Visitants

jueves, 28 de noviembre de 2013

Divendres dia 29 de novembre (Infantil i Primària)

Dos germans, l’un solter i l’altre casat, posseïen una granja amb una terra molt fèrtil. D’aquesta granja, n’obtenien gra abundant i tots dos germans se’l repartien a parts iguals.
El germà casat es va començar a despertar sobresaltat cada nit pensant: “ el meu germà no està casat. Qui es cuidarà del meu pobre germà quan sigui vell? S’emporta la meitat de la collita i necessita estalviar per al futur més que no pas jo, perquè a mi em cuidaran els meus fills. La seva necessitat és, evidentment, més gran que la meva”.
Aleshores s’aixecava del llit, es dirigia sigil·losament on vivia el seu germà i abocava a la seva sitja un sac de gra.
També el germà solter es va començar a despertar cada nit dient-se a si mateix: “ El meu germà té dona i cinc fills i s’enduu la meitat de la collita. Però jo no he de mantenir ningú més tret de mi mateix. La seva necessitat és més gran que la meva”.
Aleshores s’aixecava del llit i duia un sac de gra a la sitja del seu germà.
Un dia, es van aixecar del llit alhora i van ensopegar l’un amb l’altre, cadascun amb un sac de gra a l’esquena.
Aquest gest de servei a l’altre es va divulgar fins i tot anys i anys després de la mort de tots dos germans.
Quan els ciutadans van decidir erigir un temple per a les seves pregàries, van escollir el lloc on els dos germans s’havien trobat aquella nit. No hi havia en tota la ciutat cap lloc millor.
L’origen del temple

(conte anònim europeu)

miércoles, 27 de noviembre de 2013

martes, 26 de noviembre de 2013

Dimecres dia 27 de desembre (Infantil i Primària)


·   LA DIFERÈNCIA DE LA PELL (JOVE/VELLA)
·    FER HIPÒTESI: PER QUÈ S’AGAFEN DE LA MÀ?
·    QUI NECESSITA A QUI?
·    A TU, QUI T’AGAFA LA MÀ?

·    COM I QUÈ SENTS QUAN T’AGAFEN DE LA MÀ?

lunes, 25 de noviembre de 2013

Dimarts dia 26 de novembre (Infantil i Primària)

ELS ÀNGELS I ELS PASTORS 

 

8 Había pastores en la misma región, que velaban y guardaban las vigilias de la noche sobre su rebaño.Hi havia pastors a la mateixa regió, que vetllaven i guardaven les vigílies de la nit sobre el seu ramat.
9 Y he aquí, se les presentó un ángel del Señor, y la gloria del Señor los rodeó de resplandor; y tuvieron gran temor.I vet aquí, se'ls va presentar un àngel del senyor, i la glòria del senyor els envoltà de resplendor, i van tenir gran temor.
10 Pero el ángel les dijo: No temáis; porque he aquí os doy nuevas de gran gozo, que será para todo el pueblo:Però l'àngel els digué: no tingueu por perquè he aquí us dono noves de gran goig, que portarà a tot el poble:
11 que os ha nacido hoy, en la ciudad de David, un Salvador, que es CRISTO el Señor.Que us ha nascut avui, a la ciutat de David, un salvador, que és crist el senyor.
12 Esto os servirá de señal: Hallaréis al niño envuelto en pañales, acostado en un pesebre.Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers, posat en una menjadora.

 Llc 2: 8-12


·       Qui o què són per vosaltres els àngels?
·       Quines són les persones que estan al costat? Aquelles que no us fallen mai.
·       En teniu molts d’àngels?
·       I vosaltres sou àngels per algú?

domingo, 24 de noviembre de 2013

Dilluns dia 25 de novembre (4t a 6è de primària)

Dia per a l’eliminació de la violència contra la dona


POEMA D’UN JOVE
Jo volia llet i vaig rebre l’ampolla,
volia uns pares i vaig rebre joguines,
volia parlar i vaig rebre un llibre,
volia aprendre i vaig rebre qualificacions,
volia pensar i vaig rebre saber,
volia un panorama i vaig rebre una ullada,
volia ser lliure i vaig rebre disciplina,
volia amor i vaig rebre moral,
volia una professió i vaig rebre un treball,
volia felicitat i vaig rebre diners,
volia llibertat i vaig rebre un cotxe,
volia un sentit i vaig rebre una carrera,
volia esperança i vaig rebre angoixa,
volia canviar i vaig rebre compassió,
volia creativitat i vaig rebre idees,

Volia viure…

Dilluns dia 25 de novembre (1r a 3r de primària)

Vull...


No tenir por d’equivocar-me. Vull intentar coses noves i diferents,i no rendir-me encara que m’equivoqui.

Dilluns dia 25 de novembre (Infantil)

Dia per a l’eliminació de la violència contra la dona



TOTS PODEM SER CREATIUS TOT I LES NOSTRES DIFERÈNCIES

jueves, 21 de noviembre de 2013

Divendres 22 de novembre (4t a 6è de primària)

Dia de la música

Dolces nits de somnis curts - Anna Roig


Jo que no sé fer una truita, ni un pastís, ni uns canelons,
per un noi així em faria sa majestat dels fogons,
cuinaria tot el dia olles plenes d'il·lusions,
i mai no ens atiparíem de menjar entre passions.

Dolces nits de somnis curts, nits tendres llamineres,
nits intenses, nits picants, nits cremoses, nits lleugeres.

Crearia una recepta ideal pels mals de cor,
no es prendria amb cullereta, sinó amb grans cullerots,
al rebost del nostre temple guardaria un pot amb sort,
per poder-la cuinar sempre i viure fins a la mort.

Dolces nits de somnis curts, nits tendres llamineres,
nits intenses, nits picants, nits cremoses, nits lleugeres.

Quin plaer el de la cuina, quin plaer poder cuinar,
una vida sense espines, una vida al punt de sal.
També somnis, nits divines per poder-la acompanyar,
i amb unes postres ben fines fer sentir el paladar.

Dolces nits de somnis curts, nits tendres llamineres,
nits intenses, nits picants, nits cremoses, nits lleugeres,
nits calentes, somnis verds, cuinats amb molta tendresa,
somnis que calmin la sed, beguts amb delicadesa.

Ja m'hi veig jo gran cuinera i ell el millor del gurmets,
fent uns àpats de primera, procedents de mil indrets,
plans d'hivern de primavera, plats tebis, calents o freds,
i algun dia sense espera, menjar ràpid a peu dret.

Dolces nits de somnis curts, nits tendres llamineres,
nits intenses, nits picants, nits cremoses, nits lleugeres,
nits calentes, somnis verds, cuinats amb molta tendresa,
somnis que calmin la sed, beguts amb delicadesa.

I si un dia mengem sopa sense sal, sense sabor,
i contem amb conta gotes els nostres desigs d'amor,
haurem madurat les vides, potser no podrem cuinar,
però durant les nits divines, sempre podrem recordar.

Dolces nits de somnis curts, nits tendres llamineres,
nits intenses, nits picants, nits cremoses, nits lleugeres.

Dolces nits de somnis curts, nits tendres llamineres,
nits intenses, nits picants, nits cremoses, nits lleugeres.
nits calentes, somnis verds, cuinats amb molta tendresa,
somnis que calmin la sed, beguts amb delic

Divendres dia 22 de novembre (1r a 3r de primaria)

Si la lluna parlés
Santi Ortiz

Si la lluna parlés...
dibuixaria amb paraules
els colors de l’univers.
I entre mig de les estrelles
I entre mig de la foscor
s’il·luminaria un globus,
un planeta d’il·lusions.

Si la lluna parlés...
ens explicaria contes
als nens i nenes del món.
Cada nit podríem veure
els infants a les teulades
que en silenci escoltarien
cadascun dels seus mots.

POTSER UN DIA LA LLUNA
SORTIRÀ DE MATÍ
I LLAVORS TOTS ELS HOMES
LA VOLDRAN ESCOLTAR (2)

Divendres dia 22 de novembre (Infantil)

Dia de la música
INVENTEM

JO VOLDRIA UN BRAÇ ARTICULAT, PER DONAR MENJAR ALS ORANGUTANS,
I PER NETEJAR EL NAS I LES DENTS, ALS COCODRILS.

JO VULL FER-ME UNA GUITARRA QUE NO S’HAGI D’AFINAR
I QUE EM MARQUI ELS ACORDS QUE HE DE TOCAR.
I QUE FACI ANAR ELS MEUS DITS ALLÀ ON HAN D’ANAR

SI T’HO IMAGINES T’HO POTS INVENTAR,
INVENTA!
INVENTEM, INVENTEM,
EL QUE NO TINGUEM, FAREM.
INVENTEM, INVENTEM,
I EL QUE NO EXISTEIX, TINDREM.

JO EL QUE VULL ÉS UN PARELL DE MANS
QUE APLAUDEIXIN SEMPRE ALLÒ QUE FAIG.
QUE M’EMPENYIN CAP A L’ÈXIT I EM DONIN MORAL.
EL QUE NECESSITO JO SÓN BAMBES ESPECIALS,
TANT LLEUGERES COM UN PEU DESCALÇ
QUE SALTIN LES MUNTANYES I NO ES MULLIN SOTA EL MAR.

SI T’HO IMAGINES T’HO POTS INVENTAR,
INVENTA!
INVENTEM, INVENTEM,
EL QUE NO TINGUEM, FAREM.
INVENTEM, INVENTEM,
I EL QUE NO EXISTEIX, TINDREM.

INVENTORS I SOMIADORS, AIXEQUEU CASTELLS DE FUM,
NO DEIXEU DE FER VOLAR COLOMS,
I SI TENIU PARDALS AL CAP, CONVIDEU-LOS A FER-HI MOLTS NIUS.

HE SOMIAT UNES ULLERES PER VEURE-HI EN LA FOSCOR,
MÉS ENLLÀ DE LES TRES DIMENSIONS.
I AMB ELS PROPIS ULLS VEURE FANTASMES I ESPERITS.
POTSER NO ÉS FÀCIL PERÒ S’HA D’INVENTAR.
INVENTEM, INVENTEM,
EL QUE NO TINGUEM, FAREM.
INVENTEM, INVENTEM,

I EL QUE NO EXISTEIX, TINDREM.

miércoles, 20 de noviembre de 2013

Dijous dia 21 de novembre (4t a 6è de primària)

“Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix”

 Albert Einstein

Dijous dia 21 de novembre (1r a 3r de primària)

“Si jo pinto al meu gos exactament com és, naturalment tindré dos gossos, però no una obra d’art.”
Johann  Wolfgang Goethe



“La pintura es una altra manera de portar un diari personal.”
      Pablo Picasso




“Cada nen, o nena, és un artista. El problema rau en romandre artistes un cop hem crescut.”
Pablo Picasso

Dijous dia 21 de novembre (Infantil)

TOT EL QUE UNA PERSONA POT IMAGINAR, ELS ALTRES HO PODEN FER REALITAT.

lunes, 18 de noviembre de 2013

Dimarts dia 19 de novembre (4t a 6è de primària)

EL NEN BARRUER DE LES MATES

Aquets any a l’escola del barri hi havia un professor de matemàtiques, i també uns quants nens nous. I un d’aquests nens nous era el més barruer que havia vit mai. Era igual si anava ràpid o poc a poc, que li expliquessin les coses de nombres, ell sempre acabava dinet alguna barbaritat: que si dos i dos són cinc, que si set per tres són vint-i-set, que si un triangle te trenta angles…així que el que abans era una de les classes més odiades i aburrides, es va convertir en una de les més divertides.

Animats pel nou professor, els nens descubrien les burrades que deia el noi nou, i amb un exemple i sense nombres, habien de corregir-lo. Tots comeptien per ser els primers en trobar els errors i pensar la forma més originar per explicar-los, i per aixó utilitzaven qualsevol cosa, ja fossin caramels, cromos, taronges o avions de paper. Al nen barruersemblava no molestra-li res d’allò, per el petit lluís estava segur de que hauria de portar la tristesa per dins , així que un dia va decidir seguir al nen a casa seva desprésd e l’escola i veure quan es posava a plorar…a la sortida de l’escola, el nen va caminar durant uns minuts, i al arribar a un petit parc, es va quedar esperant una estona fins que va aaprèixer ….el professor nou! Es va acostar , li va fer un petó, i van marxar caminat de la mà. En la distància, en Lluís va poder escoltar que parlaven de matemàtiques….i el nen barruer ho sabia tot, i molt millor que cap altre nen de la classe! En Lluís es va sentir tant enganyat que es va posar a córrer fins que els va atrapar i es va posar davant seu molt enfadat. El nen barruer es va posar molt nerviós, pe`ro el mestre, va comprendre el que passava, va explicar a en Lluís que el nen barruer només era un truc per què els altres nens aprenguesisn millor les matemàtiques i que ho fessin de forma divertida. El seu fill estava encantat de fer de nen barruer, perquè per fer-ho bé s’ho havia de prendre tot primer, i així les classes eren com un joc. Per suposat, al dia següent el professor ho va explicar a la resta d’alumnes, però aquests estaven tant encantats amb la seva classe de matemàtiques, que l’únic que va canviar a partir de llavors va ser que tots van començar a tornar-se el paper de nen barruer.  

Dimarts dia 19 de novembre (1r a 3r de primària)

Va de llegendes...
Explica una antiga llegenda, que a l’edat mitjana un home molt virtuós va ser injustament acusat d’haver assassinat una dona. En realitat, el veritable autor era una persona molt influent del regne i per això, des del primer moment van buscar a un “cap de turc” per encobrir el veritable culpable. L’home va ser portat a judici, ja coneixent que tindria escasses o cap oportunitat d’escapar al terrible veredicte: LA FORCA!
El jutge, també còmplice, va cuidar de donar tot l’aspecte d’un judici just i per això li va dir a l’acusat:
“Coneixent la teva fama d’home just i devot del Senyor, deixarem en mans d’Ell el teu destí. Escriurem en dos papers separats les paraules culpable i innocent. Tu escolliràs un d’ells i serà la mà de Déu la que decideixi el teu destí “
Per descomptat, el funcionari corrupte havia preparat dos papers amb la mateixa llegenda: “CULPABLE” i la pobra víctima, encara sense conèixer els detalls, es va adonar que el sistema proposat era una trampa. No hi havia escapatòria. El jutge va comminar l’home a prendre un dels papers doblegats.
Aquest va inspirar profundament, va quedar en silenci uns quants segons amb els ulls tancats pensant, i quan la sala començava ja a impacientar, va obrir els ulls i amb un estrany somriure, va escollir i va agafar un dels papers i portant-lo a la seva boca, el va engolir ràpidament .
Sorpresos i indignats els presents, li van retreure iradament.
- Però … què ha fet? … I ara? … Com sabrem el veredicte?
- “És molt senzill” va respondre l’acusat, “És qüestió de llegir el paper que queda i sabrem què deia el que jo he escollit”

Amb protestes i disgustos mal dissimulats, van haver alliberar l’acusat, i mai el van tornar a molestar.

Dimarts dia 11 de novembre (Infantil)

L’ILLA DELS
INVENTS

HI HAVIA UNA VEGADA, UN NEN QUE VA SENTIR A PARLAR DE L’ILLA DELS INVENTS. DES DE BEN PETIT NO PARAVA DE BUSCAR I D’INVESTIGAR QUALSEVOL PISTA QUE L’AJUDÉS A ARRIBAR EN AQUEST LLOC TANT MERAVELLÓS.

VA LLEGIR MOLTS LLIBRES: D’AVENTURES, D’HISTÒRIA, DE MÚSICA… I VA TENIR UNA IDEA D’AQUELLA ILLA: ERA UN LLOC SECRET ON ES REUNIEN ELS SAVIS DE TOT EL MÓN PER APRENDRE I TAMBÉ PER INVENTAR COSES JUNTS, PERÒ NO TOTHOM HI PODIA ANAR; NOMÉS AQUELLES PERSONES QUE HAVIEN FET UN GRAN INVENT TENIEN LA CLAU PER ARRIBAR-HI.

EN LLUC ES VA ANAR FENT GRAN I ANAVA ESTUDIANT I INVENTANT OBJECTES NOUS, TENIA UNA IDEA I LA CREAVA, I SI HI HAVIA ALGUNA COSA QUE VOLIA FER PERÒ NO SABIA COM FER-HO SEMPRE DEMANAVA AJUDA.
POC A POC VA ANAR CONEIXENT A NOUS AMICS I AMIGUES INVENTORS, ELS HI VA EXPLICAR EL SECRET DE L’ILLA DELS INVENTS I TOTS JUNTS ESPERAVEN AMB ENTUSIASME “LA CARTA” PER PODER ARRIBAR EN AQUELL LLOC TANT ESPECIAL. ENTRE TOTS VAN INVENTAR MÀQUINES NOVES I MOLT GRANS. PERÒ “LA CARTA” NO ARRIBAVA MAI…
NO ES VAN DESANIMAR I CADA DIA SEGUIEN APRENENT I INVENTANT, DEMANAVEN AJUDA I AJUDAVEN A ALTRES NOIS. POC A POC EL GRUP ES VA ANAR FENT MÉS GRAN.

EN LLUC ES VA FER GRAN I UN DIA PARLAVA AMB UN SENYOR EN EL QUE LI VA ENVIAR UNA CARTA PER DEMANAR-LI SI VOLIA AJUDAR-LOS, LI VA EXPLICAR EL GRAN SECRET DE L’ILLA DELS INVENTS I DE COM ESTAVEN SEGURS DE QUE ALGUN DIA REBRIEN “LA CLAU”.  LLAVORS AQUELL HOME LI VA DIR: -COM? PERÒ QUE NO ÉS AQUESTA LA VERTADERA ILLA DELS INVENTS? LA CARTA QUE HE REBUT NO ÉS L’AUTÈNTICA INVITACIÓ?

EN AQUELL MOMENT EN LLUC VA MIRAR AL SEU VOLTANT I ES VA ADONAR DE QUE EL SEU SOMNI S’HAVIA FET REALITAT A LA SEVA PRÒPIA CASA, I DE QUE NO EXISTIA CAP MÉS ILLA MILLOR DELS INVENTS QUE LA QUE ELL I ELS SEUS AMICS HAVIEN CREAT.

ES VA POSAR MOLT CONTENT AL VEURE QUE SEMPRE HAVIA ESTAT EN AQUELLA ILLA MISTERIOSA I MOLT FELIÇ PERQUÈ HO HAVIA ACONSEGUIT.

domingo, 17 de noviembre de 2013

Dilluns dia 18 de novembre (4t a 6è de primària)

La màgia de la nit


Com m'agrada llegir al llit abans d'anar a dormir!
No sé per que durant el dia em costa trobar moments per dedicar-me al llibre que m'estic llegint tot i que m'encanta. És una història d'una colla de nens que viatgen per un mar desconegut i passen mil aventures... Però, ara no es tracta d'explicar l'argument del llibre. El que jo vull dir és que no entenc per què quan sóc al llit amb la llum que m'entra per la finestra i el de la tauleta de nit es crea una mena de món especial en el que estem sols la història del llibre i jo.
M'hi trobo tan bé que quasi cada nit el pare o la mare han de venir i recordar-me que l'endemà m'he de llevar d'hora per anar a l'escola i que és millor que tanqui el llum i em posi a dormir.
Quan tanco el llum arriba la segona part d'aquest món tan especial que apareix cada vespre quan vaig a dormir. És el moment de parlar amb Jesús i explicar-li com ha anat el dia. Li explico allò que ha anat malament i que em comprometo a millorar. Li demano que m'ajudi a tenir paciència quan les coses no em surten com jo voldria o a ser forta quan estic trista o enfadada. També li dono gràcies per tot allò de bo que m'ha passat i que m'ha fet sentir alegre i feliç. I quasi sempre m'adormo sense ni adonar-me'n i plena de pau.

Jesús, que bé que sempre et trobo al meu costat! Gràcies

Dilluns dia 18 de novembre (1r a 3r de primària)

Gràcies per...






Gràcies per poder imaginar, crear, somiar i poder veure les coses de tantes maneres diferents.

Dilluns dia 18 de novembre (Infantil)

TINC UNS PARES QUE M’AJUDEN A...

jueves, 14 de noviembre de 2013

Divendres dia 15 de novembre (Infantil i Primària)

Mira aquest video i pensa en què és per tu el TREBALL EN EQUIP? és una orquestra de Ohio State a Estats Units!

miércoles, 13 de noviembre de 2013

Dijous dia 14 de novembre (4t a 6è de primària)

Dia mundial de la diabetes



“Creativitat és un acte de fe; per crear, primer cal creure”


Miguel Ángel Corenjo

Dijous dia 14 de novembre (1r a 3r de primària)

Les 10 regles d’or de la creativitat
1. La creativitat neix allà on hi ha acceptació, generositat i suport.
2. La creativitat creix entre els amics i l’estimació; les confrontacions entre enemics la maten.
3. Les idees creatives són fràgils i necessiten que les protegim i les conreem.
4. Els èxits creatius són sovint precedits per fracassos. L’exploració, la reflexió, els somnis, la fantasia, la pràctica de l’assaig/error són els companys predilectes de la creativitat.
5. Crear forma part del tarannà natural de totes les persones. Explorar i conrear l’esperit creatiu és un deure sagrat de tots els éssers humans.
6. Violentar i ofegar la creativitat d’una persona és una agressió a la seva essència.
7. Els comentaris a les idees creatives, o creacions, han de ser, sempre, de suport als seus punts forts.
8. Quan hi ha caos, intern o extern, lluites o desequilibris, la producció creativa pot ser una manera de crear ordre, de superar la còlera, de calmar el dolor, o de resoldre els problemes per ajudar-nos a retrobar l’equilibri.
9. Ser creatiu és estimulant, fins i tot addictiu, i l’esperit creatiu és encomanadís.
10. Per observar, apreciar i promoure la creativitat pròpia i la d’altres persones, cal aprendre a escoltar, observar i veure amb el cor i amb els ulls.



Dijous dia 14 de novembre (INFANTIL)

Dia mundial de la diabetes


LA ÚNICA MANERA DE TENIR BONES IDEES, ÉS TENIR MOLTES IDEES
                    
                                                                                                                      ANÒNIM

lunes, 11 de noviembre de 2013

Dimarts dia 12 de novembre (4t a 6è de primària)

Dia mundial de la infància


 QUÈ ÉS LA VOCACIÓ?

 La vocació és la inclinació a qualsevol estat, carrera o professió. El terme prove del llatí vocatiu i, per tots els religiosos, és la inspiració amb què Deú crida a algun estat. Per això, el concepte també s’utilitza com a sinònim de crida o de convocatòria.

A nivell general, la vocació apareix relacionada amb els desitjos i amb aquell que reslta inspirador per a cada persona. Se suposa que la vocació concorda amb els gustos, els interessos i les aptituds de cada persona.


La vocació també és considerada com un procés que es desenvolupa durat tota la vida, ja que es costrueix de forma permanent. Implica descubir qui sóc, com sóc i a on vull anar. Les respostes a aquestes preguntes marcaran la vocació i el camí a seguir per cada persona. 

Dimarts dia 12 de novembre (1r a 3r de primaria)

El cap de colors

Aquesta és la increïble història d'un nen molt singular. Sempre volia allò que no tenia: les joguines dels seus companys, la roba dels seus cosins, els llibres dels seus pares ... i va arribar a ser tan envejós, que fins i tot els cabells del seu cap eren envejosos. Un dia va resultar que un dels cabells de la coroneta va despertar de color de verd, i els altres cabells, al veure’l tan especial, van sentir tanta enveja que tots ells van acabar de color de verd. El següent dia, un dels cabells del front es va tacar de blau, i al veure’l, novament tots els demés cabells van acabar blaus. I així , un dia i un altre, el cabell del nen canviava de color, portat per l’enveja que sentien tots els seus cabells.

