Amb aquest bloc pretenem trobar espais i moments per a la tranquil·litat, el silenci, la reflexió,l'autoconeixement, la soledat i la pau interior.
Visitants
viernes, 31 de octubre de 2014
Divendres dia 31 d'octubre (1r a 3r de primària)
Dia
universal de l’estalvi
PESSIGOLLES
Jaume
Barri (enllaç)
Res hi ha en el món que a mi m’agradi tant,
com aquella sensació que sento
quan les teves mans…
s’acosten a sota el meu braç.
Una sota cada braç.
i els dits es belluguen com gotes de pluja.
PESSIGOLLES, LES ESCAMPAREM PEL MÓN.
SEMBRAREM LES RIALLES PELS CAMPS
I LES MUNTANYES. (2)
Potser demà quan el cel sigui clar,
tots els nens d’aquest planeta,
s’aixecaran amb dues mans,
que s’acosten sota del seu braç.
Una sota cada braç i riuran de valent
fins que torni a ser clar.
com aquella sensació que sento
quan les teves mans…
s’acosten a sota el meu braç.
Una sota cada braç.
i els dits es belluguen com gotes de pluja.
PESSIGOLLES, LES ESCAMPAREM PEL MÓN.
SEMBRAREM LES RIALLES PELS CAMPS
I LES MUNTANYES. (2)
Potser demà quan el cel sigui clar,
tots els nens d’aquest planeta,
s’aixecaran amb dues mans,
que s’acosten sota del seu braç.
Una sota cada braç i riuran de valent
fins que torni a ser clar.
Divendres dia 31 d'octubre (Infantil)
Dia
universal de l’estalvi
ESCOLTEU I
APRENEU LA CANÇÓ
JO TINC UN AMIC, D’EN JORDI TONIETTI. (enllaç)
JO TINC UN AMIC, JO TINC UN AMIC,
ÉS MOLT
EIXERIT; ÉS MOLT EIXERIT.
S’AIXECA
MOLT D’HORA, S’AIXECA MOLT D’HORA,
PER ANAR A
L’ESCOLA,
PER ANAR A L’ESCOLA.
EL PRIMER QUE FA, EL PRIMER QUE FA,
ABANS D’ESMORZAR, ABANS D’ESMORZAR.
ES RENTA LA CARA, ES RENTA LA CARA,
I ES POSA A CANTAR, I ES POSA A CANTAR.
JO
TINC UNA AMIGA, JO TINC UNA AMIGA,
ÉS MOLT
EIXERIDA, ÉS MOLT EIXERIDA.
EL PARE LA
CRIDA, EL PARE LA CRIDA,
I ELLA
DESEGUIDA, I ELLA DESEGUIDA.
RESPON ARA VINC, RESPON ARA VINC,
QUE
M’ESTIC VESTINT, QUE M’ESTIC VESTINT,
JA VINC A
ESMORZAR, JA VINC A ESMORZAR,
QUE ME N’HE D’ANAR, QUE ME N’HE D’ANAR.
