Dimecres dia 8 de Maig (1r a 3r de primària)

A en Martí li costa una mica llegir. Avui la seva mare l’ajudarà una mica perquè així n’aprengui més.

Et deixes ajudar quan una cosa et costa ?

Dimecres dia 8 de Maig (Infantil)

ELS AVIS I ÀVIES ENS ESTIMEN TANT COM ELS PARES I MARES. SOVINT ENS CUIDEN, JUGUEN AMB NOSALTRES, TENEN CURA DE QUE NO ENS FALTI RES. ELS SABEM DIR GRÀCIES? COM PODEM MOSTRAR-LOS QUE ESTEM CONTENTS DE TENIR-LOS A PROP NOSTRE?

Dimarts dia 7 de Maig (Primària)

El sabater pobre

Un dia va baixar el Senyor a la terra en forma de captaire, s'acosta a casa d'un sabater i li va dir:  - Germà, fa temps que no menjo i em sento molt cansat, encara que no tinc ni una sola moneda voldria demanar-te que m'arreglis les meves sandàlies per a poder seguir caminant.

El sabater li va respondre: - Jo sóc molt pobre i ja estic cansat que tothom vingui a demanar i ningú vingui a donar!.

El Senyor li va contestar: Jo puc donar-te el que vulguis.
Diu el sabater: - Diners inclosos?.
El Senyor li va respondre: Jo puc donar-te deu milions d'euros, però a canvi de les teves cames.
-Per què vull jo deu milions d’euros si no podré caminar, ballar, moure'm lliurement?, va dir el sabater.
Llavors el Senyor replica:  Està bé, et podria donar cent milions d'euros, a canvi dels teus braços.
El sabater li respon: Per què vull jo cent milions d'euros si no podré menjar, treballar, jugar amb els meus fills... ?
Llavors el Senyor li va dir:  En aquest cas, jo et puc donar mil milions d'euros a canvi dels teus ulls.
El sabater va respondre espantat: De què em serveixen mil milions d'euros si no puc veure l'alba, ni a la meva família i els meus amics, ni totes les coses que m’envolten ?

Llavors el Senyor li va dir: Ah germà meu, ja veus si nets d’afortunat  i no t'adones !.

Dimarts dia 7 de Maig (Infantil)

EL CORB I LA GUINEU

ERA L'ESTIU I EL SOL ESCALFAVA ELS CAMPS, MENTRE UNA SUAU BRISA FEIA QUE L'AMBIENT FOS AGRADABLE, I HI HAVIA UN CORB QUE A MÉS ESTAVA ESPECIALMENT CONTENT, HAVIA ROBAT UN TROS DE FORMATGE D'UNA GRANJA VEÏNA I L'ESPERAVA UN GRAN BANQUET!

NO GAIRE LLUNY D'ALLÀ, HI HAVIA UNA GUINEU QUE BUSCAVA ALGUNA COSA DE MENJAR JA QUE TENIA TANTA GANA QUE EL SEU ESTÓMAC SEMBLAVA QUE RONCAVA.

PERÒ DE COP VA VEURE COM A LES BRANQUES D'UN ARBRE HI HAVIA UN CORB AMB UN TROS DE FORMATGE GEGANT TOT CONTENT. A LA GUINEU IMMEDIATAMENT SE LI VA FER LA BOCA AIGUA VEIENT EL TROS DE FORMATGE I VA COMENÇAR A RUMIAR LA MILLOR MANERA DE PRENDRE-LI. I COM QUE LA GANA AGUDITZA L'ENGINY,SE LI VA OCÓRRER RÀPIDAMENT UNA IDEA. AIXÍ QUE ES VA DIRIGIR CAP AL CORB I LI VA COMENÇAR A DIR:

- MOLT BON DIA SENYOR CORB! HE VINGUT DE TERRES MOLT LLUNYANES A ESCOLTAR EL SEU MAGNÍFIC CANT, JA QUE M'HAN DIT QUE LA SEVA MELÒDICA VEU NINGÚ L'IGUALA!.

EL CORB VA MIRAR-SE LA GUINEU AMB ELS ULLS CADA COP MÉS VANITOSOS, MENTRE LA GUINEU LI AFALAGAVA LA SEVA VEU I EXPLICANT LES MERAVELLES QUE D'ELLA ES CONTAVEN.

AIXÍ, QUE EL CORB VA INFLAR EL PIT I ES VA DISPOSAR A CANTAR. PERÒ NOMÉS OBRIR EL BEC, EL TROS DE FORMATGE QUE HI DUIA VA CAURE DIRECTAMENT ON ERA LA GUINEU, QUE NO VA PERDRE TEMPS A ENDUR-SE'L A UN LLOC MÉS TRANQUIL I MENJAR-SE'L MENTRE REIA DEL CORB PER VANITÓS.

