EL PEIXET
D’OR
Hi havia una vegada, en un poble molt petit, un
avi i una àvia, que vivien en una casa molt petita i molt vella al costat del
mar. Eren tan pobres, tan pobres que només podien menjar el peix que l'avi
pescava al mar.
Un dia l'avi va anar a pescar i feia
molt mala mar. L'avi va llençar la seva xarxa a l'aigua. Va esperar una mica i
en treure la xarxa de l'aigua va veure que només havia pescat una pedra. Va
llençar la xarxa al mar una altra vegada i quan la va treure va veure que només
hi havia un peixet molt petit. Quan volia ficar el peix dins la seva barca va
veure que era un peixet molt brillant de color, era un peixet d'or.
En aquest moment el peixet va
començar a parlar tot demanant al pescador:
- Si us plau, deixa'm al mar!
Deixa'm viure! Si em deixes anar et concediré tot allò que em demanis.
Llavors, l'avi va contestar:
- Et deixo viure i no cal que em
concedeixis res.
L'avi va deixar el peixet d'or al
mar amb molta cura i després se'n va anar cap a casa seva.
Quan va arribar a casa, la seva dona
rentava la roba al pati en una palangana molt vella. L'avi li va explicar el
que li havia passat al mar. La seva dona va començar a rondinar i li va dir:
- Però què has fet beneit! Has
deixat anar el peix sense demanar-li cap desig? Li podies haver demanat una
palangana nova! Que no veus que aquest el tenim molt vell!
L'avi no va contestar res i se'n va
anar al mar, i un cop allà va cridar:
- Peixet d'or, bon peixet d'or
posa't de cara a mi i d'esquena al mar!
Tan bon punt l'avi va acabar de dir
aquelles paraules, el peixet d'or tragué el cap del mar.
- Què vols de mi? -va dir el peixet
d'or.
- La meva dona vol que et demani una
palangana nova, perquè la nostra ja és
molt vella i no serveix per a res. El peixet d'or va contestar:
- Torna a casa teva que el teu desig
et serà concedit.
Quan l'avi va arribar a casa, la
dona ja l'esperava tot rentant roba en la palangana nova. I li va dir:
- Però com és que no li has demanat
una casa nova, tanoca!, que no veus que la nostra ja és molt vella? L'avi no va
contestar res i se'n va anar al mar i un cop allà va cridar:
- Peixet d'or, bon peixet d'or
posa't de cara a mi i d'esquena al mar!
- Què vols de mi?- va dir el peixet
d'or.
- La meva dona vol que et demani una
casa nova, perquè la nostra ja és molt vella i el sostre és a punt de caure.
El peixet d'or va contestar:
- Torna a casa, ja que el teu desig
et serà concedit.
Quan l'avi va arribar a casa seva va
trobar la dona al pati de la casa, vestida amb unes robes molt boniques i
rodejada de criats.
- Però mira que ets capsigrany!
Torna ara mateix al mar i demana al peixet d'or que vull ser la reina del mar i
que el peixet sigui el meu criat.
Llavors, l'avi, molt trist, se'n va
anar cap al mar. I va cridar:
- Peixet d'or, bon peixet d'or
posa't de cara a mi i d'esquena al mar.
- Què vols de mi? -va dir el peixet
d'or.
L'avi li explicà amb molta pena:
- La meva dona s'ha tornat boja i
vol ser la reina del mar i que tu siguis el seu criat.
El peixet d'or no va contestar res i
va desaparèixer dins el mar.
Quan l'avi va tornar a casa va veure
allà lluny la seva dona a la porta de la seva primera casa, la casa vella, amb
el seu vestit vell i rentant la roba en la palangana vella.
I així va acabar la història; i mai
ningú més ha tornat a veure aquell peixet d'or. I diuen que ha perdut la
confiança en els homes i està amagat al fons del mar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario