Visitants

lunes, 16 de abril de 2012

Dimarts, dia 17 d'Abril (Infantil i 1r i 2n de Primària)

L’ARBRE I LES VERDURES

HI HAVIA UNA VEGADA UN PRECIÓS HORT SOBRE EL QUAL S'AIXECAVA UN FRONDÓS ARBRE. TOTS DOS DONAVEN A AQUELL LLOC UN ASPECTE PRECIÓS I EREN L'ORGULL DEL SEU AMO. EL QUE NO SABIA NINGÚ ERA QUE LES VERDURES DE L'HORT I L'ARBRE ES PORTAVEN FATAL. LES VERDURES NO SUPORTAVEN QUE L'OMBRA DE L'ARBRE ELS DEIXÉS LA LLUM JUSTA PER CRÉIXER, I L'ARBRE ESTAVA CANSAT QUE LES VERDURES ES BEGUÉSSIN GAIREBÉ TOTA L'AIGUA ABANS D'ARRIBAR-HI, DEIXANT-LI LA JUSTA PER VIURE.

LA SITUACIÓ VA ARRIBAR A TAL EXTREM, QUE LES VERDURES ES VAN CANSAR I VAN DECIDIR ABSORBIR TOTA L'AIGUA PER EIXUGAR L'ARBRE, I L'ARBRE VA RESPONDRE A LA REVENJA DE LES VERDURES, DEIXANT DE DONAR OMBRA PERQUÈ EL SOL DIRECTE DE TOT EL DIA RESSEQUÉS  LES VERDURES. EN MOLT POC TEMPS, LES VERDURES ESTAVEN ESQUIFIDES, I L'ARBRE COMENÇAVA A TENIR LES BRANQUES SEQUES.

CAP D'ELLS COMPTAVA QUE EL GRANGER, VEIENT QUE TOTA L'HORTA S'HAVIA FET MALBÉ, DECIDÍS DEIXAR DE REGAR. I LLAVORS TANT LES VERDURES COM L'ARBRE VAN SABER EL QUE ERA LA SET DE VERITAT I ESTAR DESTINATS A ASSECAR-SE.


ALLÒ NO SEMBLAVA TENIR SOLUCIÓ, PERÒ UNA DE LES VERDURES, UN PETIT CARBASSÓ, VA COMPRENDRE LA SITUACIÓ I VA DECIDIR CANVIAR-LA. I TOT I LA POCA AIGUA I LA CALOR, VA FER TANT COM VA PODER PER CRÉIXER, CRÉIXER I CRÉIXER ... I VA ACONSEGUIR FER-SE TAN GRAN, QUE EL GRANGER VA TORNAR A REGAR L'HORT, PENSANT EN PRESENTAR AQUELL BELL CARBASSÓ A ALGUN CONCURS.
D'AQUESTA MANERA LES VERDURES I L'ARBRE ES VAN ADONAR QUE ERA MILLOR AJUDAR QUE ENFRONTAR-SE, I QUE HAVIEN D'APRENDRE A VIURE AMB EL QUE ELS TOCAVA, FENT-HO EL MILLOR POSSIBLE, ESPERANT QUE EL PREMI VINGUÉS DESPRÉS.

AIXÍ QUE JUNTS VAN DECIDIR COL•LABORAR AMB L'OMBRA I L'AIGUA JUSTOS PER DONAR LES MILLORS VERDURES, I EL SEU PREMI VA VENIR DESPRÉS, JA QUE EL GRANGER VA DEDICAR A AQUELL HORT I AQUELL ARBRE LES MILLORS CURES, REGANT I ABONANT-LOS MOLT I MOLT BÉ.