Ara ets lliure!
Ho
tenia tot al seu abast: cada dia el seu menjar, l’aigua fresca i l’habitatge
net, fins i tot un mirall amb campaneta inclosa per si volia fer música. Però
en Pere va voler donar-li alguna cosa més, i li va obrir la porta de la gàbia.
-
“Ara ets lliure!” – va dir.
L’ocellet
va mirar a un costat i l’altre i va voler sortir, però portava tant de temps en
aquella gàbia que ja no se’n recordava de volar, es va cansar de seguida i a
més a més per poc no se l’empassa el gat de la veïna... Quin ensurt! El pobre
ocellet va tornar a la seva gàbia i es va deixar acaronar el cap. Preferia la
seva vida de sempre, amb el menjar i el beure assegurat, abans que aquella
llibertat que podia ser tan perillosa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario