Dimarts dia 28 d'octubre (Infantil i de 1r a 3r de primària)

                                   LA PLANTA PRESUMIDA                        

VET AQUÍ UNA VEGADA, HI HAVIA UN JARDÍ QUE ERA EL MÉS BONIC DE LA CIUTAT. TOTHOM QUE HI PASSAVA NO DEIXAVA D'ADMIRAR LES SEVES FLORS, I EL PERFUM QUE ELS ARRIBAVA ELS OMPLIA EL COR D'ALEGRIA. LES PLANTES D'AQUELL JARDÍ SABIEN QUE EREN ADMIRADES PER TOTS ELS CIUTADANS I N'ESTAVEN CONTENTES.

I TOTES LES PLANTES SE N'ALEGRAVEN DE TENIR UNES COMPANYES TAN BONIQUES. PERÒ N'HI HAVIA UNA QUE NO ES FEIA AMB CAP D'ALTRA, LA VERITAT ERA, QUE COM ELLA NO N'HI HAVIA CAP. ERA LA MÉS ESVELTA, LA MÉS ALTA I LA MÉS PERFECTA, I LES SEVES FLORS EREN LES MÉS FINES I OLOROSES QUE S'HAVIEN VIST MAI. ELLA PERÒ ESTAVA SEMPRE DE MAL HUMOR, PERQUÈ PROP SEU HI HAVIA UNA PAL SEC I VELL QUE LA MOLESTAVA.

-AQUEST PAL VELL, SEMPRE AQUÍ AL MEU COSTAT, EM DESMEREIX I, A MÉS, ARA AQUEST NOU JARDINER BABAU HA PLANTAT UN ESBARZER JUST AQUÍ, AL MEU VOLTANT. PERÒ EN QUÈ DEU ESTAR PENSANT AQUEST JOVE? AH! ELS JARDINERS JA NO SÓN EL QUE EREN.

-PAL -DIGUÉ LA PLANTA- ESTÀS MASSA PROP MEU, NO PODRIES ALMENYS ANAR-TE’N UNA MICA MÉS LLUNY?

EL PAL, COM SEMPRE QUE LI PARLAVA LA FLOR, ES VA FER EL SORD I NO LI CONTESTÀ. I AIXÍ PASSAREN ELS DIES I LA PLANTA CONTINUÀ ENFADADA AMB EL PAL I LA SEVA TOSSUDERIA I SENSE PARLAR-SE AMB L'ESBARZER.UN BON DIA PASSÀ PER ALLÍ UNA SARGANTANA QUE S'ATURÀ PER A PRENDRE EL SOLET DEL MIGDIA. SENTÍ COM LA PLANTA ES QUEIXAVA DELS SEUS VEÏNS SENSE PARAR, I A LA FI, NO VA PODER MÉS I LI DIGUÉ:

-BON DIA, BONICA FLOR, ÉS CERT QUE ETS LA MÉS PERFECTA, PERÒ TAMBÉ LA MÉS BENEITA I LA MÉS INSUPORTABLE DE TOTES LES FLORS QUE CONEC. QUÈ NO VEUS QUE SI ETS TAN ELEGANT I ALTA I ESTÀS TAN DRETA, ÉS GRÀCIES AL PAL VELL I SEC QUE ET SERVEIX PER EMPARRAR-TE I PODER LLUIR TOTA LA TEVA BELLESA? I QUE SI NO TINGUESSIS L'ESBARZER PER PROTEGIR-TE, MOLTS ANIMALONS ESTARIEN BEN CONTENTS DE PODER MENJAR LES TEVES BRANQUETES TAN VERDES I SUCOSES. CALLA D'UNA VEGADA I DEIXA'M PRENDRE EL SOL TRANQUIL·LAMENT!!!

LA FLOR VA QUEDAR SENSE PARAULES I DES D'ALESHORES CADA MATÍ SALUDÀ AL PAL AMB UN "BON DIA, COM ESTÀ VOSTÈ SENYOR PAL?",ENCARA QUE ELL NO LI VA RESPONDRE MAI. I A MITJA TARDA, SEMPRE FEIA PETAR LA XERRADA AMB L'ESBARZER QUE, MALGRAT NO DEIA GAIRE RES, ESTAVA MOLT CONTENT DE TENIR UNA AMIGA TAN MACA I TAN ELEGANT, I A MÉS COM DEIA ELL "TAN SENZILLA".