LA LA LA LA LA…
miércoles, 29 de octubre de 2014
martes, 28 de octubre de 2014
Dimarts dia 28 d'octubre (4t a 6è de primària)
En la vida suceden muchas cosas. Cosas “buenas”, cosas “malas”, cosas “justas” e “injustas”… Explicaré el porqué de las comillas con un cuento:
“En la antigua China, un granjero vivía con su hijo felizmente. Tenían un caballo, que era su principal transporte. Un día, el caballo escapó de la granja. El granjero se lamentaba a su anciano vecino: -¡Que mala suerte! A lo que el anciano respondía: -Quién sabe…
Al cabo de una semana, el caballo volvió con una yegua. -¡Que buena suerte! – celebraba el granjero. El anciano volvió a responder: -Quién sabe… De todas formas, contento con su nueva adquisición, el granjero mandó a su hijo amaestrar y cuidar a la yegua. Durante sus tareas de adiestramiento, la yegua le rompió una pierna al hijo. -¡Que mala suerte! -Quién sabe…
El país entró en guerra, y al venir el ejercito a reclutar jóvenes, no se llevaron al hijo, por tener la pierna rota. -¡Que mala suerte! -Quién sabe…
…”
“En la antigua China, un granjero vivía con su hijo felizmente. Tenían un caballo, que era su principal transporte. Un día, el caballo escapó de la granja. El granjero se lamentaba a su anciano vecino: -¡Que mala suerte! A lo que el anciano respondía: -Quién sabe…
Al cabo de una semana, el caballo volvió con una yegua. -¡Que buena suerte! – celebraba el granjero. El anciano volvió a responder: -Quién sabe… De todas formas, contento con su nueva adquisición, el granjero mandó a su hijo amaestrar y cuidar a la yegua. Durante sus tareas de adiestramiento, la yegua le rompió una pierna al hijo. -¡Que mala suerte! -Quién sabe…
El país entró en guerra, y al venir el ejercito a reclutar jóvenes, no se llevaron al hijo, por tener la pierna rota. -¡Que mala suerte! -Quién sabe…
…”
Dimarts dia 28 d'octubre (Infantil i de 1r a 3r de primària)
LA PLANTA
PRESUMIDA
VET AQUÍ UNA VEGADA, HI HAVIA UN JARDÍ QUE ERA EL MÉS
BONIC DE LA CIUTAT. TOTHOM QUE HI PASSAVA NO DEIXAVA D'ADMIRAR LES SEVES FLORS,
I EL PERFUM QUE ELS ARRIBAVA ELS OMPLIA EL COR D'ALEGRIA. LES PLANTES D'AQUELL
JARDÍ SABIEN QUE EREN ADMIRADES PER TOTS ELS CIUTADANS I N'ESTAVEN CONTENTES.
I TOTES LES PLANTES SE N'ALEGRAVEN DE TENIR UNES
COMPANYES TAN BONIQUES. PERÒ N'HI HAVIA UNA QUE NO ES FEIA AMB CAP D'ALTRA, LA
VERITAT ERA, QUE COM ELLA NO N'HI HAVIA CAP. ERA LA MÉS ESVELTA, LA MÉS ALTA I
LA MÉS PERFECTA, I LES SEVES FLORS EREN LES MÉS FINES I OLOROSES QUE S'HAVIEN VIST
MAI. ELLA PERÒ ESTAVA SEMPRE DE MAL HUMOR, PERQUÈ PROP SEU HI HAVIA UNA PAL SEC
I VELL QUE LA MOLESTAVA.
-AQUEST PAL VELL, SEMPRE AQUÍ AL MEU COSTAT, EM DESMEREIX
I, A MÉS, ARA AQUEST NOU JARDINER BABAU HA PLANTAT UN ESBARZER JUST AQUÍ, AL
MEU VOLTANT. PERÒ EN QUÈ DEU ESTAR PENSANT AQUEST JOVE? AH! ELS JARDINERS JA NO
SÓN EL QUE EREN.
-PAL -DIGUÉ LA PLANTA- ESTÀS MASSA PROP MEU, NO PODRIES
ALMENYS ANAR-TE’N UNA MICA MÉS LLUNY?
EL PAL, COM SEMPRE QUE LI PARLAVA LA FLOR, ES VA FER EL
SORD I NO LI CONTESTÀ. I AIXÍ PASSAREN ELS DIES I LA PLANTA CONTINUÀ ENFADADA
AMB EL PAL I LA SEVA TOSSUDERIA I SENSE PARLAR-SE AMB L'ESBARZER.UN BON DIA
PASSÀ PER ALLÍ UNA SARGANTANA QUE S'ATURÀ PER A PRENDRE EL SOLET DEL MIGDIA.
SENTÍ COM LA PLANTA ES QUEIXAVA DELS SEUS VEÏNS SENSE PARAR, I A LA FI, NO VA
PODER MÉS I LI DIGUÉ:
-BON DIA, BONICA FLOR, ÉS CERT QUE ETS LA MÉS PERFECTA,
PERÒ TAMBÉ LA MÉS BENEITA I LA MÉS INSUPORTABLE DE TOTES LES FLORS QUE CONEC.
QUÈ NO VEUS QUE SI ETS TAN ELEGANT I ALTA I ESTÀS TAN DRETA, ÉS GRÀCIES AL PAL
VELL I SEC QUE ET SERVEIX PER EMPARRAR-TE I PODER LLUIR TOTA LA TEVA BELLESA? I
QUE SI NO TINGUESSIS L'ESBARZER PER PROTEGIR-TE, MOLTS ANIMALONS ESTARIEN BEN
CONTENTS DE PODER MENJAR LES TEVES BRANQUETES TAN VERDES I SUCOSES. CALLA D'UNA
VEGADA I DEIXA'M PRENDRE EL SOL TRANQUIL·LAMENT!!!
LA FLOR VA QUEDAR SENSE PARAULES I DES D'ALESHORES CADA
MATÍ SALUDÀ AL PAL AMB UN "BON DIA, COM ESTÀ VOSTÈ SENYOR
PAL?",ENCARA QUE ELL NO LI VA RESPONDRE MAI. I A MITJA TARDA, SEMPRE FEIA
PETAR LA XERRADA AMB L'ESBARZER QUE, MALGRAT NO DEIA GAIRE RES, ESTAVA MOLT
CONTENT DE TENIR UNA AMIGA TAN MACA I TAN ELEGANT, I A MÉS COM DEIA ELL
"TAN SENZILLA".
lunes, 27 de octubre de 2014
Dilluns dia 27 d'octubre (4t a 6è de primària)
Charly:
No m’estima ningú... Ja em puc morir i tot, que de mi no se’n preocupa ningú!
Lucy: Què et passa, Charlie
Brown?
Charly:
No tinc amics... No puc dir de cap persona que sigui un amic.
Lucy:
Digues: què és un amic?
Charly:
Un amic és algú a qui pots clavar un cop a l’espatlla! Un amic és algú a qui pots prendre el lloc
sense que et miri malament. Un amic és algú que desitja veure el programa que
vols veure. Un amic és algú que t’estima encara que hi hagi molts altres nois
al voltant. Un amic és algú que comparteix la casa amb tu.
Lucy: Em sembla que ho fas massa
difícil, Charlie Brown... Sigues com jo. Jo no necessito amics... Sóc
autosuficient!
Charly: Doncs, jo no... jo
necessito amics! Me’n fan falta! Em caldria fins i tot un amic per als bons
moments!
Lucy: Pobre Charlie Brown...
Hauria de fer com jo i ja està. No em preocupa fens si tinc amics o no...
Precisament per això sóc tan popular!
Schroeder: Saps què és un amic,
segon jo, Charlie Brown? Un
amic és algú que t’accepta tal com ets.
Un amic és algú que no té gelosia si vas amb altres amics. Un
amic és algú amb qui tens coses en comú, Charlie Brown. Un amic és algú que es sent
fascinat per la mateixa música que tu. Un amic és algú que no pot suportar la
mena de música que tu no suportes. Un amic és algú que et guarda tanda en una
cua. Un amic és algú que es baralla per tu quan no hi ets davant. Un amic és
algú que t’envia una postal quan està de vacances Un amic és algú que no et
critica allò que acabes de comprar.
Snoopy:
Un amic és algú que et deslliga la corretja!
Dilluns dia 27 d'octubre (1r a 3r de primària)
Senyor,
Tu ens has donat orelles.
Orelles que
poden escoltar
o que poden
fer-se el sord.
Vull sentir
amb les meves orelles
cançons que parlin de Tu
i de com ens ajudes.
Vull sentir amb les meves orelles
les paraules de Jesús.
Vull escoltar amb les meves orelles
els meus amics i amigues
quan m’expliquen coses.
Vull escoltar amb les meves orelles
la
senyoreta, que m’ensenya tantes coses !
I vull escoltar, amb les meves orelles
i amb tot el cor,
els meus pares quan em diuen
que
m’estimen molt !
Dilluns dia 27 d'octubre (Infantil)
M’AGRADA JUGAR, RIURE, CÓRRER, CANTAR…
M’AGRADA ESTAR AMB ELS MEUS AMICS...
PERÒ A VEGADES M’EQUIVOCO I NO JUGO BÉ AMB ELS AMICS, M’ENFADO I HO VULL
TOT PER MI.
PER AIXÒ DIC:
PERDÓ PER QUAN M’EQUIVOCO I NO PENSO PROU AMB ELS AMICS!
jueves, 23 de octubre de 2014
Divendres dia 24 d'octubre (4t a 6è de primària)
Dia de les Nacions Unides
Camina Segur
Jesús,
estimat mestre,
vull ajudar-te
a construir el Regne.
Dóna'm forces per viure
sempre d'acord als teus ensenyaments.
Que ajudi sempre als altres,
que respecti a tots
i els tracti de bones maneres.
Que aprengui a perdonar
i no guardi rancor.
Que sàpiga compartir
i donar de cor.
Ensenyeu-me a resar amb ganes
perquè vingui el teu Regne.
Perquè visquem en una societat més justa,
on no hi hagi gent que pateixi,
o li falti el necessari per viure.
Ajuda'ns a estimar tothom
perquè visquem com Tu ens vas ensenyar.
Que cada dia et d'una mà
perquè creixi en el món la llavor del teu Regne.
Dilluns dia 24 d'octubre (Infantil i 1r a 3r de primària)
Dia de les Nacions Unides
Camina Segur
EN
PIPO ERA UN ALPINISTA MOLT FAMÓS PELS MOLTS INTENTS D’ESCALAR FINS A DALT DE
TOT DE LA MUNTANYA NEVADA. HO HAVIA INTENTAT MOLTS COPS, PERÒ MAI HO HAVIA ACONSEGUIT! COMENÇAVA
A PUJAR AMB MOLTA ENERGIA, PENSANT EN EL BONIC PAISATGE QUE VEURIA DES DE DALT, PERÒ A MESURA QUE ESTAVA
MÉS CANSAT, COMENÇAVA A DESANIMAR-SE I NOMÉS S’ADONAVA DEL MAL QUE LI FEIEN ELS
PEUS, PENSAVA QUE NO HO ACONSEGUIRIA I
DECIDIA RECULAR PER TORNAR A CASA.
UNA
DE LES VEGADES QUE VA INTENTAR PUJAR-HI, VA ACOMPANYAR-LO EN XISCO QUE FEIA
D’ÒPTIC I TENIA UNA BOTIGA D’ULLERES AL POBLE. EN XISCO EL VA ANIMAR I LI VA
REGALAR UNES ULLERES ESPECIALS, PER QUAN ES COMENCÉS A ENNUVOLAR, O PER QUAN
ESTIGUÉS DESANIMAT I NOMÉS ES NOTÉS CANSAT.
EN
PIPO COMENÇÀ A PUJAR DE NOU LA MUNTANYA, I DESPRÉS DE MOLT CAMINAR, ELS PEUS LI
VAN COMENÇAR A FER MAL, PERÒ CONCENTRAT AMB LES ULLERES QUE LI HAVIA REGALAT EN
XISCO, SEGUIA VEIENT EL CIM DE LA MUNTAYA I S’OBLIDAVA DEL MAL. AIXÍ, POC A POC
VA ARRIBAR AL CIM I ESTAVA MOLT CONTENT PER HAVER-HO ACONSEGUIT!
EN
PIPO, AL TREURE’S LES ULLERES, ES VA ADONAR QUE EN XISCO HAVIA PINTAT UNES
MUNTANYES NEVADES ALS VIDRES. EN PIPO HO VA ENTENDRE TOT: QUAN MIRAVA AMUNT,
VEIA SEMPRE LA MUNTANYA PERQUÈ EN XISCO L’HAVIA PINTAT AL VIDRE, I AIXÍ EN CAP
MOMENT OBLIDAVA QUE VOLIA ARRIBAR A DALT DE TOT, ENCARA QUE TINGUÉS MAL ALS
PEUS O ESTIGUÉS CANSAT. MAI PERDIA LA IL·LUSIÓ PER FER EL CIM I AIXÍ, HO HAVIA
ACONSEGUIT!
EN
PIPO TAMBÉ VA ENTENDRE QUE L’ÚNIC OBSTACLE QUE NO L’HAVIA DEIXAT ARRIBAR ALTRES
VEGADES A DALT DE TOT DE LA MUNTANYA, HAVIA ESTAT EL SEU DESÀNIM. DES DE
LLAVORS, EN PIPO SEMPRE PORTA LES ULLERES A SOBRE I RECORDA QUE TOT ES POT
ACONSEGUIR SI T’HI ESFORCES I NO DEFALLEIXES.
PENSA EN ALGUNA COSA QUE ET COSTI UNA
MICA FER A TU TOT SOL. QUAN ET PASSI, PENSA
AMB LES ULLERES D’EN PIPO I NO ET COSTARÀ TANT FER-HO!
miércoles, 22 de octubre de 2014
Dijous dia 23 d'octubre (1r a 3r de primària)
PESSIGOLLES
Jaume
Barri
Res hi ha en el món que a mi m’agradi tant,
com aquella sensació que sento
quan les teves mans…
s’acosten a sota el meu braç.
Una sota cada braç.
i els dits es belluguen com gotes de pluja.
PESSIGOLLES, LES ESCAMPAREM PEL MÓN.
SEMBRAREM LES RIALLES PELS CAMPS
I LES MUNTANYES. (2)
Potser demà quan el cel sigui clar,
tots els nens d’aquest planeta,
s’aixecaran amb dues mans,
que s’acosten sota del seu braç.
Una sota cada braç i riuran de valent
fins que torni a ser clar.
com aquella sensació que sento
quan les teves mans…
s’acosten a sota el meu braç.
Una sota cada braç.
i els dits es belluguen com gotes de pluja.
PESSIGOLLES, LES ESCAMPAREM PEL MÓN.
SEMBRAREM LES RIALLES PELS CAMPS
I LES MUNTANYES. (2)
Potser demà quan el cel sigui clar,
tots els nens d’aquest planeta,
s’aixecaran amb dues mans,
que s’acosten sota del seu braç.
Una sota cada braç i riuran de valent
fins que torni a ser clar.
Dijous dia 23 d'octubre (Infantil)
ESCOLTEU I
APRENEU LA CANÇÓ
JO TINC UN AMIC, D’EN JORDI TONIETTI.
JO TINC UN AMIC, JO TINC UN AMIC,
ÉS MOLT
EIXERIT; ÉS MOLT EIXERIT.
S’AIXECA
MOLT D’HORA, S’AIXECA MOLT D’HORA,
PER ANAR A
L’ESCOLA,
PER ANAR A L’ESCOLA.
EL PRIMER QUE FA, EL PRIMER QUE FA,
ABANS D’ESMORZAR, ABANS D’ESMORZAR.
ES RENTA LA CARA, ES RENTA LA CARA,
I ES POSA A CANTAR, I ES POSA A CANTAR.
JO
TINC UNA AMIGA, JO TINC UNA AMIGA,
ÉS MOLT
EIXERIDA, ÉS MOLT EIXERIDA.
EL PARE LA
CRIDA, EL PARE LA CRIDA,
I ELLA
DESEGUIDA, I ELLA DESEGUIDA.
RESPON ARA VINC, RESPON ARA VINC,
QUE
M’ESTIC VESTINT, QUE M’ESTIC VESTINT,
JA VINC A
ESMORZAR, JA VINC A ESMORZAR,
QUE ME N’HE D’ANAR, QUE ME N’HE D’ANAR.
LA LA LA LA LA…
martes, 21 de octubre de 2014
lunes, 20 de octubre de 2014
Dimarts dia 21 d'octubre (4t a 6è de primària)
Senyor, serem capaços de viure amb els altres com els dits de la mà?
Cada un amb la seva forma, cada un amb la seva força, cada un diferent...però tots
de la mateixa mà, tots units per a treballar junts i fer bones coses; saludar,
construir, donar la mà als altres!
Dimarts dia 21 d'octubre (1r a 3r de primària)
ELS MÚSICS DE BREMEN (fragment)
Vet aquí que una vegada, en un molí molt a
prop de la ciutat de Bremen, hi vivIa un ase molt treballador i alegre. Tota la
seva vida havia treballat per un sol amo, però s’anava fent gran, començava a
perdre les forces i el Moliner s’enfadava cada dia més amb ell. Un bon dia,
l’ase va pensar d’anar-se’n. Ell de petit tenia ganes de ser músic. Així que va
pensar: “Potser encara hi sóc a temps!” I tal dit, tal fet. Va marxar del molí
decidit a provar sort en el camp de la música, i s’encaminà cap a la ciutat de
Bremen.
Per la carretera, l’ase es va trobar un
gos. Ell també era vell i li va explicar a l’ase que ja no servia per caçar i
per això havia pres la decisió de treballar. Vine amb mi. Jo tocaré el violí i
tu el tambor.
Més tard un gat i un gall es van afegir al
viatge.
Arribava l’hivern i havien de buscar un
refugi. Al bosc, entremig dels arbres, el gall enfilat a l’esquena de l’ase, va
veure una llumeta. Era una casa. Tots caminaren cap allà. Mirant per la
finestra van veure uns lladres que comptaven monedes d’or a sorbre la taula
plena de menjar. I… van tenir una gran idea…
Tots començaren a cridar: Ia,ia,ia!
Quiquiriquic! Quiquiriquic! Miau, miau…
Els lladres espantats, van sortir cames
ajudeu-me
Que fàcil era espantar els lladres. Només
calia fer MÚSICA…
Dimarts dia 21 d'octubre (Infantil)
LA FORMIGA I LA CIGALA
QUE FELIÇ QUE ERA LA CIGALA A L'ESTIU! EL SOL LLUÏA, LES
FLORS DESPRENIEN EL SEU AROMA EMBRIAGADOR I LA CIGALA CANTAVA I CANTAVA. EL
FUTUR NO LI PREOCUPAVA EL MÉS MÍNIM: EL CEL ERA TAN BLAU SOBRE EL SEU CAP I LES
SEVES CANÇONS TAN ALEGRES ... PERÒ L'ESTIU NO ÉS ETERN.UN TRIST MATÍ, LA
SENYORA CIGALA ES VA DESPERTAR PER UN FRED INTENS; LES FULLES DELS ARBRES
S'HAVIEN TORNAT GROGUES, UNA PLUJA GELADA QUEIA DEL CEL GRIS I LA BOIRA LI
ENTUMIA LES POTES.
- QUÈ SERÀ DE MI? AQUEST HIVERN CRUEL DURARÀ MOLT DE
TEMPS I EM MORIRÉ DE GANA I DE FRED - S'ANAVA DIENT ELLA MATEIXA.
- I PERQUÈ NO LI PUC DEMANAR AJUDA A LA MEVA VEÏNA LA
FORMIGA? VA PENSAR DINTRE SEU.
- POTSER VAIG TENIR TEMPS DURANT L'ESTIU D'EMMAGATZEMAR
PROVISIONS I CONSTRUIR-ME UN REFUGI?
- DONCS ÉS CLAR QUE NO! - VA DIR TOTA CONVENÇUDA- HAVIA
DE CANTAR. PERÒ ELS MEUS CÀNTICS ARA NO M'ALIMENTARAN. I AMB EL COR BATEGANT-LI
A TOTA VELOCITAT, VA TRUCAR A LA PORTA DE LA FORMIGA.
- QUÈ VOLS? - VA PREGUNTAR LA FORMIGA QUAN VA VEURE A LA
CIGALA DAVANT LA SEVA PORTA.
EL CAMP ESTAVA COBERT PER UNA ESPESA CAPA DE NEU I LA
CIGALA CONTEMPLAVA AMB ENVEJA LA CONFORTABLE LLAR DE LA SEVA VEÏNA; I
TRAIENT-SE DE SOBRE LA NEU QUE GELAVA EL SEU POBRE COS, VA DIR LLASTIMOSAMENT:
- TINC GANA I ... I ... ESTIC MORTA DE FRED ...I LA
FORMIGA VA CONTESTAR :
- I A MI QUÈ M'EXPLIQUES? QUÈ FEIES AL LLARG DE L'ESTIU,
QUAN ES PODEN TROBAR ELS ALIMENTS PER A TOTES BANDES I ÉS POSSIBLE CONSTRUIR
UNA CASA?
- JO? CANTAVA I CANTAVA TOT EL DIA - VA RESPONDRE LA
CIGALA TOTA ORGULLOSA.
- I QUÈ? - VA PREGUNTAR LA FORMIGA
- DONCS ... RES ... - VA MURMURAR LA CIGALA.
- CANTAVES? DONCS, PER QUE NO PROVES ARA DE BALLAR? I AMB
AQUESTA DURA RESPOSTA, LA FORMIGA VA TANCAR LA PORTA, NEGANT A LA DESAFORTUNADA
CIGALA EL SEU REFUGI DE CALOR I BENESTAR.
domingo, 19 de octubre de 2014
Dilluns dia 20 d'octubre (4t a 6è de primària)
Llc 15, 4-6 Paràbola de
l’ovella perduda
-Si un home d'entre vosaltres
té cent ovelles i en perd una, no deixa les noranta-nou al desert i va a buscar
la perduda fins que la troba? I quan l'ha trobada, no se la posa a les
espatlles ple d'alegria i,
arribant a casa, convida els amics i els veïns dient-los: "Veniu a
celebrar-ho amb mi: he trobat l'ovella que havia perdut"
Dilluns dia 20 d'octubre (1r a 3r de primària)
Jesús,
moltes persones en el món segueixen
el teu missatge d'amor i fan el bé, viuen en pau, són bons amics i alegren la
vida als altres.
Jesús, si estàs al meu costat jo
també podré, perquè sé que ets el meu amic i m'estimes!
Dilluns dia 20 d'octubre (Infantil)
ESTEM
CONTENTS PERQUÈ TENIM UNES SENYORETES I PROFESSORS QUE ENS ESTIMEN, ENS AJUDEN
A APRENDRE MOLTES COSES I A
FER-NOS
GRANS!
PER AIXÒ
DIEM: GRÀCIES!
jueves, 16 de octubre de 2014
Divendres dia 17 d'octubre (4t a 6è de primària)
Dia
internacional per l’eradicació de la pobresa
TENS UN AMIC
(Gossos) Enllaç
Si et sents trist i emboirat
i necessites una mà
si les coses
les coses no et roden bé.
Tanca els ulls i pensa en mi
que prest jo seré aquí
com un raig de llum
dins la teva foscor.
Digues baix el meu nom
i on sa vulgui que estigui vindré
de seguida
a fer-te costat.
Primavera, estiu o tardor
tot el que has de fer es dir-ho
i vindré de cop, saps cert
que tens un amic.
Si la boira t'en revolta
i els núvols tapen el cel
i un vent fred del nord
sembla gelar-te el cor.
