Dimecres dia 30 d'octubre (4t a 6è de primaria)

Dimarts dia 30 d'octubre (1r a 3r de primària)

Què està fent aqueta nena?

Per què creus que ho fa?

Dimecres dia 30 d'octubre (Infantil)

QUÈ VEIEU EN AQUESTA IMATGE? 

SI ENS FIXEM MOLT EN LES COSES, PODEM DESCOBRIR MOLTES COSES!

Dimarts dia 29 d'octubre (4t a 6è de primària)

L’ESTRELLA CURIOSA:

Hi havia una vegada una galàxia molt llunyana, una petita i simpàtica estrelleta, a la que li agradava molt descobrir el món que l’envoltava. Un bon dia, tot i els avisos dels seus pares, va decidir sortir a explorar pel seu compte, aquell planeta blau que veia des de casa. Tant emocionada estava per la seva visió que no va agafar cap referència per tornar a casa.

Resignada a la seva sort va decidir inspeccionar detingudament el planeta i intentar disfrutar tot el possible de la seva aventura. Allà, degut a la seva brillantor es van pensar que era una cuca de llum a la que volien agafar. Volant tant ràpid com va poguer, es va trobar amb un gran llençol i es va amagar al darrera. Quan va veure que el llençol es movia sol, la gent es va pensar que era un fantasma fuguint del lloc. Aquesta escena tant divertida va servir a l’estrella per oblidar-se que s’havia perdut i es va alegrar.

Una diversió que es va acabar quan va anar a visitar el drac dela muntanya i va intentar espantar-lo amb la seva disfressa. El que no sabia, es que el drac no  tenia por de res i que la seva curiositat la portaria a les falmes que sortien de la boca de l’animal.

Passat aquest mal trangul, va veure la solució per aconseguir trobar el camí de tornada: quan va arribar la nit, va pujar a una gran pedra i va començar a llençar senyals lluminoses al cel. Després d’una esona provant-ho els seus pares van descobrir la seva brillantor i la van ajudar a dormir. 

Dimarts 29 d'octubre (1r a 3r de primària)

El camí cap el cel

Hi havia una vegada un nen caminant pel camp, quan entre els núvols va veure un angelet cantant una bella cançó, que de seguida va desaparèixer.
El nen va pensar que per allà havien d'estar les portes del cel, i seria divertit veure què hi havia. Així que va començar a construir una gran torre de fusta per arribar als núvols, però quan va ser molt alta, es va ensorrar. Ho va intentar també amb maons i acer, però la seva torre sempre s'esfondrava.
Quan anava a abandonar, va tornar a veure l'angelet, envoltat de més àngels, i en atendre a la cançó va escoltar que el seu missatge era que allà només es podia arribar si s’estimava amb el cor. La curiositat va desaparèixer, i va desitjar amb totes les seves forces pujar amb ells al cel.
Però no va poder, i vençut per la impotència i la pena, es va asseure i va començar a plorar. Va plorar, va plorar i va plorar tant, tant, que en sortir el sol va aparèixer en aquell lloc un magnífic arc de Sant Martí, que precisament va anar a parar al núvol, on es van obrir les portes del cel.
I el nen va recórrer aquell camí sobre l’arc de Sant Martí ple d'alegria, ja que va comprendre que només amb veritables desitjos del cor es pot obrir el camí del cel.

Autor.. Pedro Pablo Sacristán

Dimarts dia 29 d'octubre (INFANTIL)

LA RÍNXOLS D’OR

UNA TARDA RÍNXOLS D'OR VA ANAR AL BOSC I VA COMENÇAR A RECOLLIR FLORS. A PROP D'ALLÀ HI HAVIA UNA CABANA MOLT BONICA, I COM QUE RÍNXOLS D'OR ERA UNA NENA MOLT CURIOSA, S'HI VA APROPAR POC A POC FINS QUE VA ARRIBAR A LA PORTA DE LA CASA. I VA EMPÈNYER-LA.

 LA PORTA ERA OBERTA. I HI VA VEURE UNA TAULA. SOBRE LA TAULA HI HAVIA TRES TASSES DE LLET I MEL. UNA, GRAN; UNA ALTRA, MITJANA; I UNA ALTRE, PETITONA. RÍNXOLS D'OR ESTAVA AFAMADA I VA TASTAR LA LLET DE LA TASSA MÉS GRAN. UF! ERA MOLT CALENTA! DESPRÉS VA TASTAR LA TASSA MITJANA. UF! AQUESTA TAMBÉ ERA MOLT CALENTA! FINALMENT VA TASTAR LA TASSA PETITA I ESTAVA AL PUNT. TANT LI VA AGRADAR QUE SE LA VA MENJAR TOTA.

HI HAVIA TAMBÉ A LA CASA TRES CADIRES BLAVES: UNA CADIRA ERA GRAN, UNA ALTRA MITJANA I UNA ALTRA DE BEN PETITA. RÍNXOLS D'OR VA ANAR A ASSEURE'S A LA CADIRA GRAN, PERÒ ERA MOLT ALTA PER A ELLA. DESPRÉS SE'N VA ANAR A SEURE A LA CADIRA MITJANA, PERÒ ERA MASSA AMPLE. FINALMENT ES VA ASSEURE A LA CADIRA PETITA, PERÒ ES VA ASSEURE AMB TANT MALES MANERES QUE ES VA TRENCAR.

MIRANT LA CASA VA ENTRAR A UNA HABITACIÓ QUE TENIA TRES LLITS. COM TOT EL QUE HAVIA VIST DE LA CASA, HI HAVIA UN LLIT QUE ERA BEN GRAN, UN ALTRE MITJÀ I UN DE BEN PETIT. RÍNXOLS D'OR ES VA AJEURE AL LLIT MÉS GRAN, PERÒ EL VA TROBAR MASSA DUR. DESPRÉS SE'N VA ANAR A DORMIR AL LLIT MITJÀ, PERÒ TAMBÉ LI VA SEMBLAR QUE ERA MASSA DUR. FINALMENT ES VA ESTIRAR AL LLIT MÉS PETIT, I EL VA TROBAR TANT FLONJO QUE ES VA QUEDAR COMPLETAMENT ADORMIDA. MENTRE DORMIA, VAN ARRIBAR ELS PROPIETARIS DE LA CASA, QUE EREN NI MÉS NI MENYS QUE UNA FAMÍLIA D'ÓSSOS, QUE VENIEN DE PASSEJAR TRANQUIL·LAMENT PEL BOSC MENTRE ES REFREDAVA EL MENJAR.

UN DELS ÓSSOS ERA MOLT GRAN, FEIA SERVIR BARRET, PERQUÈ ERA EL PARE, UN ALTRE ERA MITJÀ I FEIA SERVIR COTILLA, PERQUÈ ERA LA MARE. I L'ALTRE ERA UN OSSET PETIT PETIT QUE FEIA SERVIR UNA GORRETA: UNA GORRETA BEN PETITA. L'ÓS GRAN, NOMÉS ENTRAR, VA CRIDAR BEN FORT “ALGÚ HA TASTAT LA MEVA LLET!” L'ÓS MITJÀ VA GRUNYIR UNA MICA MENYS FORT: “ALGÚ TAMBÉ HA TASTAT LA MEVA LLET!” I FINALMENT L'OSSET PETIT VA DIR PLORANT AMB UN FIL DE VEU: “DONCS ALGÚ S'HA ACABAT TOTA LA MEVA LLET!”

ELS TRES ÓSSOS ES VAREN MIRAR ELS UNS ALS ALTRES I NO SABIEN QUE PENSAR. PERÒ L'OSSET PETIT PLORAVA TANT QUE EL SEU PARE VA VOLER DISTREURE'L. I PER A ACONSEGUIR-HO EL VA ANAR A SEURE A LA SEVA CADIRETA BLAVA. ES VAN AIXECAR DE LA TAULA I VAN ANAR A LA SALA ON TENIEN LES CADIRES. L'ÓS GRAN VA CRIDAR ENFURISMAT: “ALGÚ S'HA ASSEGUT A LA MEVA CADIRA!” VA SEGUIR L'ÓS MITJÀ, CRIDANT UNA MIQUETA MENYS FORT: “ALGÚ TAMBÉ S'HA ASSEGUT A LA MEVA CADIRA!” I FINALMENT L'OSSET MÉS PETIT VA TORNAR A DIR, PLORANT DESCONSOLAT: “ALGÚ S'HA ASSEGUT A LA MEVA CADIRA I L'HA TRENCAT!”

