Dimecres dia 5 de febrer (4t a 6è de primària)

Què us suggereix aquesta imatge?

Dimecres dia 5 de febrer (1r a 3r de primària)

Què veus en aquesta imatge? 

Dimecres dia 5 de febrer (Infantil)

UNA ABRAÇADA, FA FELIÇ AL QUI LA REP.

 ESTIMA ALS ALTRES I ABRAÇA’LS!

Dimarts dia 4 de febrer (4t a 6è de primària)

Text per reflexionar:

Entenent que tots cometem errors en un moment o en un altre de la vida. Fa falta valor per enfrontar-se a la veritat.

Penses que, al perdonar, estàs donant a l'altra persona una nova oportunitat?

T'agradaria que ho fessin amb tu?

Aprenent a perdonar-te també a tu mateix. Deixant de castigar-te i de sentir-te culpable per haver fet alguna cosa que ara lamentes. 

Dimarts dia 4 de febrer (1r a 3r de primària)

EL PEIXET D’OR

Hi havia una vegada, en un poble molt petit, un avi i una àvia, que vivien en una casa molt petita i molt vella al costat del mar. Eren tan pobres, tan pobres que només podien menjar el peix que l'avi pescava al mar.

Un dia l'avi va anar a pescar i feia molt mala mar. L'avi va llençar la seva xarxa a l'aigua. Va esperar una mica i en treure la xarxa de l'aigua va veure que només havia pescat una pedra. Va llençar la xarxa al mar una altra vegada i quan la va treure va veure que només hi havia un peixet molt petit. Quan volia ficar el peix dins la seva barca va veure que era un peixet molt brillant de color, era un peixet d'or.

En aquest moment el peixet va començar a parlar tot demanant al pescador:

- Si us plau, deixa'm al mar! Deixa'm viure! Si em deixes anar et concediré tot allò que em demanis.

Llavors, l'avi va contestar:

- Et deixo viure i no cal que em concedeixis res.

L'avi va deixar el peixet d'or al mar amb molta cura i després se'n va anar cap a casa seva.

Quan va arribar a casa, la seva dona rentava la roba al pati en una palangana molt vella. L'avi li va explicar el que li havia passat al mar. La seva dona va començar a rondinar i li va dir:

- Però què has fet beneit! Has deixat anar el peix sense demanar-li cap desig? Li podies haver demanat una palangana nova! Que no veus que aquest el tenim molt vell!

L'avi no va contestar res i se'n va anar al mar, i un cop allà va cridar:

- Peixet d'or, bon peixet d'or posa't de cara a mi i d'esquena al mar!

Tan bon punt l'avi va acabar de dir aquelles paraules, el peixet d'or tragué el cap del mar.

- Què vols de mi? -va dir el peixet d'or.

- La meva dona vol que et demani una palangana  nova, perquè la nostra ja és molt vella i no serveix per a res. El peixet d'or va contestar:

- Torna a casa teva que el teu desig et serà concedit.

Quan l'avi va arribar a casa, la dona ja l'esperava tot rentant roba en la palangana nova. I li va dir:

- Però com és que no li has demanat una casa nova, tanoca!, que no veus que la nostra ja és molt vella? L'avi no va contestar res i se'n va anar al mar i un cop allà va cridar:

- Peixet d'or, bon peixet d'or posa't de cara a mi i d'esquena al mar!

- Què vols de mi?- va dir el peixet d'or.

- La meva dona vol que et demani una casa nova, perquè la nostra ja és molt vella i el sostre és a punt de caure.

El peixet d'or va contestar:

- Torna a casa, ja que el teu desig et serà concedit.

Quan l'avi va arribar a casa seva va trobar la dona al pati de la casa, vestida amb unes robes molt boniques i rodejada de criats.

- Però mira que ets capsigrany! Torna ara mateix al mar i demana al peixet d'or que vull ser la reina del mar i que el peixet sigui el meu criat.

Llavors, l'avi, molt trist, se'n va anar cap al mar. I va cridar:

- Peixet d'or, bon peixet d'or posa't de cara a mi i d'esquena al mar.

- Què vols de mi? -va dir el peixet d'or.

L'avi li explicà amb molta pena:

- La meva dona s'ha tornat boja i vol ser la reina del mar i que tu siguis el seu criat.

El peixet d'or no va contestar res i va desaparèixer dins el mar.

Quan l'avi va tornar a casa va veure allà lluny la seva dona a la porta de la seva primera casa, la casa vella, amb el seu vestit vell i rentant la roba en la palangana vella.

I així va acabar la història; i mai ningú més ha tornat a veure aquell peixet d'or. I diuen que ha perdut la confiança en els homes i està amagat al fons del mar.

Dimarts dia 4 de febrer (Infantil)

FERIDES A LA SORRA          

HI HAVIA UNA VEGADA DOS AMICS QUE CAMINAVEN PEL DESERT.

EN UN MOMENT DEL VIATGE VAN COMENÇAR A DISCUTIR, I UN AMIC VA PEGAR A L’ALTRE. AMB MOLTA PENA, PERÒ SENSE DIR RES, VA ESCRIURE A LA SORRA “AVUI EL MEU MILLOR AMIC M’HA PEGAT”.

ELS AMICS VAN SEGUIR CAMINANT FINS QUE VAN TROBAR UN OASIS A ON ES VAN BANYAR. L’AMIC QUE HAVIA REBUT UNA BUFETADA ES VA COMENÇAR A OFEGAR, PERÒ EL SEU AMIC EL VA SALVAR. DESPRÉS DE RECUPERAR-SE VA ESCRIURE EN UNA PEDRA “AVUI EL MEU MILLOR AMIC M’HA SALVAT LA VIDA”.

L’AMIC QUE HAVIA PEGAT I QUE HAVIA SALVAT AL SEU AMIC LI VA PREGUNTAR: “-QUAN ET VAIG FER MAL HO VAS ESCRIURE A LA SORRA I ARA HO ESCRIUS EN UNA PEDRA, PER QUÈ?”

L’ALTRE AMIC LI VA RESPONDRE: “-QUAN ALGÚ ENS FA MAL HO HAURIEM D’ESCRIURE A LA SORRA PERQUÈ EL VENT DEL PERDÓ HO POT ESBORRAR. PERÒ QUAN ALGÚ FA ALGUNA COSA BONA PER A NOSALTRES, HO HEM DE GRAVAR EN UNA PEDRA ON NO ES PUGUI ESBORRAR”.

HEM D’APRENDRE A OBLIDAR LES COSES DOLENTES QUE ENS FAN ELS AMICS, I RECORDAR LES COSES BONES QUE ENS FAN.

Dilluns dia 3 de febrer (Infantil i Primària)

Ara és el moment.

Ens convencem a nosaltres mateixos de que la vida serà millor després... Després d’acabar la carrera, després d’aconseguir feina, després de casar-nos, després de tenir un fill, i aleshores després de tenir-ne un altre.

Després ens sentim frustrats perquè els nostres fills no són prou grans, i pensem que serem més feliços quan creixin i deixin de ser nens. I després, quan ens desesperem perquè són adolescents difícils de tractar, pensem:  serem més feliços quan sortim d’aquesta etapa.

Després decidim que la nostra vida serà complerta quan al nostre marit o dona li vagin millor les coses, quan tinguem un cotxe millor, quan puguem anar de vacances, quan aconseguim una millor feina, quan ens retirem.

La veritat és que ... NO HI HA MILLOR MOMENT PER A SER FELIÇ QUE ARA MATEIX.

Si no és ara... Quan?. La vida sempre estarà plena de després, de reptes. És millor admetre i decidir ser feliços ara de totes les formes... No hi ha un després,  ni un camí per a les felicitats, la felicitat és el camí i és ARA.
ENRIQUEIX-TE DE CADA MOMENT QUE VIUS, i enriqueix-te més perquè el comparteixes amb algú especial, tant especial que el portes al cor, i recorda que EL TEMPS NO ESPERA NINGÚ.

TREBALLA COM SI NO NECESSITESSIS DINERS, ESTIMA COM SI MAI T’HAGUESSIN FERIT, I BALLA... COM SI NINGÚ T’ESTIGUÉS VEIENT.