOBLIDABLE.   DE SOBTE EL PARE VA FRENAR DE COP I VA DIR: “-OH DÉU MEU, L’HE ATROPELLAT!, “- A QUI?” VA DEMANAR EN GUILLEM I EL SEU GERMÀ. “- NO US PREOCUPEU, NO HA SIGUT RES” VA RESPONDRE EL PARE. I VA ENGEGAR DE NOU EL COTXE.

VA COMENÇAR A SONAR UNA CANÇÓ I VA DIR: “-CANTEM-LA!” PERÒ EN GUILLEM VA MIRAR PEL VIDRE I VA VEURE QUE AL TERRA HI HAVIA UN CONILL. “- PARA EL COTXE, SI US PLAU!” VA DIR EN GUILLEM, “-PER QUÈ?” VA RESPONDRE EL PARE. “- EL CONILL, ALLÀ AL DARRERE, ESTÀ FERIT!” VA DIR EN GUILLEM. LA MARE VA DIR QUE ERA MILLOR DEIXAR-LO ALLÀ, PERQUÈ NOMÉS ERA UN ANIMAL. “NO, PARA, PARA!” VA INSISTIR EN GUILLEM, “-L’HEM DE RECOLLIR I PORTAR-LO A L’HOSPITAL D’ANIMALS. EN GUILLEM I EL SEU GERMÀ ESTAVEN MOLT PREOCUPATS I TRISTOS PEL CONILL. EL PARE ES VA ADONAR QUE HAVIA COMÈS UN ERROR I VA ESTAR D’ACORD,  VA DONAR LA VOLTA I VAN RECOLLIR AL CONILL FERIT.

PERÒ AL COMENÇAR ALTRA VEGADA EL CAMÍ CAP AL RIU ES VAN TROBAR ALS POLICIES QUE ELS VAN DIR QUE UNA GRAN PEDRA HAVIA CAIGUT AL MIG DE LA CARRETERA I NO ES PODIA CONTINUAR. EN AQUELL MOMENT LA FAMÍLIA ELS VA EXPLICAR QUE DUIEN UN CONILL FERIT. ELS POLICIES EN VEURE AQUELLA EMERGÈNCIA ELS VAN AJUDAR A TREURE  LA PEDRA DEL CAMÍ.

AIXÍ DONCS, AMB LA SOLIDARITAT DE LA FAMÍLIA I ELS POLICIES, VAN PODER ARRIBAR A TEMPS AL VETERINARI, QUE VA CURAR LA POTA DE L’ANIMAL.

Dilluns dia 24 de febrer (4t a 6è de primària)

Dia internacional de la llengua materna

Déu de Compassió,

que fas ploure sobre justos i injustos,

eixampla i obre els nostres cors

per tal que puguem estimar com tu estimes,

fins i tot aquells d’entre nosaltres

que han causat el més gran dolor.

Amén

Dilluns dia 24 de febrer (1r a 3r de primària)

Dia internacional de la llengua materna

Donem GRÀCIES,

a tothom que algun cop a la vida ens ha perdonat.

El pare, la mare, un amic, un professor…

GRÀCIES a tothom que, quan he fet alguna cosa malament, m’ha perdonat i m’ha donat una altra oportunitat per ser millor.

Dilluns dia 24 de febrer (Infantil)

Dia internacional de la llengua materna

GRÀCIES

A TOTHOM QUE, QUAN HE FET ALGUNA COSA MALAMENT, M’HA PERDONAT I M’HA DONAT UNA ALTRA OPORTUNITAT PER SER MILLOR.

Divendres dia 21 de febrer (4t a 6è de primària)

Dia Mundial de la Justícia Social

FORA DE JOC

Manu Guix (enllaç)

Hi ha dies que has de lluitar.
Hi ha setmanes que t'ofeguen.
Com costa tirar endavant.
Hi ha mesos que no saps si hi arribaràs.

Si acceptes un cop de mà,
les distàncies són més curtes.
Només amb un pas petit
ja veus que a poc a poc vas fent camí.

Quan et sentis perdut i sol
deixa'm ajudar-te.
Al costat sempre hi ha un amic
que torna a il·lusionar-te.
Si ets amb mi, aquí.
No perdis l'esperança,
si em tens a prop
mai no et sentiràs fora de joc.

Qui podria aixecar la mà
per dir que mai li ha tocat perdre?
La vida és un joc d'atzar
que et pot deixar arruïnat sense apostar.

I què fas quan no tens més respostes?
Quan s'allunya tot allò que t'importa?
Quan et pensis que ja no et queda força
els del teu voltant te'n donaran.