AIXÍ PREOCUPATS VAN COMENÇAR A MIRAR PER TOTA LA CASA, FINS QUE AL FINAL VAN ENTRAR A L'HABITACIÓ ON DORMIEN. L'ÓS MÉS GRAN VA DIR: “ALGÚ S'HA AJAGUT AL MEU LLIT!” L'ÓS MITJÀ VA RESPONDRE: “ALGÚ TAMBÉ S'HA AJAGUT AL MEU LLIT!” I EN MIRAR AL LLIT MÉS PETIT, VAN VEURE-HI A RÍNXOLS D'OR, I L'OSSET PETIT VA CRIDAR: “ALGÚ ESTÀ DORMINT AL MEU LLIT!”

Divendres dia 25 d'octubre (4t a 6è de primaria)

INVENCIBLES

Els Catarres

Jo i tu quin parell de capsigranys,

viatjant per mons estranys,

lluitarem contra gegants

amb les mans nues.

Lluny cavalcant per mil deserts

com “bandidus” a l'oest,

descobrint nous continents

tot fent història.

Junts vam alliberar París

vam tombar el mur de Berlín

i navegant amb els víkings

empunyant l’entorxa.

Com si fóssim Bonnie and Clyde

o un parell de samurais

no ens farem enrere mai

fidels al repte.

Amb tu no hi ha dues nits iguals

no hi ha dubtes ni temors

no hi ha principis ni finals.

Invencibles...

Jo i tu som intrèpids navegants

a la conquesta dels set mars

pioners i agosarats

àvids d'aventures.

Com Neil Armstrong o James Cook

el desig d'anar més lluny,

cap a mons desconeguts

i als seus misteris.

Junts no hi ha dues nits iguals

no hi ha dubtes ni temors

no hi ha principis ni finals.

Amb tu me'n vaig allà on em porti el vent,

l'un al costat de l'altre som més forts i més valents.

Amb tu me'n vaig i escapem d'aquest present

que ha perdut tota innocència i la il·lusió de quan som nens.

Divendres dia 25 d'octubre (1r a 3r de primària)

ANEM A VEURE MÓN!

Super 3

Jo voldria anar al nord. 
Jo voldria anar al sud. 
Jo voldria anar a l'oest. 
A mi l'oest o l'est, tant m'és. 

Des d'orient fins a occident, 
trepitjar els cinc continents. 
Des d'un pol fins l'altre pol. 
Per què no anem a fer un volt? 

Anem a veure món. 
Veiem tots els racons. 
El món és massa gran 
per quedar-se badant. 

Les palmeres de Hawaii 
de més de vint metres d'alt, 
cases al desert de fang 
i piràmides gegants. 

Els iglús dels esquimals, 
les cabanes dels massai, 
animals que mai no heu vist, 
illes i esculls de corall. 

I rius, cascades i mars, 
llacs i fonts termals, 
cims sempre nevats, 
volcans en activitat. 

I els colors i les olors, 
i la llum i la claror. 
Músiques de sons estranys 
que ens van transportant. 

I escoltar i parlar en zulu, holandès o alemany. 
i menjar tan diferent és un experiment. 

Anem a veure món. 
Veiem tots els racons. 
El món és massa gran 
per quedar-se badant. 

I els colors i les olors, 
i la llum i la claror. 
Músiques de sons estranys 
que ens van transportant. 

Mil maneres de ballar, 
cerimònies, rituals 
i els costums tan diferents 
són un experiment.

Divendres dia 25 d'octubre (Infantil)

HOLA GENT!

RAH-MON ROMA

 ENLLAÇ

HOLA GENT,

QUÈ COM ESTEU?

QUÈ M’EXPLIQUEU DE NOU?

HOLA GENT,

QUÈ TAL COM VA?

US AGRADARIA CANTAR? (BIS)

HOLA GENT,

QUÈ COM ESTEU?

QUÈ M’EXPLIQUEU DE NOU?

HOLA GENT,

QUÈ TAL COM VA?

US AGRADARIA BALLAR UN VALSET? (BIS)

HOLA GENT,

QUÈ COM ESTEU?

QUÈ M’EXPLIQUEU DE NOU?

HOLA GENT,

QUÈ TAL COM VA?

US AGRADARIA BALLAR UN ROCK’N ROLL? (BIS)

HOLA GENT,

QUÈ COM ESTEU?

QUÈ M’EXPLIQUEU DE NOU?

HOLA GENT,

QUÈ TAL COM VA?

US AGRADARIA BALLAR UNA POLKA? (BIS)

HOLA GENT,

QUÈ COM ESTEU?

QUÈ M’EXPLIQUEU DE NOU?

HOLA GENT,

QUÈ TAL COM VA?

Dijous dia 24 d'octubre (Infantil i Primària)

“L’avorriment es cura amb curiositat.”

Dorothy Parker

Dimecres dia 23 d'octubre (4t a 6è de primaria)

Dimecres dia 23 d'octubre (1r a 3r de primària)

Què fa un explorador? Què t’agradaria descobrir si fossis un explorador?

Dimecres dia 23 d'octubre (Infantil)

QUÈ ET SEMBLA QUE VOL FER AQUEST NEN?

AJUDANT AL SEU PARE APRENDRÀ COSES!

Dimarts 22 d'octubre (4t a 6è de primària)

LA SIRENETA

El dia que la germana petita de les princeses va sortir a la superfície, va veure un vaixell on viatjaven el príncep, del que es va enamorar. El vaixell va naufragar, i la sirena va salvar al príncep de morir afogat, deixant-lo a la platja.

Des d’aquell dia la sireneta només pensava en tornar amb el príncep, va recórrer a la bruixa del mar per transformar la seva cua en un parell de cames. Aquesta li va concedir la més bella figura a canvi d’una magnífica veu, i la va advertir de que si el príncep es casava amb una altra dona, la sirena moriria al matí següent. La sireneta va tornar al costat del príncep i es va guanyar el seu afecte amb la seva gracia i els seus balls, però ell en el secret estava enamorat de la primera jove que havia vist quan es va despertar a la platja, qui va creure que era la seva salvadora.

Aquesta va resultar ser la princesa del regne veí amb qui els reis havien acordat casar-lo, i el príncep va celebrar el seu casament feliçment, acompanyat per tota la cort, inclosa la sireneta muda, que no tenia veu per explicar la veritat. En una última oportunitat, abans que sortís el sol, les seves germanes van aparèixer amb un ganivet que havia aconseguit de la bruixa a canvi de les seves precioses cabelleres.

Només tenia que matar  al príncep mentre dormia per recuperar la cua. Però la sireneta no va voler saber-ho, i es va llençar a l’aigua, on es va convertir en escuma. 

Dimarts 22 d'octubre (4t a 6è de primària)

LA SIRENETA

El dia que la germana petita de les princeses va sortir a la superfície, va veure un vaixell on viatjaven el príncep, del que es va enamorar. El vaixell va naufragar, i la sirena va salvar al príncep de morir afogat, deixant-lo a la platja.

Des d’aquell dia la sireneta només pensava en tornar amb el príncep, va recórrer a la bruixa del mar per transformar la seva cua en un parell de cames. Aquesta li va concedir la més bella figura a canvi d’una magnífica veu, i la va advertir de que si el príncep es casava amb una altra dona, la sirena moriria al matí següent. La sireneta va tornar al costat del príncep i es va guanyar el seu afecte amb la seva gracia i els seus balls, però ell en el secret estava enamorat de la primera jove que havia vist quan es va despertar a la platja, qui va creure que era la seva salvadora.

