Divendres dia 27 d'Abril (Primària)

Mare de Déu de Montserrat

VAL LA PENA ESTIMAR

Kairoi

Ja ho veieu, no sé parlar,

no sé pensar. 

Però jo sé que tu m’estimes

i per això només,

val la pena viure.

Ja ho veieu, no sé cantar,

no sé ballar.

Però veig que tu em dediques

el teu somriure,

i per això val la pena viure.

Val la pena estimar i ser estimat,

i sentir-se home lliure.

Saber que l’amor pot fer 

canviar el món... uououo. (bis)

Jo no sé què m’heu donat,

però el cert és que 

el meu cor,

vol cantar amb la vostra alegria,

vol ser com un infant,

i plorar de felicitat.

Si pogués anar més lluny

saber el què penses tu.

Però no em cal perquè Jesús t’estima

i avui amb tu he après,

que val la pena viure.

Val la pena estimar i ser estimat,

i sentir-se home lliure.

Saber que l’amor pot fer 

canviar el món... uououo. (bis)

Divendres, dia 27 d'Abril (Infantil)

Els colors de la diversitat
            AMAPEI


Vivim en un món,
que està ple de colors.
Mireu quantes flors,
sentiu quines olors.

Mireu quants peixos,
al mar infinit.
Que no ens tapin els ulls,

i gaudiu dels sentits.

Us n’heu adonat,
d’aquesta gran diversitat.
Trenquem les barreres,
cantem tots plegats,
perquè tots som igual d’importants. (bis)

Cada persona
és un mot diferent.
Heu sentit quantes llengües
que es parlen arreu.
Quantes creences
i colors de pell.
Però tots en el fons,
hem de ser bons germans.

Us n’heu adonat,
d’aquesta gran diversitat.
Trenquem les barreres,
cantem tots plegats,
perquè tots som igual d’importants. (bis)

Dimecres dia 25 d'Abril (4rt a 6è de Primària)

Compartir és necessari per conviure amb els que tenim al nostre costat. Però què podem compartir?

… idees,  per saber què pensem uns i altres;
.. temps,  per escoltar i explicar el què ens passa als uns i als altres;
… allò que tenim, per ajudar a l’altre i sentir-nos útils;
…
I tu, què pots compartir?

Dimecres dia 25 d'Abril (Infantil, 1r i 2n de Primària)

Aquesta família passen temps  junts a la platja: comparteixen el seu temps! Com compartiu el temps amb els vostres pares quan sortiu de l’escola?

Dimarts, dia 24 d'Abril (4rt a 6è de Primària)

El germans enfadats

Hi havia una vegada dos germans que eren fantàstics amics i sempre jugaven junts. Però un dia van tenir una discussió tan gran per una de les seves joguines, que van decidir que a partir d'aquell dia cada un jugaria amb les seves coses.
Com  que tenien tantes coses i tantes joguines, es van posar d'acord per dedicar el dia següent a aclarir de qui era cada cosa. Així ho van fer, fent cada un, un munt amb les seves coses, però quan van acabar amb les joguines grans, van tocar les joguines petites, i com que no tenien temps, les van deixar per al dia següent. L'endemà va succeir el mateix, perquè van començar a repartir-se els llocs de la casa. I el mateix va passar un dia rere l'altre, així que tot el temps estaven enfadats decidint qui tenia dret a utilitzar cada cosa que veien,  ja fos un animal, un arbre o fins i tot una pedra. Al final, havien acumulat dues veritables muntanyes de coses davant casa seva.
Amb el pas dels anys, no va canviar res: cada matí s'ajuntaven per dividir-se entre discussions. Així es van anar fent vellets, i tothom els coneixia com els vells rondinaires, perquè sempre estaven enfadats i protestant, i ningú els havia vist mai somriure.
Fins que un matí es van trobar totes les seves coses totalment barrejades. Algú havia estat a les seves muntanyes i ho havia barrejat tot! Amb el que havia costat separar-ho! Enfadadíssims, es van posar a buscar els culpables, i no van trigar a trobar un parell de nens jugant entre les muntanyes de coses. Tots dos estaven jugant junts, tocant tot, sense importar si barrejaven les coses o no. I es veien realment feliços, gaudint d’allò més.

