Dimarts, dia 24 d'Abril (4rt a 6è de Primària)

El germans enfadats

Hi havia una vegada dos germans que eren fantàstics amics i sempre jugaven junts. Però un dia van tenir una discussió tan gran per una de les seves joguines, que van decidir que a partir d'aquell dia cada un jugaria amb les seves coses.
Com  que tenien tantes coses i tantes joguines, es van posar d'acord per dedicar el dia següent a aclarir de qui era cada cosa. Així ho van fer, fent cada un, un munt amb les seves coses, però quan van acabar amb les joguines grans, van tocar les joguines petites, i com que no tenien temps, les van deixar per al dia següent. L'endemà va succeir el mateix, perquè van començar a repartir-se els llocs de la casa. I el mateix va passar un dia rere l'altre, així que tot el temps estaven enfadats decidint qui tenia dret a utilitzar cada cosa que veien,  ja fos un animal, un arbre o fins i tot una pedra. Al final, havien acumulat dues veritables muntanyes de coses davant casa seva.
Amb el pas dels anys, no va canviar res: cada matí s'ajuntaven per dividir-se entre discussions. Així es van anar fent vellets, i tothom els coneixia com els vells rondinaires, perquè sempre estaven enfadats i protestant, i ningú els havia vist mai somriure.
Fins que un matí es van trobar totes les seves coses totalment barrejades. Algú havia estat a les seves muntanyes i ho havia barrejat tot! Amb el que havia costat separar-ho! Enfadadíssims, es van posar a buscar els culpables, i no van trigar a trobar un parell de nens jugant entre les muntanyes de coses. Tots dos estaven jugant junts, tocant tot, sense importar si barrejaven les coses o no. I es veien realment feliços, gaudint d’allò més.

Va ser llavors, molts, molts anys després, quan els dos vells rondinaires es van adonar de la tonteria que havien fet: havien deixat de jugar tota la vida només per veure amb què jugarien! I es van sentir molt tristos, per haver deixat passar la seva vida enfadats i sense jugar, però al mateix temps estaven contents, perquè se n’havien adonat, i dedicar aquest dia i tots els que els van quedar a jugar al costat dels dos nens, barrejant-ho tot i compartint-ho tot. I fins van deixar de cridar-rondinaires, per cridar-els bojos juganers.

Segur que tots us podeu sentir identificats amb aquest conte. Si no us heu discutit amb un germà potser ho heu fet amb un amic o company. A classe, us costa compartir amb els amics i companys? Amb qui us costa menys compartir? I amb qui us costa més?