ELS MÚSICS DE BREMEN (fragment)
Vet aquí que una vegada, en un molí molt a
prop de la ciutat de Bremen, hi vivIa un ase molt treballador i alegre. Tota la
seva vida havia treballat per un sol amo, però s’anava fent gran, començava a
perdre les forces i el Moliner s’enfadava cada dia més amb ell. Un bon dia,
l’ase va pensar d’anar-se’n. Ell de petit tenia ganes de ser músic. Així que va
pensar: “Potser encara hi sóc a temps!” I tal dit, tal fet. Va marxar del molí
decidit a provar sort en el camp de la música, i s’encaminà cap a la ciutat de
Bremen.
Per la carretera, l’ase es va trobar un
gos. Ell també era vell i li va explicar a l’ase que ja no servia per caçar i
per això havia pres la decisió de treballar. Vine amb mi. Jo tocaré el violí i
tu el tambor.
Més tard un gat i un gall es van afegir al
viatge.
Arribava l’hivern i havien de buscar un
refugi. Al bosc, entremig dels arbres, el gall enfilat a l’esquena de l’ase, va
veure una llumeta. Era una casa. Tots caminaren cap allà. Mirant per la
finestra van veure uns lladres que comptaven monedes d’or a sorbre la taula
plena de menjar. I… van tenir una gran idea…
Tots començaren a cridar: Ia,ia,ia!
Quiquiriquic! Quiquiriquic! Miau, miau…
Els lladres espantats, van sortir cames
ajudeu-me
Que fàcil era espantar els lladres. Només
calia fer MÚSICA…
No hay comentarios:
Publicar un comentario