FERIDES A LA SORRA
HI HAVIA UNA
VEGADA DOS AMICS QUE CAMINAVEN PEL DESERT.
EN UN MOMENT DEL VIATGE VAN COMENÇAR A DISCUTIR, I UN
AMIC VA PEGAR A L’ALTRE. AMB MOLTA PENA, PERÒ SENSE DIR RES, VA ESCRIURE A LA
SORRA “AVUI EL MEU MILLOR AMIC M’HA
PEGAT”.
ELS AMICS VAN SEGUIR CAMINANT FINS QUE VAN TROBAR UN
OASIS A ON ES VAN BANYAR. L’AMIC QUE HAVIA REBUT UNA BUFETADA ES VA COMENÇAR A OFEGAR,
PERÒ EL SEU AMIC EL VA SALVAR. DESPRÉS DE RECUPERAR-SE VA ESCRIURE EN UNA PEDRA
“AVUI EL MEU MILLOR AMIC M’HA SALVAT LA
VIDA”.
L’AMIC QUE HAVIA PEGAT I QUE HAVIA SALVAT AL SEU AMIC LI
VA PREGUNTAR: “-QUAN ET VAIG FER MAL HO
VAS ESCRIURE A LA SORRA I ARA HO ESCRIUS EN UNA PEDRA, PER QUÈ?”
L’ALTRE AMIC LI VA RESPONDRE: “-QUAN ALGÚ ENS FA MAL HO HAURIEM D’ESCRIURE A LA SORRA PERQUÈ EL VENT
DEL PERDÓ HO POT ESBORRAR. PERÒ QUAN ALGÚ FA ALGUNA COSA BONA PER A NOSALTRES,
HO HEM DE GRAVAR EN UNA PEDRA ON NO ES PUGUI ESBORRAR”.
HEM D’APRENDRE A
OBLIDAR LES COSES DOLENTES QUE ENS FAN ELS AMICS, I RECORDAR LES COSES BONES
QUE ENS FAN.
No hay comentarios:
Publicar un comentario