Tanca els ulls i pensa en mi
que prest jo seré aquí
tocant la porta
a punt d'entrar.
Digues baix el meu nom
i on sa vulgui que estigui vindré
de seguida
a fer-te costat.
Primavera, estiu o tardor
tot el que has de fer es dir-ho
i vindré de cop, saps cert
es esperançador saber que tens
amics.
La gent pot ser indiferent
quan sofreixes t'ignoren
no perdis mai el coratge
no et desanimis.
Digues baix el meu nom
i on sa vulgui que estigui vindré
de seguida
a fer-te costat.
Primavera, estiu o tardor
tot el que has de fer es dir-ho
i vindré de cop, saps cert
que tens un amic.
tens un amic
tens un amic
tens un amic
en mi tens un amic
Divendres dia 17 d'octubre (1r a 3r de primària)
Dia
internacional per l’eradicació de la pobresa
PESSIGOLLES
Jaume
Barri (enllaç)
Res hi ha en el món que a mi m’agradi tant,
com aquella sensació que sento
quan les teves mans…
s’acosten a sota el meu braç.
Una sota cada braç.
i els dits es belluguen com gotes de pluja.
PESSIGOLLES, LES ESCAMPAREM PEL MÓN.
SEMBRAREM LES RIALLES PELS CAMPS
I LES MUNTANYES. (2)
Potser demà quan el cel sigui clar,
tots els nens d’aquest planeta,
s’aixecaran amb dues mans,
que s’acosten sota del seu braç.
Una sota cada braç i riuran de valent
fins que torni a ser clar.
com aquella sensació que sento
quan les teves mans…
s’acosten a sota el meu braç.
Una sota cada braç.
i els dits es belluguen com gotes de pluja.
PESSIGOLLES, LES ESCAMPAREM PEL MÓN.
SEMBRAREM LES RIALLES PELS CAMPS
I LES MUNTANYES. (2)
Potser demà quan el cel sigui clar,
tots els nens d’aquest planeta,
s’aixecaran amb dues mans,
que s’acosten sota del seu braç.
Una sota cada braç i riuran de valent
fins que torni a ser clar.
Divendres dia 17 d'octubre (Infantil)
Dia
internacional per l’eradicació de la pobresa
ESCOLTEU I
APRENEU LA CANÇÓ
JO TINC UN AMIC, D’EN JORDI TONIETTI.
JO TINC UN AMIC, JO TINC UN AMIC,
ÉS MOLT
EIXERIT; ÉS MOLT EIXERIT.
S’AIXECA
MOLT D’HORA, S’AIXECA MOLT D’HORA,
PER ANAR A
L’ESCOLA,
PER ANAR A L’ESCOLA.
EL PRIMER QUE FA, EL PRIMER QUE FA,
ABANS D’ESMORZAR, ABANS D’ESMORZAR.
ES RENTA LA CARA, ES RENTA LA CARA,
I ES POSA A CANTAR, I ES POSA A CANTAR.
JO
TINC UNA AMIGA, JO TINC UNA AMIGA,
ÉS MOLT
EIXERIDA, ÉS MOLT EIXERIDA.
EL PARE LA
CRIDA, EL PARE LA CRIDA,
I ELLA
DESEGUIDA, I ELLA DESEGUIDA.
RESPON ARA VINC, RESPON ARA VINC,
QUE
M’ESTIC VESTINT, QUE M’ESTIC VESTINT,
JA VINC A
ESMORZAR, JA VINC A ESMORZAR,
QUE ME N’HE D’ANAR, QUE ME N’HE D’ANAR.
LA LA LA LA LA…
miércoles, 15 de octubre de 2014
Dijous dia 16 d'octubre (4t a 6è de primària)
Dia mundial de l’alimentació
Per tenir amics, primer un
mateix ho ha de ser.
Proverbi
austríac
I tu, fas tot el que pots per ser un bon amic?
Suscribirse a:
Entradas (Atom)