Visitants

lunes, 16 de abril de 2012

Dimarts, dia 17 d'Abril (Infantil i 1r i 2n de Primària)

L’ARBRE I LES VERDURES

HI HAVIA UNA VEGADA UN PRECIÓS HORT SOBRE EL QUAL S'AIXECAVA UN FRONDÓS ARBRE. TOTS DOS DONAVEN A AQUELL LLOC UN ASPECTE PRECIÓS I EREN L'ORGULL DEL SEU AMO. EL QUE NO SABIA NINGÚ ERA QUE LES VERDURES DE L'HORT I L'ARBRE ES PORTAVEN FATAL. LES VERDURES NO SUPORTAVEN QUE L'OMBRA DE L'ARBRE ELS DEIXÉS LA LLUM JUSTA PER CRÉIXER, I L'ARBRE ESTAVA CANSAT QUE LES VERDURES ES BEGUÉSSIN GAIREBÉ TOTA L'AIGUA ABANS D'ARRIBAR-HI, DEIXANT-LI LA JUSTA PER VIURE.

LA SITUACIÓ VA ARRIBAR A TAL EXTREM, QUE LES VERDURES ES VAN CANSAR I VAN DECIDIR ABSORBIR TOTA L'AIGUA PER EIXUGAR L'ARBRE, I L'ARBRE VA RESPONDRE A LA REVENJA DE LES VERDURES, DEIXANT DE DONAR OMBRA PERQUÈ EL SOL DIRECTE DE TOT EL DIA RESSEQUÉS  LES VERDURES. EN MOLT POC TEMPS, LES VERDURES ESTAVEN ESQUIFIDES, I L'ARBRE COMENÇAVA A TENIR LES BRANQUES SEQUES.

CAP D'ELLS COMPTAVA QUE EL GRANGER, VEIENT QUE TOTA L'HORTA S'HAVIA FET MALBÉ, DECIDÍS DEIXAR DE REGAR. I LLAVORS TANT LES VERDURES COM L'ARBRE VAN SABER EL QUE ERA LA SET DE VERITAT I ESTAR DESTINATS A ASSECAR-SE.


ALLÒ NO SEMBLAVA TENIR SOLUCIÓ, PERÒ UNA DE LES VERDURES, UN PETIT CARBASSÓ, VA COMPRENDRE LA SITUACIÓ I VA DECIDIR CANVIAR-LA. I TOT I LA POCA AIGUA I LA CALOR, VA FER TANT COM VA PODER PER CRÉIXER, CRÉIXER I CRÉIXER ... I VA ACONSEGUIR FER-SE TAN GRAN, QUE EL GRANGER VA TORNAR A REGAR L'HORT, PENSANT EN PRESENTAR AQUELL BELL CARBASSÓ A ALGUN CONCURS.
D'AQUESTA MANERA LES VERDURES I L'ARBRE ES VAN ADONAR QUE ERA MILLOR AJUDAR QUE ENFRONTAR-SE, I QUE HAVIEN D'APRENDRE A VIURE AMB EL QUE ELS TOCAVA, FENT-HO EL MILLOR POSSIBLE, ESPERANT QUE EL PREMI VINGUÉS DESPRÉS.

AIXÍ QUE JUNTS VAN DECIDIR COL•LABORAR AMB L'OMBRA I L'AIGUA JUSTOS PER DONAR LES MILLORS VERDURES, I EL SEU PREMI VA VENIR DESPRÉS, JA QUE EL GRANGER VA DEDICAR A AQUELL HORT I AQUELL ARBRE LES MILLORS CURES, REGANT I ABONANT-LOS MOLT I MOLT BÉ.

domingo, 15 de abril de 2012

Dilluns, dia 16 d'Abril (Primaria)

El noi que no jugava…

Estava molt bé jugant amb els meus amics,
quan m’he adonat que,
apartat de tota aquella diversion,
hi havia un noi que no jugava.
Tot d’un plegat se m’ha acudit
d’anar-lo a buscar,
i ara, Senyor, sóc feliç.
Aquest noi també ha jugat amb nosaltres.
Això m’ha fet pensar,
que a vegades som molt egoistes
i només pensem en divertir-nos nosaltres
amb els nostres amics.
Senyor, et demano
que ens esforcem
per fer feliços els altres.
Gràcies Senyor,
per aquest dia tan divertit.

Dilluns, dia 16 d'Abril (Infantil)

VULL APRENDRE A COMPARTIR…

I DEIXAR LES JOGUINES ALS COMPANYS;
A ESCOLTAR EL QUE EM DIUEN ELS PARES;
A JUGAR AMB TOTS ELS NENS SENSE ENFADAR-ME.

JESÚS, M’HI POTS AJUDAR?

jueves, 12 de abril de 2012

Divendres dia 13 de Març (Infantil i Primària)

Què és acompanyar?



Simplement estar aquí, present,
al costat de qui et necessita.
No és indispensable parlar,
ni fer alguna cosa especial.
L'important és comunicar a l'altre
que un està unit amb l'alegria,
o la tristesa,
que està vivint l'ésser estimat.

El que val és respectar sempre la comanda,
de manera verbal o silenciosa,
latent o manifest de companyia
o de solitud.

Acompanyar és intuir la manca de l'altre:
és cuidar, protegir, sense molestar o danyar.

És tasca d'amics, d'amors,
d'éssers que se sostenen
en la germanor dels afectes.
És un servei de lleialtat.

És un punt de contacte,
més a prop dels sentiments invisibles
que de la mera proximitat
física.

Es pot estar "a prop"d'algú.
També és possible estar units en la distància,
i propers al cor.

De vegades els sentiments es filtren
per les fronteres,
inventades pels mateixos protagonistes.

Acompanyar no és paret sinó pont,
unió d'ànimes.

Hi ha proximitats que aclaparen
i aïllen molt més
que la soledat mateixa.

"I què li dic"?, Va preguntar algú,
temorós de les seves pròpies emocions
davant el dolor d'un conegut ...

"No diguis res, absolutament res",
respón a la seva sensibilitat.
El que importa és ser-hi
en el moment just.

martes, 10 de abril de 2012

Dimecres, dia 11 d'Abril (Infantil i Superior)

Recepta de la Felicitat

INGREDIENTS:

• Una lliura de records infantils.
• 2 tasses de somriures.
• 2/5 lliures d'esperances.
• 12 trossets de tendresa.
• 5 llaunes d'afecte.
• 40 paquets d'alegria.
• 1 pessic de bogeria.
• 8 tasses d'amor
• 5 lliures de paciència.

MANERA DE PREPARACIÓ:

• Neteja els records,treient les parts que estiguin fetes malbé o que no serveixin. Afegeix un a un els somriures, fins a formar una pasta suau i dolça.
• Ara, afegeix les esperances i permet que reposi, fins que dobli la mida.
• Renta amb aigua cadascun dels paquets d'alegría, parteix-los en petits trossets i barreja'ls amb tot l'afecte que puguis.
• A part, incorpora la paciència, la mica de bogeria i la tendresa ben feta.
• Divideix en porcions iguals tot l'amor i cobreix-lo amb la barreja anterior.
• Fica-les durant tota la teva vida al forn del teu cor.
• Gaudeix-sempre amb tota la teva família i éssers estimats.

CONSELL FINAL:


Pots afegir a la mescla anterior dues cullerades de comprensió i una lliura de comunicació perquè la recepta et duri per sempre. Però sobretot, llegeix sempre el llibre de receptes anomenada Amistat, del Xef Superior, "Confiança". Per tu mateix no podràs, amb els teus èssers estimats si ho aconseguiràs.

lunes, 9 de abril de 2012

Dimarts, dia 10 d'Abril (Infantil)

Quina és l'actitud?


No és l'edat la que t'envelleix,
sino la teva actitud,
a la que t'enfrontes als anys...

Dimarts, 10 d'Abril (Primaria)


LA DISCUSSIÓ DEL MICO I LA MONA 

Asseguts a la branca d'un arbre, el mico i la mona contemplaven la posta de sol. Encert moment, ella va preguntar:

- Què fa que el cel canviï de color, a l'hora en què el sol arriba a l'horitzó?

- Si volguéssim explicar-ho tot, deixaríem de viure-va respondre el mico. -Queda't quieta,deixarem que el nostre cor gaudeixi amb aquest romàntic capvespre.

La mona es va enfurismar.

- Ets primitiu i supersticiós. Ja no li prestes atenció a la lògica, i només t'interessa aprofitar la vida.

En aquell moment, passava un centpeus.

- Centpeus! -va cridar el mico. - Com fas per moure tantes potes en perfecta harmonia?

- Mai ho he pensat! -va ser la resposta.

- Doncs pensa-ho! ¡A la meva dona li agradaria tenir una explicació!

El centpeus va mirar les seves potes i va començar:

- Bé ... flexionar aquest múscul ... no, no és així, he de moure el meu cos per aquí...

Durant mitja hora va tractar d'explicar com movia les potes, a mesura que ho intentava,s'anava confonent cada vegada més. Quan va voler continuar el seu camí, ja no va poder seguir caminant.

- Veus el que vas fer? -va cridar desesperat. - Amb l'ànsia de descobrir com funciona, he perdut els moviments!

- T'adones del que passa amb aquells que volen explicar tot? -va dir el mico, girant-se un cop més per presenciar la posta de sol en silenci.