Conte àrab
Dos amics viatjaven pel desert i es van
posar a discutir tan fort que l’un va donar una bufetada a l’altre. Enfadat i
sense dir res, aquest va escriure a la sorra: “Avui el meu millor amic m’ha
clavat una bufetada”. Van continuar el camí i van arribar a un oasi ple d’aigua. Van decidir banyar-se i el que havia rebut la bufetada s’ofegava. L’amic el va salvar. Recuperat, va gravar aquestes paraules amb un punxó en una pedra: “Avui el meu millor amic m’ha salvat la vida”.
Estranyat l’amic li va preguntar: “Perquè després de donar-te la bufetada ho has escrit a la sorra i ara ho fas en una pedra?” Li va respondre: “Quan un amic et fa una cosa dolenta ho has d’escriure a la sorra, perquè el vent de l’oblit i del perdó ho esborri. Però, quan el teu amic et fa una cosa molt bona ho has de gravar a la pedra, en la memòria del cor, on cap vent ho pot esborrar”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario