Dimarts dia 18 de febrer (Primària)

Les dues pedres.

Fa molts anys, quan una persona que devia diners podia anar a la presó, un botiguer de Londres va tenir la desgràcia d’acumular un deute enorme, que no podia pagar. Al prestador, que era vell i lleig, li agradava la bonica i jove filla del botiguer, de manera que li va proposar un tracte: cancel·laria el deute a canvi de poder-se casar amb la noia.

Tant el botiguer com la filla es van sentir horroritzats davant d’aquesta proposició, però sabien que no tenien altra remei que acceptar-la. Aleshores el prestador va suggerir de deixar en mans de la sort la decisió. Va dir que posaria una pedra negra i una de blanca en un sac buit, i que després la noia havia d’agafar una de les pedres. Si treia la pedra negra, es casaria amb el prestador i el deute del pare quedaria cancel·lat. Si treia la blanca, es podia quedar amb el seu pare i també els hi perdonarien el deute. Però si es negava a agafar cap de les pedres, el seu pare aniria a la presó, i ella es quedaria sola, sense sostre i passant gana.

El botiguer va acceptar a contracor. Els tres passejaven per un jardí amb el terra tot ple de pedretes. Mentre parlaven, el prestador es va ajupir per recollir les dues pedres, però la noia, amb la vista afuada per la por, es va adonar de què l’home havia agafat, i ficat a dintre el sac, dues pedres negres!!! De seguida, el vell va demanar a la noia que tragués una de les pedres, la que decidiria el seu destí i el del seu pare.

Ara aturem-nos un moment i pensem cadascú de nosaltres, que faria si estigués al lloc d’aquesta nena. Bàsicament, podríem dir que té 3 possibilitats:

1. No voler agafar cap pedra.
2. Dir que hi ha dues pedres negres al sac i mostrar que el prestador és un trampós.
3. O agafar una de les pedres negres i sacrificar-se per salvar al seu pare.

Quina triaríeu d’entre aquestes? A algú se li acut una idea millor?

1. Si trieu la primera, el vostre pare anirà a la presó i vosaltres us morireu de gana.
2. Si trieu la segona, el prestador s’enfadarà molt, i també enviarà el vostre pare a la presó.
3. Si trieu la tercera, us haureu de casar amb aquest home lleig i fastigós.

Algú és capaç de pensar en una idea millor?

La noia del conte va ficar la mà dins la bossa i va treure una pedra. Sense arribar-la a mirar, la va deixar caure al terra, on es va perdre entre totes les altres.

– Que ‘torpe’ que sóc! –va dir– però no hi fa res, perquè si mireu dins la bossa sabreu quina pedra he agafat pel color de la que queda.

Com que la pedra que quedava dins el sac era la negra, es va suposar que ella havia agafat la blanca, i el prestador no es va atrevir a admetre la seva trampa. Així la filla es va quedar a viure amb el seu pare, i el deute va ser perdonat.

Conclusió: no et donis per vençut davant d’un problema, perquè tots els problemes tenen una solució; només cal buscar-la. Fes servir la imaginació.

Edward de Bono.

"Pensar Bien".