Dia
contra la pena de mort
Sentir el
silenci
Quantes
vegades has pujat a un ascensor amb persones que
no coneixes? Es una sensació estranya, estar en un lloc tan petit,
tancat amb persones desconegudes o poc conegudes, i sense saber què dir.
Sovint s'hi
produeixen silencis que poden resultar incòmodes i tens ganes que
arribi aviat a la parada. Vivim en un món de sons i sorolls.
Fins i tot per
anar pel carrer ens agrada portar el nostre MP3
o MP4, perquè almenys allò que sentim sigui del nostre gust. Canviem el soroll
del carrer per la música del nostre grup favorit. I
quan arribem a casa i som a la nostra habitació fent els deures, sovint
posem també música per trencar el silenci i ens connectem
al Messenger per parlar amb els amics. Estem tan acostumats al soroll que molts
silencis ens resulten incòmodes.
Però, d'altra banda, segur que també tens
experiència de moments en què necessites estar sol, que ningú no et molesti,
moments per a tu. En aquests moments el silenci no és gens
incòmode, sinó al contrari, et dona pau i tranquil·litat.
En aquests moments, sovint pot passar alguna
d'aquest es dues coses: o bé ens buidem totalment
dels nostres pensaments i ens quedem "en blanc" gaudint de la pau i
el silenci, o bé el nostre pensament ens porta a pensar en
nosaltres mateixos i en allò que fem, o en els
problemes o situacions que vivim, i això ens permet reflexionar-hi
d'una manera més tranquil.la i reposada.
Oi que en aquests moments et fa la sensació que
aprens coses fins i tot de tu mateix?
No hay comentarios:
Publicar un comentario