Dimarts, dia 24 d'Abril (Infantil, 1r i 2n de Primària)

LA SOPA DE PEDRES 

 EN UN PAÍS EN GUERRA, UN SOLDAT FERIT I CANSAT ESTAVA BUSCANT UN LLOC ON PODER-SE RECUPERAR. DESPRÉS DE CAMINAR MOLTA ESTONA, VA ARRIBAR A UN POBLET QUE SEMBLAVA MIG ABANDONAT. TOTES LES CASES S'ALÇAVEN AL VOLTANT D'UNA PLAÇA RODONA. I VET AQUÍ QUE EL SOLDAT TRUCÀ LA PORTA DE LA CASA QUE SEMBLAVA MÉS NOVA. AL CAP D'UNA ESTONA, LI MIG OBRÍ LA PORTA UNA DONA QUE DUIA UN NEN ALS BRAÇOS.
 - PODRÍEU ATENDRE UN POBRE SOLDAT, FERIT DE GUERRA?
- ANEU-VOS-EN D'AQUÍ! - FÉU LA DONA -. QUE NO SABEU QUE EN AQUEST POBLE PASSEM FAM I NECESSITEM DE TOT? EL POC QUE TENIM CAL QUE HO DONEM ALS NOSTRES FILLS! EL POBRE SOLDAT HO ANÀ INTENTANT DE CASA EN CASA. PERÒ LA RESPOSTA SEMPRE ERA LA MATEIXA: NO! MOLT DESANIMAT, I A PUNT DE MARXAR DEL POBLE, VA SENTIR LES VEUS D'UNES NOIES JOVES QUE PROVENIEN DEL RIU. EL SOLDAT TINGUÉ UNA IDEA.
 - HOLA NOIES! QUÈ FEU?
 - RENTEM LA ROBA DE LES NOSTRES FAMÍLIES. HO FEM AMB SORRA I AIGUA PERQUÈ NO TENIM DETERGENTS. I, A MÉS A MÉS PASSEM UNA GANA ... - MIRA QUE BÉ! DONCS JO US PUC FER UNA SOPA BONÍSSIMA. SÍ, UNA SOPA DE PEDRES!
- UNA SOPA DE PEDRES?
-LES NOIES ES VAN POSAR A RIURE PERQUÈ ES PENSAVEN QUE EL SOLDAT ESTAVA BOIG
- I COM LA FARÀS AQUESTA SOPA?
 - QUE HO VOLEU VEURE? SÍ? DONCS VENIU A LA PLAÇA, QUE US ENSENYARÉ A FER-LA.
LES NOIES SEGUIEN EL SOLDAT DISPOSADES A PRENDRE-LI EL PÈL UNA ESTONA. QUAN ARRIBAREN A LA PLAÇA ...
- PRIMER NECESSITO UNA OLLA GRAN I VELLA!
 - A CASA EN TINC UNA! - DIGUÉ LA NOIA MÉS RIALLERA -. EL SOLDAT OMPLÍ L'OLLA AMB AIGUA I COMENÇÀ DE POSAR-HI PEDRES, MOLTES PEDRES I DE DIVERSES MENES. QUAN FEIA UNA ESTONA QUE REMENAVA, EL SOLDAT TASTÀ L'AIGUA CALENTA I DIGUÉ:
 - BONA, MOLT BONA! PERÒ POTSER HI FALTA UN PUNT DE SAL ...
 - JO TE'N PORTARÉ - FÉU UNA DE LES NOIES AL CAP D'UNA ESTONA:
 - ARA LI FALTA ... UNA MICA DE TOMÀQUET I AIXÍ ANAVA DEMANANT DIVERSOS INGREDIENTS: - UNA MICA DE CEBA ... UNA MICA DE PATATA ... UN POLLASTRE ... UNA MICA DE PASTANAGA ... UNA MICA DE ...
 L'ESTONA PASSAVA. I L'OLOR QUE SORTIA D’AQUELLA OLLA GRAN I VELLA ARRIBAVA A CADASCUNA DE LES CASES DEL POBLE. LA GENT, MORTA DE GANA, SORTIA DE LES CASES I S’ANAVA ACOSTANT AL CENTRE DE LA PLAÇA. TOTHOM DUIA UN PLAT BUIT I RESSEC.
EL BON SOLDAT ES COMPADÍ D'AQUELLA GENT I COMENÇÀ A POSAR BROU I MÉS BROU DINS ELS PLATS BUITS QUE PORTAVEN. TOTHOM EN MENJÀ TANT COM VOLGUÉ. FINALMENT, TOTES LES FAMÍLIES DEL POBLE HAVIEN APRÈS QUE COMPARTINT EL POC QUE TENIEN PODIEN TIRAR ENDAVANT.
 - QUEDA'T AMB NOSALTRES, SI US PLAU! - SUPLICAVA LA GENT DEL POBLE UNÀNIMEMENT AL SOLDAT -. ET GUARIREM I ET MANTINDREM TANT DE TEMPS COM VULGUIS!
 - GRÀCIES DE TOT COR, PERÒ HE D'ANAR A D'ALTRES POBLES A FER EL MATEIX. SUPOSO QUE HI HA MOLTA GENT QUE ENCARA NO HA APRÈS A COMPARTIR.