Dimarts dia 17 de setembre (4t a 6è de primària)

Dóna-ho tot a qui estimes

Fa molts anys, quan treballava com a voluntari en un Hospital, vaig conèixer una nena qui patia una malaltia molt estranya. L’única oportunitat que tenia per recuperar-se era, aparentment, una transfusió de sang del seu germà de 5 anys, qui havia sobreviscut miraculosament a la mateixa malaltia i havia desenvolupat els anticossos necessaris per a combatre-la.

El doctor va explicar la situació al germà de la petita i li va preguntar si estaria disposat a donar sang a la seva germana. Jo el vaig veure dubtar només un moment abans de fer un gran sospir i dir: "Sí, ho faré, si això la salva"

Mentre la transfusió continuava, ell estava estirat en un llit al costat d’ella i somreia veient com retornava el color a les galtes de la seva germana. Nosaltres contemplàvem amb el cor encongit la transfusió. En un determinat moment la cara del nen es va posar pàl·lida i el seu somriure va desaparèixer. Va mirar el doctor i li va preguntar amb veu tremolosa:

"A quina hora començaré a morir-me?"

Com que era només un nen, no havia comprès el doctor: ell pensava que li donaria TOTA la sang a la seva germana, i llavors moriria. I, amb tot i això, encara la hi donava.

Dimarts dia 17 de setembre (1r a 3r de primària)

Era un dia assolellat de tardor, la primera vegada que Bàrbara es va fixar en que l'avi tenia moltíssimes arrugues, no només a la cara, sinó per tot arreu.

- Avi, hauries posar-te la crema de la mare per a les arrugues.
L'avi va somriure, i un munt d'arrugues van aparèixer a la cara.
- Ho veus? Tens massa arrugues.

- Ja ho sé Bàrbara. És que sóc una mica vell ... Però no vull perdre ni una sola de les meves arrugues. Sota cadascuna guardo el record d'alguna cosa que vaig aprendre.

A Bàrbara se li van obrir els ulls com si hagués descobert un tresor, i així els va mantenir mentre l'avi li ensenyava l'arruga en què guardava el dia que va aprendre que era millor perdonar que guardar rancúnia, o aquella altra que deia que escoltar era millor que parlar, aquesta altra enorme que mostrava que és més important donar que rèbrer o una de molt amagada que deia que no hi havia res millor que passar el temps amb els nens ...

Des d'aquell dia, a la Bàrbara el seu avi li semblava cada dia més guapo, i amb cada arruga que apareixia a la cara, la nena anava corrent per veure quina nova lliçó havia après. Fins que en una d'aquelles xerrades, va ser el seu avi qui va descobrir una petita arruga al coll de la nena:

- I tu? Quina lliçó guardes aquí?

Bàrbara es va quedar pensant un moment. Després va somriure i va dir:
- Que no importa el vellet que arribis a ser avi, perquè .... T'estimo

Dimarts dia 17 de setembre (Infantil)

Afegeix la llegenda

HI HAVIA UNA VEGADA UN HOME MOLT DOLENT QUE ES DEIA MILISFORO. ELL TOT SOL VA IDEAR UN PLA PER ACABAR AMB TOTES LES COSES IMPORTANTS DEL MÓN. AJUDAT PELS SEUS GRANS MÀQUINES I INVENTS, VA ACONSEGUIR ARRUÏNAR A TOTHOM AMB UNA POCIÓ QUE TREIA LES GANES DE TREBALLAR. TAMBÉ VA FER QUE LA GENT NO VOLGUÉS ESTAR JUNTA, INFECTANT A TOTHOM AMB UN GAS TAN PUDENT QUE QUALSEVOL PREFERIA QUEDAR-SE A CASA ABANS DE TROBAR-SE NINGÚ.

QUAN EL MÓN SENCER VA ESTAR COMPLETAMENT CAP PER AVALL, VA COMPROVAR QUE NOMÉS LI QUEDAVA UNA COSA PER DESTRUIR I PODER DOMINAR COMPLETAMENT EL MÓN: LES FAMÍLIES. I ÉS QUE MALGRAT TOTS ELS SEUS INVENTS MALVATS, DELS SEUS GASOS I LES SEVES POCIONS, LES FAMÍLIES SEGUIEN ESTANT JUNTES. I EL QUE MÉS EL MOLESTAVA ERA QUE TOTES RESISTIEN, SENSE IMPORTAR QUANTES PERSONES HI HAVIA EN CADASCUNA, ON VIVIEN, O A QUÈ ES DEDICAVEN.

HO VA INTENTAR FENT LES CASES MÉS PETITES, PERÒ LES FAMÍLIES S'ESTRENYIEN EN MENYS LLOC. TAMBÉ VA DESTRUIR EL MENJAR, PERÒ IGUALMENT LES FAMÍLIES COMPARTIEN EL POC QUE TENIEN. I AIXÍ, VA CONTINUAR AMB LES SEVES MALDATS CONTRA L'ÚLTIM QUE SE LI RESISTIA A LA TERRA, PERÒ RES VA DONAR RESULTAT.
FINS QUE FINALMENT VA DESCOBRIR QUINA ERA LA FORÇA DE TOTES LES FAMÍLIES: TOTS S'ESTIMAVEN, I NO HI HAVIA MANERA DE CANVIAR AIXÒ. I ENCARA QUE VA TRACTAR D'INVENTAR ALGUNA COSA PER DESTRUIR L'AMOR, MILISFORO NO HO VA ACONSEGUIR, I TRIST I CONTRARIAT PER NO HAVER POGUT DOMINAR EL MÓN, ES VA RENDIR I VA DEIXAR QUE TOT TORNÉS A LA NORMALITAT.