Quan et sentis perdut i sol,
deixa'm ajudar-te.
Al costat sempre hi ha un amic
que torna a il·lusionar-te.
Si ets amb mi, aquí.
No perdis l'esperança.
Em tens a prop.

Quan et sentis en un forat,
jo vindré a buscar-te.
Al final sempre hi ha una llum
que torna a il·lusionar-te. Ja ho veuràs, demà.
No perdis l'esperança.
Et farem costat.
I mai no et sentiràs fora de joc.

Si ets amb mi, aquí.
No perdis l'esperança.

Et farem costat.
I mai no et sentiràs fora de joc.

Divendres dia 21 de febrer (1r a 3r de primaria)

Dia Mundial de la Justícia Social

NOMÉS AMB TU

Macedònia (enllaç) 

Pujo al cotxe del meu pare em mira als ulls i em nota rara.
Jo li esquivo la mirada perquè no em podré aguantar.
Però ell em fa aixecar la cara i em pregunta que què em passa
i m'abraça i m'acarona fins que jo em poso a plorar.

T'explicaré què m'ha passat
però tu m'has de jurar que ningú mai no ho sabrà.

Et guardaré el secret serà el tresor més ben ocult,
em cosiré la boca i no, no en parlaré mai amb ningú.

 Et guardaré el secret serà el tresor més ben ocult,
em cosiré la boca i no, no en parlaré mai amb ningú,
només amb tu.

Mentre em moco el pare em calma però estic trista i enfadada,
és el meu aniversari i ningú m'ha felicitat.
Les meves millors amigues han passat de mi tot el dia,
han fet veure que no em veien i ara no sé amb qui quedar.

El meu pare no pot consolar-me i mou el cap d'una banda a l'altre,
te una llàgrima a punt de tirar-se, galta avall però prova d'aguantar-la.
No suporta veure'm tant desfeta i se li escapa que hi ha una sorpresa,
"Les amigues que tu tant t'estimes són a casa amb jocs i serpentines".

He arribat a casa meva i m'he sorprès de meravella.
He fet veure que la festa em costarà molt d'oblidar.
Però el que em queda d'aquest dia és veure al pare fet xixina,
Hem estat ben bé mitja hora entre el riure i el plorar

Però li he jurat que ningú mai no ho sabrà.
Et guardaré el secret serà el tresor més ben ocult
em cosiré la boca i no, no en parlaré mai amb ningú.
Et guardaré el secret serà el tresor més ben ocult
em cosiré la boca i no, no en parlaré mai amb ningú,
només amb tu.

Divendres dia 21 de febrer (Infantil)

TU

Pep Puigdemont (enllaç)

ETS UN REGAL

QUE M’HA FET LA VIDA,

COM TU SENSACIONAL

I AMB TU DIVERTIDA.

M’HAS OBERT EL COR

I JO T’HE OBER EL MEU.

TOTS DOS PLENS D’AMOR,

EL TEU IGUAL QUE EL MEU.

I SEMPRE QUAN ET MIRO

NO PASSEN LES HORES,

LA TEVA OLOR RESPIRO,

TU M’ENAMORES.

CANTANT I JUGANT

ENS HEM CONEGUT,

PARLANT I BALLANT,

MAI SERÀ TEMPS PERDUT.

PARLANT I BALLANT,

MAI SERÀ TEMPS PERDUT,

CANTANT I JUGANT

ENS HEM CONEGUT.

ELS BONS REGALS

MAI NO ES CANVIEN,

COM BONS FANALS

LLUEIXEN I BRILLEN.

I SENSE ORNAMENTS,

COM BONES CATEDRALS

SÓN PLENS D’AMOR INTENS,

NO N’HI HA D’IGUALS.

I ENCARA QUE A VEGADES

NO ESTIGUEM DE BONES

SOM ÀNIMES TROBADES,

PERDONO I PERDONES.

CANTANT I JUGANT

ENS HEM CONEGUT,

PARLANT I BALLANT,

MAI SERÀ TEMPS PERDUT.

PARLANT I BALLANT,

MAI SERÀ TEMPS PERDUT,

CANTANT I JUGANT

ENS HEM CONEGUT.

Dijous dia 20 de febrer (Primària)

Dijous dia 20 de febrer (Infantil)

AMB UN SIMPLE PETÓ

ET PUC DIR MOLTES COSES.

                                                                                   

                                                                                       ANÒNIM

Dimecres dia 19 de febrer (4t a 6è d eprimària)

Dimecre dia 19 de febrer (1r a 3r de primària)

Quan va ser l’últim cop que vas PERDONAR ALGÚ?