Aquesta va resultar ser la princesa del regne veí amb qui els reis havien acordat casar-lo, i el príncep va celebrar el seu casament feliçment, acompanyat per tota la cort, inclosa la sireneta muda, que no tenia veu per explicar la veritat. En una última oportunitat, abans que sortís el sol, les seves germanes van aparèixer amb un ganivet que havia aconseguit de la bruixa a canvi de les seves precioses cabelleres.

Només tenia que matar  al príncep mentre dormia per recuperar la cua. Però la sireneta no va voler saber-ho, i es va llençar a l’aigua, on es va convertir en escuma. 

Dimarts dia 22 d'octubre (1r a 3r de primària)

LA RÍNXOLS D’OR

Una tarda Rínxols d'or va anar al bosc i va començar a recollir flors. A prop d'allà hi havia una cabana molt bonica, i com que Rínxols d'or era una nena molt curiosa, s'hi va apropar poc a poc fins que va arribar a la porta de la casa. I va empènyer-la.

 La porta era oberta. I hi va veure una taula. Sobre la taula hi havia tres tasses de llet i mel. Una, gran; una altra, mitjana; i una altre, petitona. Rínxols d'or estava afamada i va tastar la llet de la tassa més gran. Uf! Era molt calenta! Després va tastar la tassa mitjana. Uf! Aquesta també era molt calenta! Finalment va tastar la tassa petita i estava al punt. Tant li va agradar que se la va menjar tota.

Hi havia també a la casa tres cadires blaves: Una cadira era gran, una altra mitjana i una altra de ben petita. Rínxols d'or va anar a asseure's a la cadira gran, però era molt alta per a ella. Després se'n va anar a seure a la cadira mitjana, però era massa ample. Finalment es va asseure a la cadira petita, però es va asseure amb tant males maneres que es va trencar.

Mirant la casa va entrar a una habitació que tenia tres llits. Com tot el que havia vist de la casa, hi havia un llit que era ben gran, un altre mitjà i un de ben petit. Rínxols d'or es va ajeure al llit més gran, però el va trobar massa dur. Després se'n va anar a dormir al llit mitjà, però també li va semblar que era massa dur. Finalment es va estirar al llit més petit, i el va trobar tant flonjo que es va quedar completament adormida. Mentre dormia, van arribar els propietaris de la casa, que eren ni més ni menys que una família d'óssos, que venien de passejar tranquil·lament pel bosc mentre es refredava el menjar.

Un dels óssos era molt gran, feia servir barret, perquè era el pare, un altre era mitjà i feia servir cotilla, perquè era la mare. I l'altre era un osset petit petit que feia servir una gorreta: una gorreta ben petita. L'ós gran, només entrar, va cridar ben fort “Algú ha tastat la meva llet!” L'ós mitjà va grunyir una mica menys fort: “Algú també ha tastat la meva llet!” I finalment l'osset petit va dir plorant amb un fil de veu: “Doncs algú s'ha acabat tota la meva llet!”

Els tres óssos es varen mirar els uns als altres i no sabien que pensar. Però l'osset petit plorava tant que el seu pare va voler distreure'l. I per a aconseguir-ho el va anar a seure a la seva cadireta blava. Es van aixecar de la taula i van anar a la sala on tenien les cadires. L'ós gran va cridar enfurismat: “Algú s'ha assegut a la meva cadira!” Va seguir l'ós mitjà, cridant una miqueta menys fort: “Algú també s'ha assegut a la meva cadira!” I finalment l'osset més petit va tornar a dir, plorant desconsolat: “Algú s'ha assegut a la meva cadira i l'ha trencat!”

Així preocupats van començar a mirar per tota la casa, fins que al final van entrar a l'habitació on dormien. L'ós més gran va dir: “Algú s'ha ajagut al meu llit!” L'ós mitjà va respondre: “Algú també s'ha ajagut al meu llit!” I en mirar al llit més petit, van veure-hi a Rínxols d'or, i l'osset petit va cridar: “Algú està dormint al meu llit!”

I del crit Rínxols d'or es va despertar, i al veure els tres óssos ben enfadats, es va espantar tant que va saltar del llit corrents. Com que la finestra de l'habitació era oberta, va saltar-hi i va córrer sense parar per tot el bosc fins a trobar el camí a casa.

Dimarts dia 22 d'octubre (Infantil)

                                 A ON VAS?             

UN GRUP D'OCELLS EN FORMA DE "V" CREUAVA EL CEL QUAN UN NÚVOL QUE COMPARTIA EL MATEIX CEL SE LI VA ENCENDRE LA CURIOSITAT I VA VOLER SABER A ON ES DIRIGIEN I QUINS PLANS TENIEN. VA ESPERAR A CREUAR-SE EN EL SEU CAMÍ I, AMB DELICADESA, SENSE MOLESTAR NI ENTORPIR LA MARXA, QUE ENDEVINAVA QUE SERIA IMPORTANT, ES VA ACOSTAR ACURADAMENT A L'ÚLTIM OCELL DE UNA DE LES BRANQUES DE LA "V" I LI VA PREGUNTAR DOLÇAMENT:

- DIGUEM, ESTIMAT OCELL, SI ES POT SABER I M'HO POTS DIR, A ON US DIRIGIU EN UN VOL TAN RECTE I TANT LLARG, I QUÈ ANEU A FER ALLÀ?

L'OCELL, SENSE DEIXAR DE VOLAR AL RITME DELS SEUS COMPANYS, VA CONTESTAR:  - AI, SI JO HO SÀPIGUES!. PERÒ NO EN TINC NI IDEA. JO NO FAIG MÉS QUE SEGUIR AL MEU COMPANY DE DAVANT. VAIG A ON VA ELL, I VOLO CAP A ON ELL VOLA. PREGUNTA-LI A ELL. ELL HO SABRÀ.

EL NÚVOL ES VA AVANÇAR UNA MICA, FINS ARRIBAR A L'OCELL DEL DAVANT, I VA REBRE LA MATEIXA RESPOSTA. I AIXÍ VA SER COM PASSANT D'UN OCELL A UN ALTRE I D'UNA BRANCA DE LA "V" A L'ALTRE, SENSE ACONSEGUIR CALMAR LA SEVA CURIOSITAT. TOTS LI DEIEN QUE ELLS NO SABIEN RES I QUE PREGUNTÉS ALS DEMÉS, QUE ELLS HO SABRIEN. PERÒ NINGÚ NO SABIA RES.

CADASCÚ D'ELLS SEGUIA EL QUE TENIA AL DAVANT, SENSE PREGUNTAR-SE RES, I NO PODIEN DONAR RESPOSTA. EL NÚVOL TENIA CADA COP MÉS CURIOSITAT, FINS QUE NO LI VA QUEDAR CAP ALTRE REMEI QUE DIRIGIR-SE A L’OCELL DE LA PUNTA DE LA "V" CORRENT EL RISC DE MOLESTAR-LO I DISTREURE'L EN LA SEVA IMPORTANT TASCA DE GUIA DEL GRUP. ES VA DISCULPAR, I LI VA PREGUNTAR A ON ANAVA AMB TOTS AQUELLS COMPANYS QUE EL SEGUIEN.

L'OCELL QUE FEIA DE GUIA LI VA CONTESTAR:
- QUÈ MÉS VOLDRIA JO, QUE SABER-HO! NO TINC NI IDEA D’ON ANEM. PERÒ TOTS AQUESTS EM VENEN EMPENYENT PER DARRERA, I NO TINC MÉS REMEI QUE SEGUIR VOLANT, ENCARA QUE NO SÀPIGA A ON EM PORTEN. ELLS HO SABRAN!. PREGUNTA'LS-HI A ELLS.

                                                                                              Carlos G. Vallés

Dilluns dia 21 d'octubre (4t a 6è de primaria)

JO HAVIA DEMANAT...

Jo havia demanat a Déu la força per obtenir l'èxit.

Ell m'ha fet feble, a fi que aprengui humilment a obeir.

Jo havia demanat la salut per fer grans coses.

Ell m'ha donat la malaltia perquè faci coses millors.

Jo havia demanat la riquesa per poder ser feliç.

Ell m'ha donat la pobresa perquè pugui ser assenyat.

Jo havia demanat el poder per ser apreciat dels homes.

Ell m'ha donat la feblesa a fi que senti necessitat de Déu.

Jo havia demanat un company a fi de no viure sol.

Ell m'ha donat un cor a fi que pugui estimar tots els meus germans.

Jo havia demanat coses que poguessin alegrar la meva vida.

Jo he rebut la vida a fi que em pugui alegrar de totes les coses.

No he rebut res del que havia demanat

però he rebut tot allò que havia esperat.

Malgrat jo mateix,

les meves pregàries no formulades han estat escoltades.

Jo sóc, entre els homes, el més abundosament omplert.

Text anònim, gravat sobre una placa de bronze

en un Institut de Readaptació de New York.

Dilluns dia 21 d'octubre (1r a 3r de primaria)

GRÀCIES PER...

Gràcies per cada dia ple de situacions noves i curioses,

per tot el que podem aprendre.

Siguem capaços d’aprendre i descobrir cada dia coses noves a tot arreu on anem!

Dilluns dia 21 d'octubre (Infantil)

SI US PLAU...

HI HA MOLTES COSES NOVES QUE NO CONEC I QUE TINC GANES D’INVESTIGAR I D’EXPERIMENTAR,  PER APRENDRE I SABER-NE MOLT MÉS. M’AJUDAREU?

GRÀCIES

Divendres dia 18 d'octubre (4t a 6è de primaria)

INVENCIBLES

Els Catarres

Jo i tu quin parell de capsigranys,

viatjant per mons estranys,

lluitarem contra gegants

amb les mans nues.

Lluny cavalcant per mil deserts

com “bandidus” a l'oest,

descobrint nous continents

tot fent història.

Junts vam alliberar París

vam tombar el mur de Berlín

i navegant amb els víkings

empunyant l’entorxa.

Com si fóssim Bonnie and Clyde

o un parell de samurais

no ens farem enrere mai

fidels al repte.

Amb tu no hi ha dues nits iguals

no hi ha dubtes ni temors

no hi ha principis ni finals.

Invencibles...

Jo i tu som intrèpids navegants

a la conquesta dels set mars

pioners i agosarats

àvids d'aventures.

Com Neil Armstrong o James Cook

el desig d'anar més lluny,

cap a mons desconeguts

i als seus misteris.

Junts no hi ha dues nits iguals

no hi ha dubtes ni temors

no hi ha principis ni finals.

Amb tu me'n vaig allà on em porti el vent,

l'un al costat de l'altre som més forts i més valents.

Amb tu me'n vaig i escapem d'aquest present

que ha perdut tota innocència i la il·lusió de quan som nens.

Divendres dia 18 d'octubre (Infantil a 3r de primària)

HOLA GENT!

RAH-MON ROMA

HOLA GENT,

QUÈ COM ESTEU?

QUÈ M’EXPLIQUEU DE NOU?

HOLA GENT,

QUÈ TAL COM VA?

US AGRADARIA CANTAR? (BIS)

HOLA GENT,

QUÈ COM ESTEU?

QUÈ M’EXPLIQUEU DE NOU?

HOLA GENT,

QUÈ TAL COM VA?

US AGRADARIA BALLAR UN VALSET? (BIS)

HOLA GENT,

QUÈ COM ESTEU?

QUÈ M’EXPLIQUEU DE NOU?

HOLA GENT,

QUÈ TAL COM VA?

US AGRADARIA BALLAR UN ROCK’N ROLL? (BIS)

HOLA GENT,

QUÈ COM ESTEU?

QUÈ M’EXPLIQUEU DE NOU?

HOLA GENT,

QUÈ TAL COM VA?

US AGRADARIA BALLAR UNA POLKA? (BIS)

HOLA GENT,

QUÈ COM ESTEU?

QUÈ M’EXPLIQUEU DE NOU?

HOLA GENT,

QUÈ TAL COM VA?