VA ACABAR TAN DEPRIMIT EL MALVAT MILISFORO, QUE NOMÉS SE LI VA ACUDIR ANAR A PLORAR A CASA DELS SEUS PARES I EXPLICAR EL QUE HAVIA PASSAT. I MALGRAT TOTES LES MALVESTATS QUE HAVIA FET, VAN CÓRRER A ABRAÇAR-LO, EL VAN PERDONAR, I VAN ANIMAR A SER MÉS BO. I ÉS QUE, FINS A LA PRÒPIA FAMÍLIA DEL DOLENT MÉS DOLENT, TOTS S'ESTIMEN I PERDONEN TOT! NO ÉS UNA SORT TENIR UNA FAMÍLIA?

Dilluns dia 16 de setembre (4t a 6è de primària)

Dia internacional de la preservació de la capa d’ozó

Em sento estimat

amb tot el poc que tinc:

la meva pobresa;

i necessito estimar tant com Tu m’estimes i perdones.

Crec en el do immens de la llibertat

que m’il·lumina però que no em força.

Sé que porto al cor

la presència, el llevat

d’una esperança que va més enllà

del que visc cada jornada.

Dilluns dia 16 de setembre (Infantil i 1r a 3r de Primària)

Dia internacional de la preservació de la capa d’ozó

JO...

 VULL ESTAR CONTENT. QUE NO EM FALTI MAI EL SOMRIURE!

Divendres dia 13 de setembre (Infantil i Primària)

VIU-LA

FILIPPO LANDINI

AVUI EM LLEVO UN ALTRE COP,
ESTIC CONTENT DE SER QUI SOC.
TENIR-TE A PROP EM FA FELIÇ.
SURTO CORRENTS CAP AL CARRER,
LA VIDA SEMBLA DIFERENT,
AVUI LA GENT JA NO TÉ PRESSA.

AVUI TINC GANES DE CRIDAR QUE TENS LA VIDA AL TEU DAVANT.
PER AIXÒ ET DIC QUE VIU-LA, NO DEIXIS MAI DE SOMIAR.
SEMPRE ESTARÉ AL TEU COSTAT, PER SEMPRE MÉS AMB TU.

TORNO A TROBAR TRES MIL RAONS,
PER NO TENIR POR D'AQUEST MÓN,
SI LLUITEM JUNTS NO HI HA BARRERES.
EL VIATGE ES LLARG AIXÒ ES VERITAT,
PERÒ NO CALDRÀ QUE ENS ATUREM
AQUÍ TINDRÀS LA MEVA MÀ.

AVUI TINC GANES DE CRIDAR QUE TENS LA VIDA AL TEU DAVANT.
PER AIXÒ ET DIC QUE VIU-LA, NO DEIXIS MAI DE SOMIAR.
SEMPRE ESTARÉ AL TEU COSTAT, PER SEMPRE MÉS AMB TU.
PER AIXÒ ET DIC QUE VIU-LA, NO DEIXIS MAI DE SOMIAR.
SEMPRE ESTARÉ AL TEU COSTAT PER SEMPRE MÉS AMB TU.
VIU-LA, NO DEIXIS MAI DE SOMIAR.
SEMPRE ESTARÉ AL TEU COSTAT, PER SEMPRE MÉS AMB TU.
PER AIXÒ ET DIC QUE VIU-LA, NO DEIXIS MAI DE SOMIAR.
SEMPRE ESTARÉ AL TEU COSTAT, PER SEMPRE MÉS AMB TU.
PER AIXÒ ET DIC QUE VIU-LA, NO DEIXIS MAI DE SOMIAR.
SEMPRE ESTARÉ AL TEU COSTAT, PER SEMPRE MÉS AMB TU.

Dijous dia 12 de setembre (Infantil i Primària)

Bon inici de curs a tothom!

Aquest any, com l'anterior, podreu seguir les nostres pregaries al nostre BLOC REFLEXIÓ EN UN TIC!

Aquí us deixem dos vídeos per que hi penseu un xic!

I recordeu, VIU, SOMRIU i ESTIMA...Us atreviu?




 Aquí el video de Filippo Landini i la lletra per que pogueu cantar!

 

Avui em llevo un altre cop, 
estic content de ser qui soc. 
Tenir-te a prop em fa feliç. 
Surto corrents cap al carrer, 
la vida sembla diferent, 
avui la gent ja no te presa. 

Avui tinc ganes de cridar que tens la vida al teu davant 
Per això et dic que viu-la, no deixis mai de somiar. 
Sempre estaré al teu costat, per sempre més amb tu. 

Torno a trobar tres mil raons, 
per no tenir por d'aquest món, 
si lluitem junts no hi ha barreres. 
El viatge es llarg això es veritat, 
però no caldrà que ens aturem 
aquí tindràs la meva ma. 

Avui tinc ganes de cridar que tens la vida al teu davant 
Per això et dic que viu-la, no deixis mai de somiar 
Sempre estaré al teu costat, per sempre més amb tu. 
Per això et dic que viu-la, no deixis mai de somiar. 
Sempre estaré al teu costat per sempre més amb tu. 
Viu-la, no deixis mai de somiar. 
Sempre estaré al teu costat, per sempre més amb tu. 
Per això et dic que viu-la, no deixis mai de somiar. 
Sempre estaré al teu costat, per sempre més amb tu. 
Per això et dic que viu-la, no deixis mai de somiar. 
Sempre estaré al teu costat, per sempre més amb tu.