Divendres dia 27 d'Abril (Primària)

Mare de Déu de Montserrat

VAL LA PENA ESTIMAR

Kairoi

Ja ho veieu, no sé parlar,

no sé pensar. 

Però jo sé que tu m’estimes

i per això només,

val la pena viure.

Ja ho veieu, no sé cantar,

no sé ballar.

Però veig que tu em dediques

el teu somriure,

i per això val la pena viure.

Val la pena estimar i ser estimat,

i sentir-se home lliure.

Saber que l’amor pot fer 

canviar el món... uououo. (bis)

Jo no sé què m’heu donat,

però el cert és que 

el meu cor,

vol cantar amb la vostra alegria,

vol ser com un infant,

i plorar de felicitat.

Si pogués anar més lluny

saber el què penses tu.

Però no em cal perquè Jesús t’estima

i avui amb tu he après,

que val la pena viure.

Val la pena estimar i ser estimat,

i sentir-se home lliure.

Saber que l’amor pot fer 

canviar el món... uououo. (bis)

Divendres, dia 27 d'Abril (Infantil)

Els colors de la diversitat
            AMAPEI


Vivim en un món,
que està ple de colors.
Mireu quantes flors,
sentiu quines olors.

Mireu quants peixos,
al mar infinit.
Que no ens tapin els ulls,

i gaudiu dels sentits.

Us n’heu adonat,
d’aquesta gran diversitat.
Trenquem les barreres,
cantem tots plegats,
perquè tots som igual d’importants. (bis)

Cada persona
és un mot diferent.
Heu sentit quantes llengües
que es parlen arreu.
Quantes creences
i colors de pell.
Però tots en el fons,
hem de ser bons germans.

Us n’heu adonat,
d’aquesta gran diversitat.
Trenquem les barreres,
cantem tots plegats,
perquè tots som igual d’importants. (bis)

Dimecres dia 25 d'Abril (4rt a 6è de Primària)

Compartir és necessari per conviure amb els que tenim al nostre costat. Però què podem compartir?

… idees,  per saber què pensem uns i altres;
.. temps,  per escoltar i explicar el què ens passa als uns i als altres;
… allò que tenim, per ajudar a l’altre i sentir-nos útils;
…
I tu, què pots compartir?

Dimecres dia 25 d'Abril (Infantil, 1r i 2n de Primària)

Aquesta família passen temps  junts a la platja: comparteixen el seu temps! Com compartiu el temps amb els vostres pares quan sortiu de l’escola?

Dimarts, dia 24 d'Abril (4rt a 6è de Primària)

El germans enfadats

Hi havia una vegada dos germans que eren fantàstics amics i sempre jugaven junts. Però un dia van tenir una discussió tan gran per una de les seves joguines, que van decidir que a partir d'aquell dia cada un jugaria amb les seves coses.
Com  que tenien tantes coses i tantes joguines, es van posar d'acord per dedicar el dia següent a aclarir de qui era cada cosa. Així ho van fer, fent cada un, un munt amb les seves coses, però quan van acabar amb les joguines grans, van tocar les joguines petites, i com que no tenien temps, les van deixar per al dia següent. L'endemà va succeir el mateix, perquè van començar a repartir-se els llocs de la casa. I el mateix va passar un dia rere l'altre, així que tot el temps estaven enfadats decidint qui tenia dret a utilitzar cada cosa que veien,  ja fos un animal, un arbre o fins i tot una pedra. Al final, havien acumulat dues veritables muntanyes de coses davant casa seva.
Amb el pas dels anys, no va canviar res: cada matí s'ajuntaven per dividir-se entre discussions. Així es van anar fent vellets, i tothom els coneixia com els vells rondinaires, perquè sempre estaven enfadats i protestant, i ningú els havia vist mai somriure.
Fins que un matí es van trobar totes les seves coses totalment barrejades. Algú havia estat a les seves muntanyes i ho havia barrejat tot! Amb el que havia costat separar-ho! Enfadadíssims, es van posar a buscar els culpables, i no van trigar a trobar un parell de nens jugant entre les muntanyes de coses. Tots dos estaven jugant junts, tocant tot, sense importar si barrejaven les coses o no. I es veien realment feliços, gaudint d’allò més.

Va ser llavors, molts, molts anys després, quan els dos vells rondinaires es van adonar de la tonteria que havien fet: havien deixat de jugar tota la vida només per veure amb què jugarien! I es van sentir molt tristos, per haver deixat passar la seva vida enfadats i sense jugar, però al mateix temps estaven contents, perquè se n’havien adonat, i dedicar aquest dia i tots els que els van quedar a jugar al costat dels dos nens, barrejant-ho tot i compartint-ho tot. I fins van deixar de cridar-rondinaires, per cridar-els bojos juganers.

Segur que tots us podeu sentir identificats amb aquest conte. Si no us heu discutit amb un germà potser ho heu fet amb un amic o company. A classe, us costa compartir amb els amics i companys? Amb qui us costa menys compartir? I amb qui us costa més?

Dimarts, dia 24 d'Abril (Infantil, 1r i 2n de Primària)

LA SOPA DE PEDRES 

 EN UN PAÍS EN GUERRA, UN SOLDAT FERIT I CANSAT ESTAVA BUSCANT UN LLOC ON PODER-SE RECUPERAR. DESPRÉS DE CAMINAR MOLTA ESTONA, VA ARRIBAR A UN POBLET QUE SEMBLAVA MIG ABANDONAT. TOTES LES CASES S'ALÇAVEN AL VOLTANT D'UNA PLAÇA RODONA. I VET AQUÍ QUE EL SOLDAT TRUCÀ LA PORTA DE LA CASA QUE SEMBLAVA MÉS NOVA. AL CAP D'UNA ESTONA, LI MIG OBRÍ LA PORTA UNA DONA QUE DUIA UN NEN ALS BRAÇOS.
 - PODRÍEU ATENDRE UN POBRE SOLDAT, FERIT DE GUERRA?
- ANEU-VOS-EN D'AQUÍ! - FÉU LA DONA -. QUE NO SABEU QUE EN AQUEST POBLE PASSEM FAM I NECESSITEM DE TOT? EL POC QUE TENIM CAL QUE HO DONEM ALS NOSTRES FILLS! EL POBRE SOLDAT HO ANÀ INTENTANT DE CASA EN CASA. PERÒ LA RESPOSTA SEMPRE ERA LA MATEIXA: NO! MOLT DESANIMAT, I A PUNT DE MARXAR DEL POBLE, VA SENTIR LES VEUS D'UNES NOIES JOVES QUE PROVENIEN DEL RIU. EL SOLDAT TINGUÉ UNA IDEA.
 - HOLA NOIES! QUÈ FEU?
 - RENTEM LA ROBA DE LES NOSTRES FAMÍLIES. HO FEM AMB SORRA I AIGUA PERQUÈ NO TENIM DETERGENTS. I, A MÉS A MÉS PASSEM UNA GANA ... - MIRA QUE BÉ! DONCS JO US PUC FER UNA SOPA BONÍSSIMA. SÍ, UNA SOPA DE PEDRES!
- UNA SOPA DE PEDRES?
-LES NOIES ES VAN POSAR A RIURE PERQUÈ ES PENSAVEN QUE EL SOLDAT ESTAVA BOIG
- I COM LA FARÀS AQUESTA SOPA?
 - QUE HO VOLEU VEURE? SÍ? DONCS VENIU A LA PLAÇA, QUE US ENSENYARÉ A FER-LA.
LES NOIES SEGUIEN EL SOLDAT DISPOSADES A PRENDRE-LI EL PÈL UNA ESTONA. QUAN ARRIBAREN A LA PLAÇA ...
- PRIMER NECESSITO UNA OLLA GRAN I VELLA!
 - A CASA EN TINC UNA! - DIGUÉ LA NOIA MÉS RIALLERA -. EL SOLDAT OMPLÍ L'OLLA AMB AIGUA I COMENÇÀ DE POSAR-HI PEDRES, MOLTES PEDRES I DE DIVERSES MENES. QUAN FEIA UNA ESTONA QUE REMENAVA, EL SOLDAT TASTÀ L'AIGUA CALENTA I DIGUÉ:
 - BONA, MOLT BONA! PERÒ POTSER HI FALTA UN PUNT DE SAL ...
 - JO TE'N PORTARÉ - FÉU UNA DE LES NOIES AL CAP D'UNA ESTONA:
 - ARA LI FALTA ... UNA MICA DE TOMÀQUET I AIXÍ ANAVA DEMANANT DIVERSOS INGREDIENTS: - UNA MICA DE CEBA ... UNA MICA DE PATATA ... UN POLLASTRE ... UNA MICA DE PASTANAGA ... UNA MICA DE ...
 L'ESTONA PASSAVA. I L'OLOR QUE SORTIA D’AQUELLA OLLA GRAN I VELLA ARRIBAVA A CADASCUNA DE LES CASES DEL POBLE. LA GENT, MORTA DE GANA, SORTIA DE LES CASES I S’ANAVA ACOSTANT AL CENTRE DE LA PLAÇA. TOTHOM DUIA UN PLAT BUIT I RESSEC.
EL BON SOLDAT ES COMPADÍ D'AQUELLA GENT I COMENÇÀ A POSAR BROU I MÉS BROU DINS ELS PLATS BUITS QUE PORTAVEN. TOTHOM EN MENJÀ TANT COM VOLGUÉ. FINALMENT, TOTES LES FAMÍLIES DEL POBLE HAVIEN APRÈS QUE COMPARTINT EL POC QUE TENIEN PODIEN TIRAR ENDAVANT.
 - QUEDA'T AMB NOSALTRES, SI US PLAU! - SUPLICAVA LA GENT DEL POBLE UNÀNIMEMENT AL SOLDAT -. ET GUARIREM I ET MANTINDREM TANT DE TEMPS COM VULGUIS!
 - GRÀCIES DE TOT COR, PERÒ HE D'ANAR A D'ALTRES POBLES A FER EL MATEIX. SUPOSO QUE HI HA MOLTA GENT QUE ENCARA NO HA APRÈS A COMPARTIR.

El llibre

Joana Raspall

Cada llibre té un secret,
disfressat de blanc i negre;

tot allò que et diu a tu
un altre no ho pot entendre;
sent el tacte dels teus dits
i creu que l’acaricies
i que el batec del teu pols,
vol dir que llegint l’estimes.

Tot allò que te donarà,
que no ocupa lloc, ni pesa,
t’abrigarà contra el fred,
d’ignorància i de tristesa.

Amb els llibres per amics,
no et faltarà companyia.
Cada pàgina pot ser,
un estel que et fa de guia.


Avui en aquesta diada de Sant Jordi, us regalem un poema… Els llibres també comparteixen amb nosaltres moltes coses, no us sembla?