A tot el món li encantava els cabells de colors, menys a ell mateix, que tenia  tanta enveja que volia tenir el cabell com els altres nens. I un dia, estava tan enfadat, que va estirar-se dels cabells amb ràbia. Un cabell primet no va poder aguantar l'estirada i es va deixar anar, caient cap a terra en un suau vol ... i després, els altres cabells, sentint enveja, també es van deixar anar, i en un minut el nen es va quedar calb, i la seva cara de sorpresa semblava un acudit dolent .

Després de molts plors i de molta ràbia, el nen va entendre que tot havia estat resultat de la seva enveja, i va decidir que a partir d’aquella moment tractaria de gaudir del que tenia sense fixar-se en el que tenen els demés. Així doncs, tractant de gaudir el que tenia, va observar el seu cap llis i brillant, sense un sol cabell, i va aprofitar per convertir-lo en el seu llenç particular. 

Des d’aquell dia va començar a pintar bonics quadres de colors a la seva calba, que van agradar tantíssim a tothom, que amb el temps, es va convertir en un original artista i es va fer famós al món sencer.

Dimarts dia 12 de novembre (Infantil)

Dia mundial de la infancia



HI HAVIA UNA VEGADA UN NEN QUE ES DEIA JOEL, DES DE MOLT PETIT LI AGRADAVA MOLT PINTAR I DIBUIXAR LES PARETS DE CASA SEVA. ELS SEUS PARES JA NO SABIEN QUÈ FER, SEMPRE L’HAVIEN DE CASTIGAR SENSE PODER ANAR A JUGAR AL PARC. EN JOEL SEMPRE DEIA QUE QUAN FOS GRAN SERIA PINTOR, I AIXÍ VA SER. AL CAP D’UNS ANYS, ES VA CONVERTIR EN UN GRAN PINTOR I ELS SEUS PARES ESTAVEN MOLT ORGULLOSOS D’ELL. ERA UN PINTOR AMB VOCACIÓ!!!

domingo, 10 de noviembre de 2013

Dilluns dia 11 de novembre (4t a 6è de primària)

DEIXEU-NOS SOMIAR!
Senyor,

enmig d'un món marcat per la guerra, la injustícia i l'egoisme, tenim necessitat d'imaginar-nos una humanitat feliç i solidària; una humanitat basada en el respecte i en l'amor.

Amb el profeta Isaïes, deixeu-nos somiar un món on el llop pugui conviure amb l'anyell, i el vedell amb el lleó; un món on no se sentin mai més els canons, on els homes ja no aprenguin cants de guerra,
i on només ressonin cants d'amor i fraternitat.

La vostra vinguda ens diu que això és possible si des d'ara ens decidim a seguir-vos pel camí de l'amor, del perdó i del do.

Senyor, estem tan destrossats que, sovint, ja no gosem somiar l'esperança i ens costa creure en el vostre missatge.


Doneu-nos el vostre Esperit perquè, des d'ara, sapiguem somiar un món de Vida i de felicitat per a la humanitat, el món que el Pare ens proposa i ofereix.

Dilluns dia 11 de novembre (1r a 3r de primària)

NOSALTRES

Nosaltres que amb el joc hem après a créixer,
voldríem que l'oci desenvolupés la creativitat.
Nosaltres que en les activitats hem descobert el treball,
voldríem que tothom pogués treballar i en el treball s'hi realitzés.
Nosaltres que en el grup hem descobert els altres,
voldríem que l'Església fos una veritable comunitat,
voldríem que en el món la pau fos un llaç de germanor.
Nosaltres que en a l’escola hem estat amics i testimonis,
voldríem que el nostre testimoniatge continuï educant.
Nosaltres que hem cantat la joia de viure,
voldríem viure el nostre temps amb intensitat.
Nosaltres que hem descobert Déu,
voldríem ser útils en la construcció del món.
Nosaltres que hem après a pregar,

voldríem, de la nostra vida, fer-ne una pregària constant.