Va ser llavors, molts, molts anys després, quan els dos vells rondinaires es van adonar de la tonteria que havien fet: havien deixat de jugar tota la vida només per veure amb què jugarien! I es van sentir molt tristos, per haver deixat passar la seva vida enfadats i sense jugar, però al mateix temps estaven contents, perquè se n’havien adonat, i dedicar aquest dia i tots els que els van quedar a jugar al costat dels dos nens, barrejant-ho tot i compartint-ho tot. I fins van deixar de cridar-rondinaires, per cridar-els bojos juganers.

Segur que tots us podeu sentir identificats amb aquest conte. Si no us heu discutit amb un germà potser ho heu fet amb un amic o company. A classe, us costa compartir amb els amics i companys? Amb qui us costa menys compartir? I amb qui us costa més?

Dimarts, dia 24 d'Abril (Infantil, 1r i 2n de Primària)

LA SOPA DE PEDRES 

 EN UN PAÍS EN GUERRA, UN SOLDAT FERIT I CANSAT ESTAVA BUSCANT UN LLOC ON PODER-SE RECUPERAR. DESPRÉS DE CAMINAR MOLTA ESTONA, VA ARRIBAR A UN POBLET QUE SEMBLAVA MIG ABANDONAT. TOTES LES CASES S'ALÇAVEN AL VOLTANT D'UNA PLAÇA RODONA. I VET AQUÍ QUE EL SOLDAT TRUCÀ LA PORTA DE LA CASA QUE SEMBLAVA MÉS NOVA. AL CAP D'UNA ESTONA, LI MIG OBRÍ LA PORTA UNA DONA QUE DUIA UN NEN ALS BRAÇOS.
 - PODRÍEU ATENDRE UN POBRE SOLDAT, FERIT DE GUERRA?
- ANEU-VOS-EN D'AQUÍ! - FÉU LA DONA -. QUE NO SABEU QUE EN AQUEST POBLE PASSEM FAM I NECESSITEM DE TOT? EL POC QUE TENIM CAL QUE HO DONEM ALS NOSTRES FILLS! EL POBRE SOLDAT HO ANÀ INTENTANT DE CASA EN CASA. PERÒ LA RESPOSTA SEMPRE ERA LA MATEIXA: NO! MOLT DESANIMAT, I A PUNT DE MARXAR DEL POBLE, VA SENTIR LES VEUS D'UNES NOIES JOVES QUE PROVENIEN DEL RIU. EL SOLDAT TINGUÉ UNA IDEA.
 - HOLA NOIES! QUÈ FEU?
 - RENTEM LA ROBA DE LES NOSTRES FAMÍLIES. HO FEM AMB SORRA I AIGUA PERQUÈ NO TENIM DETERGENTS. I, A MÉS A MÉS PASSEM UNA GANA ... - MIRA QUE BÉ! DONCS JO US PUC FER UNA SOPA BONÍSSIMA. SÍ, UNA SOPA DE PEDRES!
- UNA SOPA DE PEDRES?
-LES NOIES ES VAN POSAR A RIURE PERQUÈ ES PENSAVEN QUE EL SOLDAT ESTAVA BOIG
- I COM LA FARÀS AQUESTA SOPA?
 - QUE HO VOLEU VEURE? SÍ? DONCS VENIU A LA PLAÇA, QUE US ENSENYARÉ A FER-LA.
LES NOIES SEGUIEN EL SOLDAT DISPOSADES A PRENDRE-LI EL PÈL UNA ESTONA. QUAN ARRIBAREN A LA PLAÇA ...
- PRIMER NECESSITO UNA OLLA GRAN I VELLA!
 - A CASA EN TINC UNA! - DIGUÉ LA NOIA MÉS RIALLERA -. EL SOLDAT OMPLÍ L'OLLA AMB AIGUA I COMENÇÀ DE POSAR-HI PEDRES, MOLTES PEDRES I DE DIVERSES MENES. QUAN FEIA UNA ESTONA QUE REMENAVA, EL SOLDAT TASTÀ L'AIGUA CALENTA I DIGUÉ:
 - BONA, MOLT BONA! PERÒ POTSER HI FALTA UN PUNT DE SAL ...
 - JO TE'N PORTARÉ - FÉU UNA DE LES NOIES AL CAP D'UNA ESTONA:
 - ARA LI FALTA ... UNA MICA DE TOMÀQUET I AIXÍ ANAVA DEMANANT DIVERSOS INGREDIENTS: - UNA MICA DE CEBA ... UNA MICA DE PATATA ... UN POLLASTRE ... UNA MICA DE PASTANAGA ... UNA MICA DE ...
 L'ESTONA PASSAVA. I L'OLOR QUE SORTIA D’AQUELLA OLLA GRAN I VELLA ARRIBAVA A CADASCUNA DE LES CASES DEL POBLE. LA GENT, MORTA DE GANA, SORTIA DE LES CASES I S’ANAVA ACOSTANT AL CENTRE DE LA PLAÇA. TOTHOM DUIA UN PLAT BUIT I RESSEC.
EL BON SOLDAT ES COMPADÍ D'AQUELLA GENT I COMENÇÀ A POSAR BROU I MÉS BROU DINS ELS PLATS BUITS QUE PORTAVEN. TOTHOM EN MENJÀ TANT COM VOLGUÉ. FINALMENT, TOTES LES FAMÍLIES DEL POBLE HAVIEN APRÈS QUE COMPARTINT EL POC QUE TENIEN PODIEN TIRAR ENDAVANT.
 - QUEDA'T AMB NOSALTRES, SI US PLAU! - SUPLICAVA LA GENT DEL POBLE UNÀNIMEMENT AL SOLDAT -. ET GUARIREM I ET MANTINDREM TANT DE TEMPS COM VULGUIS!
 - GRÀCIES DE TOT COR, PERÒ HE D'ANAR A D'ALTRES POBLES A FER EL MATEIX. SUPOSO QUE HI HA MOLTA GENT QUE ENCARA NO HA APRÈS A COMPARTIR.

