El
camí cap el cel
Hi havia una
vegada un nen caminant pel camp,
quan entre els núvols va veure un angelet cantant
una bella cançó, que de seguida
va desaparèixer.
El nen va pensar que per allà havien d'estar les portes del cel, i seria divertit veure què hi havia. Així que va començar a construir una gran torre de fusta per arribar als núvols, però quan va ser molt alta, es va ensorrar. Ho va intentar també amb maons i acer, però la seva torre sempre s'esfondrava.
Quan anava a abandonar, va tornar a veure l'angelet, envoltat de més àngels, i en atendre a la cançó va escoltar que el seu missatge era que allà només es podia arribar si s’estimava amb el cor. La curiositat va desaparèixer, i va desitjar amb totes les seves forces pujar amb ells al cel.
Però no va poder, i vençut per la impotència i la pena, es va asseure i va començar a plorar. Va plorar, va plorar i va plorar tant, tant, que en sortir el sol va aparèixer en aquell lloc un magnífic arc de Sant Martí, que precisament va anar a parar al núvol, on es van obrir les portes del cel.
I el nen va recórrer aquell camí sobre l’arc de Sant Martí ple d'alegria, ja que va comprendre que només amb veritables desitjos del cor es pot obrir el camí del cel.
El nen va pensar que per allà havien d'estar les portes del cel, i seria divertit veure què hi havia. Així que va començar a construir una gran torre de fusta per arribar als núvols, però quan va ser molt alta, es va ensorrar. Ho va intentar també amb maons i acer, però la seva torre sempre s'esfondrava.
Quan anava a abandonar, va tornar a veure l'angelet, envoltat de més àngels, i en atendre a la cançó va escoltar que el seu missatge era que allà només es podia arribar si s’estimava amb el cor. La curiositat va desaparèixer, i va desitjar amb totes les seves forces pujar amb ells al cel.
Però no va poder, i vençut per la impotència i la pena, es va asseure i va començar a plorar. Va plorar, va plorar i va plorar tant, tant, que en sortir el sol va aparèixer en aquell lloc un magnífic arc de Sant Martí, que precisament va anar a parar al núvol, on es van obrir les portes del cel.
I el nen va recórrer aquell camí sobre l’arc de Sant Martí ple d'alegria, ja que va comprendre que només amb veritables desitjos del cor es pot obrir el camí del cel.
Autor.. Pedro Pablo Sacristán
No hay comentarios:
Publicar un comentario