LA
RÍNXOLS D’OR
Una
tarda Rínxols d'or va anar al bosc i va començar a recollir flors. A prop
d'allà hi havia una cabana molt bonica, i com que Rínxols d'or era una nena
molt curiosa, s'hi va apropar poc a poc fins que va arribar a la porta de la
casa. I va empènyer-la.
La
porta era oberta. I hi va veure una taula. Sobre la taula hi havia tres tasses
de llet i mel. Una, gran; una altra, mitjana; i una altre, petitona. Rínxols
d'or estava afamada i va tastar la llet de la tassa més gran. Uf! Era molt
calenta! Després va tastar la tassa mitjana. Uf! Aquesta també era molt
calenta! Finalment va tastar la tassa petita i estava al punt. Tant li va
agradar que se la va menjar tota.
Hi
havia també a la casa tres cadires blaves: Una cadira era gran, una altra
mitjana i una altra de ben petita. Rínxols d'or va anar a asseure's a la cadira
gran, però era molt alta per a ella. Després se'n va anar a seure a la cadira
mitjana, però era massa ample. Finalment es va asseure a la cadira petita, però
es va asseure amb tant males maneres que es va trencar.
Mirant
la casa va entrar a una habitació que tenia tres llits. Com tot el que havia
vist de la casa, hi havia un llit que era ben gran, un altre mitjà i un de ben
petit. Rínxols d'or es va ajeure al llit més gran, però el va trobar massa dur.
Després se'n va anar a dormir al llit mitjà, però també li va semblar que era
massa dur. Finalment es va estirar al llit més petit, i el va trobar tant
flonjo que es va quedar completament adormida. Mentre dormia, van arribar els
propietaris de la casa, que eren ni més ni menys que una família d'óssos, que
venien de passejar tranquil·lament pel bosc mentre es refredava el menjar.
Un
dels óssos era molt gran, feia servir barret, perquè era el pare, un altre era
mitjà i feia servir cotilla, perquè era la mare. I l'altre era un osset petit
petit que feia servir una gorreta: una gorreta ben petita. L'ós gran, només
entrar, va cridar ben fort “Algú ha tastat la meva llet!” L'ós mitjà va grunyir
una mica menys fort: “Algú també ha tastat la meva llet!” I finalment l'osset
petit va dir plorant amb un fil de veu: “Doncs algú s'ha acabat tota la meva
llet!”
Els
tres óssos es varen mirar els uns als altres i no sabien que pensar. Però
l'osset petit plorava tant que el seu pare va voler distreure'l. I per a
aconseguir-ho el va anar a seure a la seva cadireta blava. Es van aixecar de la
taula i van anar a la sala on tenien les cadires. L'ós gran va cridar
enfurismat: “Algú s'ha assegut a la meva cadira!” Va seguir l'ós mitjà, cridant
una miqueta menys fort: “Algú també s'ha assegut a la meva cadira!” I finalment
l'osset més petit va tornar a dir, plorant desconsolat: “Algú s'ha assegut a la
meva cadira i l'ha trencat!”
Així
preocupats van començar a mirar per tota la casa, fins que al final van entrar
a l'habitació on dormien. L'ós més gran va dir: “Algú s'ha ajagut al meu llit!”
L'ós mitjà va respondre: “Algú també s'ha ajagut al meu llit!” I en mirar al
llit més petit, van veure-hi a Rínxols d'or, i l'osset petit va cridar: “Algú
està dormint al meu llit!”
I
del crit Rínxols d'or es va despertar, i al veure els tres óssos ben enfadats,
es va espantar tant que va saltar del llit corrents. Com que la finestra de
l'habitació era oberta, va saltar-hi i va córrer sense parar per tot el bosc
fins a trobar el camí a casa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario