Aquest mes treballarem el valor de la CREATIVITAT!
L’ILLA DELS INVENTS
La primera vegada que en Lluch va sentir a parlar
de l’Illa dels invents encara era molt petit, però les meravelles que va
escoltar li van semblar tant increïbles que van quedar marcades per sempre a la
seva memòria. Així que des de que era un nen. No va deixar de buscar i
investigar qualsevol pista que el pogués portar a aquell lloc. Va llegir molt
libres d’aventures, d’història, de física i química i inclús de música, i
agafant una mica d’aquí i d’allà va arribar atenir una idea força clara de
l’Illa dels Invents: era un lloc secret on es reunien els grans savis del món
per aprendre a inventar junts, i el seu accés estava totalment restringit. Per
poder formar part d’aquell club secret, era necessari haver realitzat algun
invent per la humanitat, i només llavors es podia rebre una invitació única i
especial amb instruccions per arribar a l’Illa.
En Lluch va passar anys estudiant i inventat,
cada nova idea la convertia en un invent, i si no entenia alguna cosa, buscava
algú que l’ajudés a comprendre-la. Aviat va conèixer altres joves
inventors a qui va explicar els secrets
i les meravelles de l’illa dels invents. També ells somiaven amb rebre una
carta, com ells anomenaven la invitació. Amb el temps i la decepció per no
rebre-la van fer pinya entre ells col·laborant i ajudant-se més encara i els
seus interessos i motivacions individuals van passar a ser col·lectius: reunits
a casa seva, va acabant estant un gran magatzem d’aparells i màquines, les
seves invencions van començar a ser conegudes a tot el món, tot i així no
rebien la carta.
No es van desanimar. Van seguir aprenent i
inventant cada dia, i per aconseguir més i millors idees, van anar-hi joves amb
més talent, ampliant cada vegada més el grup
de joves que volia anar a l’Illa. Un dia, al cap de molt de temps, en
Lluc ancià, parlava amb un jove molt brillant que volia que s’unís al grup. Li
va explicar el gran secret de l’Illa i de com n’estava de segur que rebrien la
carta. Però llavors el jove li va dir:
-
Com? Però no és
aquesta la verdadera illa dels Invents? No és la seva carta l’autèntica invitació?
I gran com era, Lluch va mirar al seu voltant per
adonar-se que el seu somni s’havia fet realitat en la seva pròpia casa, i que
no existia millor Illa dels invents que la que ell mateix havia fet realitat
amb els seus amics. I es va sentir feliç de adonar-se que havia estat a la
Illa, i que la seva vida d’invents i estudi havia estat verdaderament feliç.
No hay comentarios:
Publicar un comentario