 

I l’últim cop que et van

PERDONAR A TU?

Dimecres dia 19 de febrer (Infantil)

QUÈ CREIEU QUE ELS HI PASSA A AQUESTS NENS?

 

COM ELS PODRÍEM AJUDAR?

Dimarts dia 18 de febrer (Infantil)

Dimarts dia 18 de febrer (Primària)

Les dues pedres.

Fa molts anys, quan una persona que devia diners podia anar a la presó, un botiguer de Londres va tenir la desgràcia d’acumular un deute enorme, que no podia pagar. Al prestador, que era vell i lleig, li agradava la bonica i jove filla del botiguer, de manera que li va proposar un tracte: cancel·laria el deute a canvi de poder-se casar amb la noia.

Tant el botiguer com la filla es van sentir horroritzats davant d’aquesta proposició, però sabien que no tenien altra remei que acceptar-la. Aleshores el prestador va suggerir de deixar en mans de la sort la decisió. Va dir que posaria una pedra negra i una de blanca en un sac buit, i que després la noia havia d’agafar una de les pedres. Si treia la pedra negra, es casaria amb el prestador i el deute del pare quedaria cancel·lat. Si treia la blanca, es podia quedar amb el seu pare i també els hi perdonarien el deute. Però si es negava a agafar cap de les pedres, el seu pare aniria a la presó, i ella es quedaria sola, sense sostre i passant gana.

El botiguer va acceptar a contracor. Els tres passejaven per un jardí amb el terra tot ple de pedretes. Mentre parlaven, el prestador es va ajupir per recollir les dues pedres, però la noia, amb la vista afuada per la por, es va adonar de què l’home havia agafat, i ficat a dintre el sac, dues pedres negres!!! De seguida, el vell va demanar a la noia que tragués una de les pedres, la que decidiria el seu destí i el del seu pare.

Ara aturem-nos un moment i pensem cadascú de nosaltres, que faria si estigués al lloc d’aquesta nena. Bàsicament, podríem dir que té 3 possibilitats:

1. No voler agafar cap pedra.
2. Dir que hi ha dues pedres negres al sac i mostrar que el prestador és un trampós.
3. O agafar una de les pedres negres i sacrificar-se per salvar al seu pare.

Quina triaríeu d’entre aquestes? A algú se li acut una idea millor?

1. Si trieu la primera, el vostre pare anirà a la presó i vosaltres us morireu de gana.
2. Si trieu la segona, el prestador s’enfadarà molt, i també enviarà el vostre pare a la presó.
3. Si trieu la tercera, us haureu de casar amb aquest home lleig i fastigós.

Algú és capaç de pensar en una idea millor?

La noia del conte va ficar la mà dins la bossa i va treure una pedra. Sense arribar-la a mirar, la va deixar caure al terra, on es va perdre entre totes les altres.

– Que ‘torpe’ que sóc! –va dir– però no hi fa res, perquè si mireu dins la bossa sabreu quina pedra he agafat pel color de la que queda.

Com que la pedra que quedava dins el sac era la negra, es va suposar que ella havia agafat la blanca, i el prestador no es va atrevir a admetre la seva trampa. Així la filla es va quedar a viure amb el seu pare, i el deute va ser perdonat.

Conclusió: no et donis per vençut davant d’un problema, perquè tots els problemes tenen una solució; només cal buscar-la. Fes servir la imaginació.

Edward de Bono.

"Pensar Bien".

Dilluns dia 17 de febrer (4t a 6è de primària)

Déu és compassiu i misericordiós.

Deixeu-vos reconciliar amb Ell.

Dilluns dia 17 de febrer (1r a 3r de primària)

Jesús,

ajuda’m a veure quin amic em necessita al seu costat.

Segur que el podré ajudar i estimar encara més.

Dilluns dia 17 de febrer (Infantil)

DÓNO GRÀCIES A LES PERSONES QUE M’ESTIMEN, QUE SABEN COM SÓC I QUE ENCARA QUE A VEGADES NO FACI EL MÉS CORRECTE, EM PERDONEN.

Divendres dia 14 de febrer (4t a 6è de primària)

FORA DE JOC

Manu Guix (enllaç)

Hi ha dies que has de lluitar.
Hi ha setmanes que t'ofeguen.
Com costa tirar endavant.
Hi ha mesos que no saps si hi arribaràs.

Si acceptes un cop de mà,
les distàncies són més curtes.
Només amb un pas petit
ja veus que a poc a poc vas fent camí.

