Explica una antiga llegenda, que a l’edat mitjana un home molt virtuós va ser injustament acusat d’haver assassinat una dona. En realitat, el veritable autor era una persona molt influent del regne i per això, des del primer moment van buscar a un “cap de turc” per encobrir el veritable culpable. L’home va ser portat a judici, ja coneixent que tindria escasses o cap oportunitat d’escapar al terrible veredicte: LA FORCA!
El jutge, també còmplice, va cuidar de donar tot l’aspecte d’un judici just i per això li va dir a l’acusat:
“Coneixent la teva fama d’home just i devot del Senyor, deixarem en mans d’Ell el teu destí. Escriurem en dos papers separats les paraules culpable i innocent. Tu escolliràs un d’ells i serà la mà de Déu la que decideixi el teu destí “
Per descomptat, el funcionari corrupte havia preparat dos papers amb la mateixa llegenda: “CULPABLE” i la pobra víctima, encara sense conèixer els detalls, es va adonar que el sistema proposat era una trampa. No hi havia escapatòria. El jutge va comminar l’home a prendre un dels papers doblegats.
Aquest va inspirar profundament, va quedar en silenci uns quants segons amb els ulls tancats pensant, i quan la sala començava ja a impacientar, va obrir els ulls i amb un estrany somriure, va escollir i va agafar un dels papers i portant-lo a la seva boca, el va engolir ràpidament .
Sorpresos i indignats els presents, li van retreure iradament.
- Però … què ha fet? … I ara? … Com sabrem el veredicte?
- “És molt senzill” va respondre l’acusat, “És qüestió de llegir el paper que queda i sabrem què deia el que jo he escollit”
Amb protestes i disgustos mal dissimulats, van haver alliberar l’acusat, i mai el van tornar a molestar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario