LA DISCUSSIÓ DEL MICO I LA MONA
Asseguts a la branca d'un arbre, el mico i la mona contemplaven la posta de sol. Encert moment, ella va preguntar:
- Què fa que el cel canviï de color, a l'hora en què el sol arriba a l'horitzó?
- Si volguéssim explicar-ho tot, deixaríem de viure-va respondre el mico. -Queda't quieta,deixarem que el nostre cor gaudeixi amb aquest romàntic capvespre.
La mona es va enfurismar.
- Ets primitiu i supersticiós. Ja no li prestes atenció a la lògica, i només t'interessa aprofitar la vida.
En aquell moment, passava un centpeus.
- Centpeus! -va cridar el mico. - Com fas per moure tantes potes en perfecta harmonia?
- Mai ho he pensat! -va ser la resposta.
- Doncs pensa-ho! ¡A la meva dona li agradaria tenir una explicació!
El centpeus va mirar les seves potes i va començar:
- Bé ... flexionar aquest múscul ... no, no és així, he de moure el meu cos per aquí...
Durant mitja hora va tractar d'explicar com movia les potes, a mesura que ho intentava,s'anava confonent cada vegada més. Quan va voler continuar el seu camí, ja no va poder seguir caminant.
- Veus el que vas fer? -va cridar desesperat. - Amb l'ànsia de descobrir com funciona, he perdut els moviments!
- T'adones del que passa amb aquells que volen explicar tot? -va dir el mico, girant-se un cop més per presenciar la posta de sol en silenci.
