LA FORMIGA I LA CIGALA
QUE FELIÇ QUE ERA LA CIGALA A L'ESTIU! EL SOL LLUÏA, LES
FLORS DESPRENIEN EL SEU AROMA EMBRIAGADOR I LA CIGALA CANTAVA I CANTAVA. EL
FUTUR NO LI PREOCUPAVA EL MÉS MÍNIM: EL CEL ERA TAN BLAU SOBRE EL SEU CAP I LES
SEVES CANÇONS TAN ALEGRES ... PERÒ L'ESTIU NO ÉS ETERN.UN TRIST MATÍ, LA
SENYORA CIGALA ES VA DESPERTAR PER UN FRED INTENS; LES FULLES DELS ARBRES
S'HAVIEN TORNAT GROGUES, UNA PLUJA GELADA QUEIA DEL CEL GRIS I LA BOIRA LI
ENTUMIA LES POTES.
- QUÈ SERÀ DE MI? AQUEST HIVERN CRUEL DURARÀ MOLT DE
TEMPS I EM MORIRÉ DE GANA I DE FRED - S'ANAVA DIENT ELLA MATEIXA.
- I PERQUÈ NO LI PUC DEMANAR AJUDA A LA MEVA VEÏNA LA
FORMIGA? VA PENSAR DINTRE SEU.
- POTSER VAIG TENIR TEMPS DURANT L'ESTIU D'EMMAGATZEMAR
PROVISIONS I CONSTRUIR-ME UN REFUGI?
- DONCS ÉS CLAR QUE NO! - VA DIR TOTA CONVENÇUDA- HAVIA
DE CANTAR. PERÒ ELS MEUS CÀNTICS ARA NO M'ALIMENTARAN. I AMB EL COR BATEGANT-LI
A TOTA VELOCITAT, VA TRUCAR A LA PORTA DE LA FORMIGA.
- QUÈ VOLS? - VA PREGUNTAR LA FORMIGA QUAN VA VEURE A LA
CIGALA DAVANT LA SEVA PORTA.
EL CAMP ESTAVA COBERT PER UNA ESPESA CAPA DE NEU I LA
CIGALA CONTEMPLAVA AMB ENVEJA LA CONFORTABLE LLAR DE LA SEVA VEÏNA; I
TRAIENT-SE DE SOBRE LA NEU QUE GELAVA EL SEU POBRE COS, VA DIR LLASTIMOSAMENT:
- TINC GANA I ... I ... ESTIC MORTA DE FRED ...I LA
FORMIGA VA CONTESTAR :
- I A MI QUÈ M'EXPLIQUES? QUÈ FEIES AL LLARG DE L'ESTIU,
QUAN ES PODEN TROBAR ELS ALIMENTS PER A TOTES BANDES I ÉS POSSIBLE CONSTRUIR
UNA CASA?
- JO? CANTAVA I CANTAVA TOT EL DIA - VA RESPONDRE LA
CIGALA TOTA ORGULLOSA.
- I QUÈ? - VA PREGUNTAR LA FORMIGA
- DONCS ... RES ... - VA MURMURAR LA CIGALA.
- CANTAVES? DONCS, PER QUE NO PROVES ARA DE BALLAR? I AMB
AQUESTA DURA RESPOSTA, LA FORMIGA VA TANCAR LA PORTA, NEGANT A LA DESAFORTUNADA
CIGALA EL SEU REFUGI DE CALOR I BENESTAR.
No hay comentarios:
Publicar un comentario