El llibre

Joana Raspall

Cada llibre té un secret,
disfressat de blanc i negre;

tot allò que et diu a tu
un altre no ho pot entendre;
sent el tacte dels teus dits
i creu que l’acaricies
i que el batec del teu pols,
vol dir que llegint l’estimes.

Tot allò que te donarà,
que no ocupa lloc, ni pesa,
t’abrigarà contra el fred,
d’ignorància i de tristesa.

Amb els llibres per amics,
no et faltarà companyia.
Cada pàgina pot ser,
un estel que et fa de guia.


Avui en aquesta diada de Sant Jordi, us regalem un poema… Els llibres també comparteixen amb nosaltres moltes coses, no us sembla?

Dilluns dia 23 d'Abril (Infantil, 1r i 2n de Primària)

SANT JORDI
(LOLA CASAS)

PARADES
DE LLIBRES I ROSES,
ESCRIPTORS
QUE VAN SIGNANT,
CARRERS, AVINGUDES
I PLACES
ON LA GENT
VA PASSEJANT.
COMPREM LECTURA
I OLOR
PER ALEGRAR L'ESPERIT.
LA ROSA L'HE REGALAT
I EL LLIBRE...
ME L'HE LLEGIT?

Divendres, dia 20 d'Abril (Primaria)

VAL LA PENA ESTIMAR (Kairoi)


Ja ho veieu, no sé parlar,
no sé pensar.
Però jo sé que tu m’estimes
i per això només,
val la pena viure.

Ja ho veieu, no sé cantar,
no sé ballar.
Però veig que tu em dediques
el teu somriure,
i per això val la pena viure.

Val la pena estimar i ser estimat,
i sentir-se home lliure.
Saber que l’amor pot fer
canviar el món... uououo. (bis)

Jo no sé què m’heu donat,
però el cert és que
el meu cor,
vol cantar amb la vostra alegria,
vol ser com un infant,
i plorar de felicitat.

Si pogués anar més lluny
saber el què penses tu.
Però no em cal perquè Jesús t’estima
i avui amb tu he après,
que val la pena viure.

Val la pena estimar i ser estimat,
i sentir-se home lliure.
Saber que l’amor pot fer
canviar el món... uououo. (bis)

Divendres, dia 20 d'Abril (Infantil)

Els colors de la diversitat (AMAPEI)


Vivim en un món,
que està ple de colors.
Mireu quantes flors,
sentiu quines olors.

Mireu quants peixos,
al mar infinit.
Que no ens tapin els ulls,
i gaudiu dels sentits.