Quan et sentis perdut i sol
deixa'm ajudar-te.
Al costat sempre hi ha un amic
que torna a il·lusionar-te.
Si ets amb mi, aquí.
No perdis l'esperança,
si em tens a prop
mai no et sentiràs fora de joc.

Qui podria aixecar la mà
per dir que mai li ha tocat perdre?
La vida és un joc d'atzar
que et pot deixar arruïnat sense apostar.

I què fas quan no tens més respostes?
Quan s'allunya tot allò que t'importa?
Quan et pensis que ja no et queda força
els del teu voltant te'n donaran.

Quan et sentis perdut i sol,
deixa'm ajudar-te.
Al costat sempre hi ha un amic
que torna a il·lusionar-te.
Si ets amb mi, aquí.
No perdis l'esperança.
Em tens a prop.

Quan et sentis en un forat,
jo vindré a buscar-te.
Al final sempre hi ha una llum
que torna a il·lusionar-te. Ja ho veuràs, demà.
No perdis l'esperança.
Et farem costat.
I mai no et sentiràs fora de joc.

Si ets amb mi, aquí.
No perdis l'esperança.

Et farem costat.
I mai no et sentiràs fora de joc.

Divendres dia 14 de febrer (1r a 3r de primària)

NOMÉS AMB TU

Macedònia (enllaç)

Pujo al cotxe del meu pare em mira als ulls i em nota rara.
Jo li esquivo la mirada perquè no em podré aguantar.
Però ell em fa aixecar la cara i em pregunta que què em passa
i m'abraça i m'acarona fins que jo em poso a plorar.

T'explicaré què m'ha passat
però tu m'has de jurar que ningú mai no ho sabrà.

Et guardaré el secret serà el tresor més ben ocult,
em cosiré la boca i no, no en parlaré mai amb ningú.

 Et guardaré el secret serà el tresor més ben ocult,
em cosiré la boca i no, no en parlaré mai amb ningú,
només amb tu.

Mentre em moco el pare em calma però estic trista i enfadada,
és el meu aniversari i ningú m'ha felicitat.
Les meves millors amigues han passat de mi tot el dia,
han fet veure que no em veien i ara no sé amb qui quedar.

El meu pare no pot consolar-me i mou el cap d'una banda a l'altre,
te una llàgrima a punt de tirar-se, galta avall però prova d'aguantar-la.
No suporta veure'm tant desfeta i se li escapa que hi ha una sorpresa,
"Les amigues que tu tant t'estimes són a casa amb jocs i serpentines".

He arribat a casa meva i m'he sorprès de meravella.
He fet veure que la festa em costarà molt d'oblidar.
Però el que em queda d'aquest dia és veure al pare fet xixina,
Hem estat ben bé mitja hora entre el riure i el plorar

Però li he jurat que ningú mai no ho sabrà.
Et guardaré el secret serà el tresor més ben ocult
em cosiré la boca i no, no en parlaré mai amb ningú.
Et guardaré el secret serà el tresor més ben ocult
em cosiré la boca i no, no en parlaré mai amb ningú,
només amb tu.

Divendres dia 14 de febrer (Infantil)

TU 

Pep Puigdemont (enllaç)

ETS UN REGAL

QUE M’HA FET LA VIDA,

COM TU SENSACIONAL

I AMB TU DIVERTIDA.

M’HAS OBERT EL COR

I JO T’HE OBERT EL MEU.

TOTS DOS PLENS D’AMOR,

EL TEU IGUAL QUE EL MEU.

I SEMPRE QUAN ET MIRO

NO PASSEN LES HORES,

LA TEVA OLOR RESPIRO,

TU M’ENAMORES.

CANTANT I JUGANT

ENS HEM CONEGUT,

PARLANT I BALLANT,

MAI SERÀ TEMPS PERDUT.

PARLANT I BALLANT,

MAI SERÀ TEMPS PERDUT,

CANTANT I JUGANT

ENS HEM CONEGUT.

ELS BONS REGALS

MAI NO ES CANVIEN,

COM BONS FANALS

LLUEIXEN I BRILLEN.

I SENSE ORNAMENTS,

COM BONES CATEDRALS

SÓN PLENS D’AMOR INTENS,

NO N’HI HA D’IGUALS.

I ENCARA QUE A VEGADES

NO ESTIGUEM DE BONES

SOM ÀNIMES TROBADES,

PERDONO I PERDONES.

CANTANT I JUGANT

ENS HEM CONEGUT,

PARLANT I BALLANT,

MAI SERÀ TEMPS PERDUT.

PARLANT I BALLANT,

MAI SERÀ TEMPS PERDUT,

CANTANT I JUGANT

ENS HEM CONEGUT.