Dos germans, l’un solter i l’altre casat, posseïen una
granja amb una terra molt fèrtil. D’aquesta granja, n’obtenien gra abundant i
tots dos germans se’l repartien a parts iguals.
El germà casat es va començar a despertar sobresaltat cada
nit pensant: “ el meu germà no està casat. Qui es cuidarà del meu pobre germà
quan sigui vell? S’emporta la meitat de la collita i necessita estalviar per al
futur més que no pas jo, perquè a mi em cuidaran els meus fills. La seva
necessitat és, evidentment, més gran que la meva”.
Aleshores s’aixecava del llit, es dirigia sigil·losament on
vivia el seu germà i abocava a la seva sitja un sac de gra.
També el germà solter es va començar a despertar cada nit
dient-se a si mateix: “ El meu germà té dona i cinc fills i s’enduu la meitat
de la collita. Però jo no he de mantenir ningú més tret de mi mateix. La seva
necessitat és més gran que la meva”.
Aleshores s’aixecava del llit i duia un sac de gra a la
sitja del seu germà.
Un dia, es van aixecar del llit alhora i van ensopegar l’un
amb l’altre, cadascun amb un sac de gra a l’esquena.
Aquest gest de servei a l’altre es va divulgar fins i tot
anys i anys després de la mort de tots dos germans.
Quan els ciutadans van decidir erigir un temple per a les
seves pregàries, van escollir el lloc on els dos germans s’havien trobat
aquella nit. No hi havia en tota la ciutat cap lloc millor.
L’origen
del temple
(conte
anònim europeu)