Us n’heu adonat,
d’aquesta gran diversitat.
Trenquem les barreres,
cantem tots plegats,
perquè tots som igual d’importants. (bis)

Cada persona
és un mot diferent.
Heu sentit quantes llengües
que es parlen arreu.
Quantes creences
i colors de pell.
Però tots en el fons,
hem de ser bons germans.

Us n’heu adonat,
d’aquesta gran diversitat.
Trenquem les barreres,
cantem tots plegats,
perquè tots som igual d’importants. (bis)

Dijous dia 19 d'Abril (Infantil i Primària)

Mira el següent video i reflexiona sobre ell. Qui està al teu costat i t'ajuda a les teves decisions? Per que son importants els nostres familiars i adults més propers? Que es cuidar-se'n d'algú? Pensa-hi.

Dimecres dia 18 d'Abril (Primària, 4rt a 6è)

Fixeu-vos en aquestes dues imatges. Comenteu-les i compartiu el què us inspiren. Diríeu que tenen relació una amb l’altra? Us sentiu capaços de fer alguna cosa per canviar aquesta situació?

Dimecres dia 18 d'Abril (Infantil i 1r i 2n de Primària)

ELS NENS DE LA FOTOGRAFIA DE DALT, NO TENEN MENJAR. EL NEN DE LA FOTOGRAFIA DE BAIX, NO VOL MENJAR EL QUÈ LI HA POSAT LA MARE AL PLAT. ESTAN LLUNY PERQUÈ VIUEN EN PAÏSOS DIFERENTS, PERÒ OI QUE PODEM APRENDRE ALGUNA COSA?

Dimarts, 17 d'Abril (3r a 6è de Primària)

La magia de la nit

Com m’agrada llegir al llit abans d’anar a dormir! No sé perquè durant el dia em costa trobar moments per dedicar-me al llibre que m’estic llegint tot i que m’encanta! És uma história d’una colla de nens que viatgen per un mar desconegut i passen mil aventures... Però ara no es tracta d’explicar l’argument del llibre. El que jo vull dir és que no entenc perquè quan sóc al llit amb la llum que m’entra per la finestra i el de la tauleta de nit, es crea una mena de món especial en el que estem sols la història del llibre i jo.

M’hi trobo tant bé que quasi cada nit el pare o la mare han de venir i recordar-me que l’endemà m’he de llevar d’hora per anar a l’escola i que és millor que tanqui el llum i em posi a dormir.

Quan tanco el llum arriba la segona part d’aquest món tan especial que apareix cada vespre quan vaig a dormir.  Quan era petita, la mare em va ensenyar a parlar amb Jesús  i explicar-li com havia anat el dia. Des de llavors, cada dia quan tanco els ulls, faig el mateix. Li explico allò que ha anat malament i que vull canviar. Li demano que m’ajudi a tenir paciència quan les coses no em surten com jo voldria o a ser forta quan estic trista o enfadada. També li dono gràcies per tot allò de bo que m’ha passat i que m’ha fet sentir alegre i feliç. I quasi sempre m’adormo sense ni adonar-me’n i en plena pau.

Aquesta nena que escriu, comparteix les seves inquietuds amb els qui té a prop, però d’una manera especial, dedica una estona a fer pregària i a parlar amb Jesús. Amb l’acompanyament dels seus pares, ha descobert qui era Jesús i tot el què pensava. Li agrada les coses que va fer i dir, i vol aprendre d’Ell!

Compartim amb els companys les estones de joc o el material; compartim amb els amics els nostres pensaments; compartim amb la família el temps i allò que ens passa... i també podem compartir amb Jesús allò que vivim! Tu esculls què i com compartir-ho...

Dimarts, dia 17 d'Abril (Infantil i 1r i 2n de Primària)

L’ARBRE I LES VERDURES

HI HAVIA UNA VEGADA UN PRECIÓS HORT SOBRE EL QUAL S'AIXECAVA UN FRONDÓS ARBRE. TOTS DOS DONAVEN A AQUELL LLOC UN ASPECTE PRECIÓS I EREN L'ORGULL DEL SEU AMO. EL QUE NO SABIA NINGÚ ERA QUE LES VERDURES DE L'HORT I L'ARBRE ES PORTAVEN FATAL. LES VERDURES NO SUPORTAVEN QUE L'OMBRA DE L'ARBRE ELS DEIXÉS LA LLUM JUSTA PER CRÉIXER, I L'ARBRE ESTAVA CANSAT QUE LES VERDURES ES BEGUÉSSIN GAIREBÉ TOTA L'AIGUA ABANS D'ARRIBAR-HI, DEIXANT-LI LA JUSTA PER VIURE.