PERÒ EL CORB VA APRENDRE LA LLIÇÓ: MÉS VAL NO FER CAS D'AQUELL QUE AFALAGA SENSE CAP MOTIU CONCRET.

Dilluns dia 6 de Maig (Infantil i Primària)

La tassa buida (Conte Zen)
Un important catedràtic universitari es trobava últimament en estranys estats d'ànim: es sentia ansiós, infeliç i si bé creia cegament en la superioritat que el seu saber li proporcionava, no estava en pau amb si mateix ni amb els altres. La seva infelicitat era tan profunda com la seva vanitat. En un moment d'humilitat havia estat capaç d'escoltar a algú que li suggeria aprendre a meditar com a remei a la seva angoixa. Ja havia sentit dir que el zen era una bona medicina per l'esperit.

En la seva regió vivia un excel·lent mestre i el professor va decidir visitar-lo per demanar-li que li acceptés com a estudiant. Un cop arribat a l'estança del mestre, el professor va seure a la humil sala d'espera i va mirar al voltant amb una clara, encara que per ell imperceptible, actitud de superioritat. L'habitació estava gairebé buida i els pocs ornaments només enviaven missatges d'harmonia i pau. El luxe i tota ostentació estaven manifestament absents.

Quan el mestre va poder rebre i després de les presentacions degudes, el primer li va dir:
-Permeteu-me convidar a una tassa de te abans de començar a conversar.
El catedràtic va assentir disconforme. En uns minuts el te estava llest.
Assossegadament, el mestre va treure les tasses i les va col·locar a la taula amb moviments ràpids i lleugers al cap dels que va començar a abocar la beguda a la tassa de l'hoste. La tassa es va omplir ràpidament, però el mestre sense perdre la seva amable i cortès actitud, va seguir abocant el te. El líquid va vessar vessant per la taula i el professor, que per llavors ja havia sobrepassat el límit de la seva paciència, va esclatar iradament tronant així:
- Insensat! Per ventura no veus que la tassa és plena i que no hi cap res més en ella?.
Sense perdre el seu posat, el mestre així contestar:
-I tant que ho veig, i de la mateixa manera veig que no puc ensenyar el zen teva ment ja està també plena.

Com tens tu la teva ment?

Divendres dia 3 de Maig (Infantil i Primària)

Lluita per la felicitat

Un samurai, conegut per tots per la seva noblesa i honestedat, va anar a visitar un monjo zen a la recerca de consells, no obstant això, quant va entrar al temple on el mestre resava, es va sentir inferior, i va concloure que tot i haver passat tota la seva vida lluitant per la justícia i la pau, no hi havia ni tan sols acostat a l'estat de gràcia de l'home que tenia davant.

- Per què m'estic sentint tan inferior? - Li va preguntar, així que el monjo va haver acabat de resar. - Ja em vaig enfrontar moltes vegades amb la mort, vaig defensar als més febles, sé que no tinc res de què avergonyir-me. No obstant això, al veure-ho meditant, he sentit que la meva vida no tenia cap importància.
-Espera. Quant hagi atès a tots els que m'han buscat avui, et donaré la resposta.
Durant tot el dia el samurai es va quedar assegut al jardí del temple, veient com les persones entraven i sortien a la recerca de consells. Va veure com el monjo atenia a tots amb la mateixa paciència i la mateixa somriure lluminós a la cara. Però el seu estat d'ànim anava de mal en pitjor, ja que havia nascut per actuar, no per esperar. A la nit, quan ja tots havien partit, va insistir:
- Ara podrà vostè ensenyar?
El mestre el va convidar a entrar i el va portar fins a la seva habitació. La lluna plena brillava al cel i tot l'ambient respirava una profunda tranquil·litat.
- Veus aquesta lluna, què bonica és? Ella creuarà tot el firmament i demà el sol tornarà a brillar. Només que la llum del sol és molt més fort i aconsegueix mostrar els detalls del paisatge que tenim al nostre front, arbres, muntanyes, núvols. He contemplat als dos durant anys, i mai vaig escoltar a la lluna dir "Per què no tinc la mateixa lluentor que el sol? És que potser sóc inferior a ell? "
-És clar que no,-va respondre el samurai, - la lluna i el sol són dues coses diferents, i cada un té la seva pròpia bellesa. No podem comparar als dos.
-Llavors, ja saps la resposta. Som dues persones diferents, cadascú lluitant a la seva manera per allò que creu, i fent el possible per tornar a aquest món millor, la resta són només aparences.

Dijous dia 2 de Maig (Infantil i primària)

I tu? A quin esgraó estàs situat avui?