LA SITUACIÓ VA ARRIBAR A TAL EXTREM, QUE LES VERDURES ES VAN CANSAR I VAN DECIDIR ABSORBIR TOTA L'AIGUA PER EIXUGAR L'ARBRE, I L'ARBRE VA RESPONDRE A LA REVENJA DE LES VERDURES, DEIXANT DE DONAR OMBRA PERQUÈ EL SOL DIRECTE DE TOT EL DIA RESSEQUÉS  LES VERDURES. EN MOLT POC TEMPS, LES VERDURES ESTAVEN ESQUIFIDES, I L'ARBRE COMENÇAVA A TENIR LES BRANQUES SEQUES.

CAP D'ELLS COMPTAVA QUE EL GRANGER, VEIENT QUE TOTA L'HORTA S'HAVIA FET MALBÉ, DECIDÍS DEIXAR DE REGAR. I LLAVORS TANT LES VERDURES COM L'ARBRE VAN SABER EL QUE ERA LA SET DE VERITAT I ESTAR DESTINATS A ASSECAR-SE.

ALLÒ NO SEMBLAVA TENIR SOLUCIÓ, PERÒ UNA DE LES VERDURES, UN PETIT CARBASSÓ, VA COMPRENDRE LA SITUACIÓ I VA DECIDIR CANVIAR-LA. I TOT I LA POCA AIGUA I LA CALOR, VA FER TANT COM VA PODER PER CRÉIXER, CRÉIXER I CRÉIXER ... I VA ACONSEGUIR FER-SE TAN GRAN, QUE EL GRANGER VA TORNAR A REGAR L'HORT, PENSANT EN PRESENTAR AQUELL BELL CARBASSÓ A ALGUN CONCURS.
D'AQUESTA MANERA LES VERDURES I L'ARBRE ES VAN ADONAR QUE ERA MILLOR AJUDAR QUE ENFRONTAR-SE, I QUE HAVIEN D'APRENDRE A VIURE AMB EL QUE ELS TOCAVA, FENT-HO EL MILLOR POSSIBLE, ESPERANT QUE EL PREMI VINGUÉS DESPRÉS.

AIXÍ QUE JUNTS VAN DECIDIR COL•LABORAR AMB L'OMBRA I L'AIGUA JUSTOS PER DONAR LES MILLORS VERDURES, I EL SEU PREMI VA VENIR DESPRÉS, JA QUE EL GRANGER VA DEDICAR A AQUELL HORT I AQUELL ARBRE LES MILLORS CURES, REGANT I ABONANT-LOS MOLT I MOLT BÉ.

Dilluns, dia 16 d'Abril (Primaria)

El noi que no jugava…

Estava molt bé jugant amb els meus amics,
quan m’he adonat que,
apartat de tota aquella diversion,
hi havia un noi que no jugava.
Tot d’un plegat se m’ha acudit
d’anar-lo a buscar,
i ara, Senyor, sóc feliç.
Aquest noi també ha jugat amb nosaltres.
Això m’ha fet pensar,
que a vegades som molt egoistes
i només pensem en divertir-nos nosaltres
amb els nostres amics.
Senyor, et demano
que ens esforcem
per fer feliços els altres.
Gràcies Senyor,
per aquest dia tan divertit.

Dilluns, dia 16 d'Abril (Infantil)

VULL APRENDRE A COMPARTIR…

I DEIXAR LES JOGUINES ALS COMPANYS;

A ESCOLTAR EL QUE EM DIUEN ELS PARES;

A JUGAR AMB TOTS ELS NENS SENSE ENFADAR-ME.

JESÚS, M’HI POTS AJUDAR?

Divendres dia 13 de Març (Infantil i Primària)

Què és acompanyar?



Simplement estar aquí, present,
al costat de qui et necessita.
No és indispensable parlar,
ni fer alguna cosa especial.
L'important és comunicar a l'altre
que un està unit amb l'alegria,
o la tristesa,
que està vivint l'ésser estimat.

El que val és respectar sempre la comanda,
de manera verbal o silenciosa,
latent o manifest de companyia
o de solitud.

Acompanyar és intuir la manca de l'altre:
és cuidar, protegir, sense molestar o danyar.

És tasca d'amics, d'amors,
d'éssers que se sostenen
en la germanor dels afectes.
És un servei de lleialtat.

És un punt de contacte,
més a prop dels sentiments invisibles
que de la mera proximitat
física.

Es pot estar "a prop"d'algú.
També és possible estar units en la distància,
i propers al cor.

De vegades els sentiments es filtren
per les fronteres,
inventades pels mateixos protagonistes.

Acompanyar no és paret sinó pont,
unió d'ànimes.

Hi ha proximitats que aclaparen
i aïllen molt més
que la soledat mateixa.

"I què li dic"?, Va preguntar algú,
temorós de les seves pròpies emocions
davant el dolor d'un conegut ...

"No diguis res, absolutament res",
respón a la seva sensibilitat.
El que importa és ser-hi
en el moment just.

Dimecres, dia 11 d'Abril (Infantil i Superior)

Recepta de la Felicitat

INGREDIENTS:

• Una lliura de records infantils.
• 2 tasses de somriures.
• 2/5 lliures d'esperances.
• 12 trossets de tendresa.
• 5 llaunes d'afecte.
• 40 paquets d'alegria.
• 1 pessic de bogeria.
• 8 tasses d'amor
• 5 lliures de paciència.

MANERA DE PREPARACIÓ:

• Neteja els records,treient les parts que estiguin fetes malbé o que no serveixin. Afegeix un a un els somriures, fins a formar una pasta suau i dolça.
• Ara, afegeix les esperances i permet que reposi, fins que dobli la mida.
• Renta amb aigua cadascun dels paquets d'alegría, parteix-los en petits trossets i barreja'ls amb tot l'afecte que puguis.
• A part, incorpora la paciència, la mica de bogeria i la tendresa ben feta.
• Divideix en porcions iguals tot l'amor i cobreix-lo amb la barreja anterior.
• Fica-les durant tota la teva vida al forn del teu cor.
• Gaudeix-sempre amb tota la teva família i éssers estimats.

CONSELL FINAL:


Pots afegir a la mescla anterior dues cullerades de comprensió i una lliura de comunicació perquè la recepta et duri per sempre. Però sobretot, llegeix sempre el llibre de receptes anomenada Amistat, del Xef Superior, "Confiança". Per tu mateix no podràs, amb els teus èssers estimats si ho aconseguiràs.

Dimarts, dia 10 d'Abril (Infantil)

Quina és l'actitud?


No és l'edat la que t'envelleix,
sino la teva actitud,
a la que t'enfrontes als anys...

Dimarts, 10 d'Abril (Primaria)

LA DISCUSSIÓ DEL MICO I LA MONA 

Asseguts a la branca d'un arbre, el mico i la mona contemplaven la posta de sol. Encert moment, ella va preguntar:

- Què fa que el cel canviï de color, a l'hora en què el sol arriba a l'horitzó?

- Si volguéssim explicar-ho tot, deixaríem de viure-va respondre el mico. -Queda't quieta,deixarem que el nostre cor gaudeixi amb aquest romàntic capvespre.

La mona es va enfurismar.

- Ets primitiu i supersticiós. Ja no li prestes atenció a la lògica, i només t'interessa aprofitar la vida.

En aquell moment, passava un centpeus.

- Centpeus! -va cridar el mico. - Com fas per moure tantes potes en perfecta harmonia?

- Mai ho he pensat! -va ser la resposta.

- Doncs pensa-ho! ¡A la meva dona li agradaria tenir una explicació!

El centpeus va mirar les seves potes i va començar:

- Bé ... flexionar aquest múscul ... no, no és així, he de moure el meu cos per aquí...

Durant mitja hora va tractar d'explicar com movia les potes, a mesura que ho intentava,s'anava confonent cada vegada més. Quan va voler continuar el seu camí, ja no va poder seguir caminant.

- Veus el que vas fer? -va cridar desesperat. - Amb l'ànsia de descobrir com funciona, he perdut els moviments!

- T'adones del que passa amb aquells que volen explicar tot? -va dir el mico, girant-se un cop més per presenciar la posta de sol en silenci.